Les pacients amb càncer de mama triple negatiu metastàtic, i que expressen el receptor PDL1, es podrien beneficiar d'una immunoteràpia que, per primera vegada, ha donat resultats positius en aquest tipus de tumor, segons ha informat la doctora i membre del Comité Científic del Grup GEICAM d'Investigació en Càncer de Mama, Ana Lluch, amb motiu de la celebració de la 'Reunió de Conclusions Geicam del 41st SABCS'.
El càncer de mama triple negatiu representa a Espanya entre el 12 i el 15 per cent de tots els tumors mamaris, si bé la immunoteràpia beneficiaria al 40 o 45 per cent de les pacients amb aquest tipus. "Aquests tumors són els que menys tractaments tenen perquè no tenen una diana clara a la qual atacar i, fins ara, només es podia donar quimioteràpia. En les consultes estàvem orfes perquè no sabíem com tractar-los ni el pronòstic. Però ara, per fi, s'ha demostrat que un grup específic de pacients la immunoteràpia pot aportar beneficis", ha dit Lluch.
La doctora al·ludeix als resultats obtinguts en l'estudi 'IMpassion130', un assaig clínic fase III que ha demostrat que afegir la immunoteràpia atezolizumab (un anti-PDL1) com a tractament inicial a la quimioteràpia (nab-paclitaxel) es traduïa en un increment significatiu de la supervivència, en comparació amb la quimioteràpia sola. A més, la supervivència lliure de progressió (SLP) va ser de 7,5 mesos enfront de cinc, respectivament, aconseguint així una reducció de risc de progressió del 38 per cent.
A més, la supervivència global va ser de 25 mesos enfront dels 15,5 mesos. "Ara bé, aquests resultats no signifiquen que aquest tractament cure, però sí que ajuda a pal·liar, a controlar símptomes i, fins i tot, a augmentar uns mesos l'esperança de vida en aquest subgrup de pacients la supervivència dels quals és molt baixa", ha afegit la també cap d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, per a informar que a aquestes dades cal sumar els que aportació l'estudi fase III 'Keynote' amb la immunoteràpia antiPD1 pembrolizumab en combinació amb eribulina.
Ja s'ha començat a estudiar la immunoteràpia en el càncer de mama triple negatiu inicial, si bé encara no hi ha dades. Concretament, la directora general i científica de GEICAM, Eva Carrasco, ha informat que el seu organisme durà a terme l'estudi 'IMPassion030' amb atezolizumab en adjuvància en pacients amb aquest tipus tumor.
Posteriorment, i en col·laboració amb el grup alemany German Breast Group, els treballs 'Gepardouze' amb la mateixa immunoteràpia però en neoadjuvància (abans de la cirurgia), comparant quimioteràpia sola enfront de quimioteràpia més atezolizumab, i l'estudi 'Gepartreize', en el qual s'utilitzarà la immunoteràpia durvalumab. "La immunoteràpia s'ha començat a provar en el càncer de mama triple negatiu perquè és el que menys opcions té, però hi ha altres tumors de mama que també es poden beneficiar", ha comentat la doctora Carrasco.
De fet, a aquests treballs s'afegirà l'estudi 'APTneo', amb el grup italià de la Fondazione Michelangelo, en el qual s'analitzarà l'ús de la immunoteràpia en una població amb càncer de mama HER2 positiu tractada amb teràpia estàndard (trastuzumab-pertuzumab-quimioteràpia) abans de la cirurgia, afegint en un grup l'ús d'atezolizumab.
