25n
25N
25N

Una autopista al Jardí del Túria; la idea 'grisa' del franquisme per a València

La idea va ser rebutjada en el PGOU de 1988 gràcies a la pressió ciutadana

Una autopista al Jardí del Túria; la idea 'grisa' del franquisme per a València
01/12/2019 -

La ‘destrucció pel progrés‘ ve des de lluny, també a la ciutat de València, i al voltant del Túria. Després de la riuada de 1957, es va projectar el gran ‘Pla Sud’, per a fer un nou llit; la nova senda del riu destruiria milions de metres quadrats d’Horta i separaria localitats com Xirivella amb la finalitat d’evitar una nova inundació de la ciutat. Seixanta anys després diversos estudis assenyalen que aquesta obra podria ser inútil, per no tindre prou capacitat per a aguantar una altra riuada de les mateixes característiques. No obstant això, per ‘sort’, hi ha un altre projecte nascut de la Riuada que no va tirar avant; convertir el Llit Històric en una autopista urbana.

En una conversa amb València Extra, el representant de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, Julio Moltó, comptava com la demanda d’un parc de desembocadura en el barri i la reobertura a la mar del Llit Històric del Túria estaven relacionats amb aquest assumpte. “Hi havia una lluita molt fanfarrona, que deia ‘El llit del Túria és nostre i el volem verd‘. Llavors, portàvem nosaltres una pancarta que deia ‘El llit també el volem verd en Natzaret'”. Moltó recorda una lluita veïnal valenciana que va acabar en èxit parcial, perquè Natzaret no va arribar a veure el ‘verd’, però que va parar el soterrament del llit sota ciment i contaminació.

Després de quedar el Llit Històric sec pel desviament del Pla Sud, el temps i l’abandó de les autoritats franquistes, el fons de l’antic riu mostrava fem i descuit. Deu anys després de la Riuada, en 1967, es contempla la transformació d’aquest espai; el Pla Genral d’Ordenació Urbana (PGOU) contempla transformar el ‘buit’ que ha quedat en una gran autopista urbana amb tres carrils per a cada sentit. Els vehicles, camions i la seua contaminació passarien a escassos metres de monuments històrics com les Torres de Serrans.

Es tractava de realitzar un projecte semblant al que després seria la M-30 de Madrid; una autopista ‘supletòria’ de la ciutat que ajudara a alleugerir el trànsit als carrers ‘normals’. Paradoxalment la construcció de la M-30 Madrilenya, en 1970, va sepultar sota el ciment el Rierol Abroñigal, un dels afluents del riu Manzanares.

En l’època es va llançar una figuració de com podria resultar el projecte. Amb l’ajuda de Google Earth pot posicionar-se el lloc de la figuració; al fons a la dreta pot apreciar-se el parc de Vivers, damunt del Passeig de l’Albereda. A l’esquerra, la Plaça de Tetuan entre els edificis. En aquest tram, que seria un dels més amples de l’entramat, hi hauria fins a 12 carrils per a vehicles.

La pressió ciutadana va aconseguir que per fi, en el pròxim PGOU de 1988 -del qual vénen alguns dels problemes del PAI de Benimaclet-, rebutjara la idea en pro de la gran zona verda que travessa hui la ciutat.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 − 9 =

art en blanc
art en blanc
ruta del grial massamagrell