AVANÇOS EN CÀNCER DE MAMA HER2 POSITIU
Precisament, tal com ha explicat la doctora Lluch, en el càncer de mama HER2 positiu amb malaltia residual després d'un tractament neoadjuvant també s'està avançant. I és que, per primera vegada, s'ha comprovat, en l'estudi de fase III 'Katherine', que usant un anticòs conjugat (un anticòs i una quimioteràpia en un només fàrmac), el T-DM1, s'aconsegueix un increment de la supervivència lliure de malaltia, tant en les pacients que no aconsegueixen una resposta completa amb la teràpia estàndard en combinació de quimioteràpia més el doble bloqueig (trastuzumab i pertuzumab), i en les quals queda malaltia residual després de la cirurgia.Així, segons les dades d'aquest estudi internacional, en el qual han participat centres espanyols, la supervivència lliure de malaltia invasiva als tres anys va ser d'un 88 per cent per a les quals van rebre T-DM1, enfront del 77 per cent per a les tractades amb trastuzumab. No obstant això, respecte a aquest últim fàrmac, s'ha confirmat que la pauta estàndard ha de continuar sent de 12 mesos. "Aquesta última investigació sí que suggereix que si en algunes pacients amb poca malaltia residual després de la cirurgia resulta necessari, per algun motiu, suspendre el tractament al cap de sis mesos, aquesta decisió no comporta seriosos riscos", ha argumentat Lluch.
Enguany GEICAM investigarà, en l'estudi exploratori 'Katia', que es realitzarà en 10 hospitals espanyols, pacients amb càncer de mama avançant HER2 positiu tractades amb T-DM1, un anticòs conjugat que conjumina en el mateix fàrmac un anticòs monoclonal (trastuzumab) i una quimioteràpia (DM1).
"Volem saber més a l'hora d'utilitzar combinacions que siguen eficaces, sense deixar d'utilitzar fàrmacs com a T-DM1. A la seua eficàcia cal sumar la seguretat que suposa poder donar una molècula dirigida que conté una quimioteràpia que no s'allibera fins que no entra en contacte amb la cèl·lula tumoral. Per això, és important esbrinar què motiva la resistència i generar estudis que permeten identificar altres combinacions capaces de revertir la pèrdua de sensibilitat", ha argumentat la doctora Carrasco.
Amb l'objectiu de trobar la millor manera de revertir les resistències, es posarà en marxa també l'assaig clínic fase III 'Natalee', amb pacients hormono-sensibles amb càncer de mama d'hora amb receptors hormonals positius i HER2 negatius que, després d'haver sigut intervingudes quirúrgicament, reben teràpia endocrina com a tractament adjuvant durant un mínim de cinc anys. En aquest cas, segons ha explicat l'experta, s'estudiarà si afegint en un dels braços de l'estudi un inhibidor de CDK4/6 (ribociclib) es reverteixen les resistències que apareixen al tractament hormonal.
Un altre treball que les expertes han anunciat que GEICAM posarà en marxa enguany és l'estudi fase III 'Alphabet' en pacients amb tumors HER2 positiu que ja han passat un parell de línies prèvies de tractament i arriben, almenys, a una tercera línia. Aquest estudi se centra en aquelles pacients que tenen una mutació de PI3K, la qual confereix una resistència addicional a tractaments en general i als anti-HER2 en particular.
També, el grup d'investigació té previst iniciar un breu estudi en neoadjuvància en pacients amb tumors de mama d'alt risc amb receptors hormonals positius. "La idea és que si vam demostrar que té el mateix benefici en termes d'eficàcia administrar quimioteràpia estàndard que substituir-la per teràpia hormonal més una teràpia diana, potser a la llarga aquestes pacients podrien estalviar-se rebre quimioteràpia, amb el que això suposa en la seua qualitat de vida. Aquest treball ha de ser vist com un generador d'hipòtesi per a fer un estudi més gran; un primer pas en aqueixa direcció", ha dit Carrasco.
Finalment, la doctora Lluch ha al·ludit a altres estudis presentats com, per exemple, els treballs 'Amaro' i 'Zeta20', que posen de manifest que les pacients amb un sol gangli afectat poden controlar-se amb radioteràpia, sense necessitat si es fes una linfadenoctomia axil·lar. "Això canviarà la pràctica clínica", ha asseverat, per a resoldre recordant un altre treball en el qual s'ha demostrat que l'exercici físic i la reducció de la ingesta calòrica redueixen el risc de recaigudes en pacients amb càncer de mama, al mateix nivell que el tractament sistèmic.