València ha viscut una gran transformació quant a la mobilitat urbana es refereix. El full de ruta del Govern de la Nau i del Botànic per a reduir la contaminació i construir una ciutat més sostenible s'ha traduït en la clara aposta per impulsar el transport públic i les dades revelen que així ho han aconseguit, amb un augment d'usuaris i usuàries tant amb autobús com amb metro que gaudeixen de les últimes novetats del servei.
Un dels canvis més notables és el del servei d'autobús de l'Empresa Municipal de Transport (EMT), que ha protagonitzat especialment aquesta transformació. I és que l'actual govern, format per Compromís, PSPV i València en Comú, ha defensat sempre que havia estat oblidat per l'anterior equip. De fet, el període entre 2007 i 2014 es va caracteritzar pel dèficit en inversions de 33 milions d'euros i es va optar per demanar un crèdit per a fer-li front i eixir a flotació.
Mentre que en 2012, 2013, 2014 i 2015 la inversió va rondar els 55 milions d'euros "amb poques variacions", segons el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, una vegada que la nova corporació municipal va jugar amb els seus propis pressupostos, es va incrementar. Així, tal com reflecteixen informes oficials, l'any 2016 es van destinar 4 milions més, 59; en 2017, 60; en 2018, 62,65 i en 2019, 65,5. L'aposta serà més visible en els pròxims 4 anys, ja que el Govern de la Nau s'ha compromés a rondar els 75 en aconseguir un crèdit del Banc Europeu d'Inversions (BEI), un fet que, segons Joan Ribó, alcalde de la ciutat, ha atribuït a "haver eixit del Pla d'Ajust i per la solvència de l'EMT".
D'aquesta manera, la injecció econòmica des de fa 4 anys i la que s'espera per als següents, s'ha traduït en un augment de vendes de bitllets ordinaris i de bonobús, l'oferta de nous bons, la renovació de la flota, que ha baixat la seua edat mitjana dels 13,8 als 8,5 anys, i, sobretot, en un major nombre de vehicles. Els 75 milions d'una pròxima legislatura servirien per a adquirir 200 nous autobusos híbrids que se sumen als 176 que s'han unit des de 2015.
Com a resultat, el consistori anunciava el dimarts les últimes dades de l'entitat relacionats amb els usuaris i usuàries: en 2017 van créixer fins als 95,49 milions i en 2018, es van registrar 96,13, la qual cosa suposa un 0,67% més respecte a l'exercici anterior.
El cas del metre ha anat en paral·lel per una xifra molt destacada: una inversió de 150 milions d'euros entre 2015 i 2019 del Consell per a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que inclou Metrovalencia i el TRAM d'Alacant. Així ho indica la mateixa empresa, que recentment ha anunciat que enguany la inversió serà de 37,6 milions sols per a Metrovalencia, enfront dels 13 de l'exercici anterior.
En concret, aquesta injecció econòmica que contrasta amb la d'anys com 2013, on va haver-hi 14,3 milions per a les dues entitats, s'ha destinat a electrificació, senyalització i control d'instal·lacions, però també a adaptar-se als nous temps. Un exemple és la introducció de la Targeta TuiN, que ha reduït considerablement l'ús del Bono metro, el seu Pla d'Accessibilitat Universal des de 2017 fins a 2013 o un dels serveis més esperats pels usuaris: el nocturn. "Des de la Generalitat continuarem apostant per un transport públic amb valor afegit per als usuaris i clients i ampliarem el servei nocturn els caps de setmana", ha declarat la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador.
Així mateix, en les últimes setmanes ha cobrat molt de protagonisme l'anunci del començament de les obres de la Línia 10 (antiga T2), després d'anys d'aturada per falta de finançament. Serà en aquest mes d'abril quan la primera fase comence la seua marxa amb un termini d'execució de set mesos i mig. De fet, l'augment considerable d'inversió en aquest 2019 es deu principalment a aquest projecte, ja que 24 milions aniran per a la línia que connectarà Natzaret amb l'Estació del Nord.
Igual que ha ocorregut amb EMT, cada vegada hi ha més persones que utilitzen el metre valencià, especialment per motius de treball i estudis, segons un estudi de l'empresa. Si en 2015 el nombre d'usuaris era de 60,5 milions, cada any s'han pujat esglaons fins a arribar als del passat exercici, quan es van registrar 67,3 milions. I amb bona valoració, ja que segons l'Índex de Satisfacció del Client (ISC) de 2018, la seua nota és de notable, amb un 7,8 de mitjana.
No obstant això, aquest creixement no es correspon amb el del servei de rodalia de Renfe. A finals de l'any passat, la Plataforma de Defensa del Ferrocarril de la Confederació General de Treball (CGT) de València va denunciar que la seua deterioració ha suposat la pèrdua de quasi deu milions d'usuaris anuals, principalment perquè les obres del Corredor Mediterrani entre la ciutat i Castelló afectava amb corts de circulació i disminució de les freqüències. En 2017, concretament, es van suprimir 2.000 trens de rodalia.
Per això, Compromís ha demanat en diverses ocasions que aquesta competència passe de l'Estat a la Generalitat perquè, segons Fran Ferri, síndic del partit valencià, es tracta del "pitjor servei de Rodalia de tot l'Estat". A més, el dirigent va explicar en el seu moment que "hi ha un incompliment flagrant de tots els plans d'inversió dels diferents governs de l'Estat i aquesta falta de millora i adequació de les infraestructures ferroviàries del nostre territori l'estan pagant els valencians amb un sistema a la vora del col·lapse".
Aquest tema també ha arribat a l'Ajuntament de València i en l'últim ple es va aprovar una proposta de Grezzi per a reclamar una millora. Així, la corporació municipal ha instat al pròxim govern de l'Estat al fet que mantinga la partida de 174 milions d'euros que contemplava el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2019.
Ribó, per part seua, va destacar que "és necessari integrar el futur servei de Rodalia en el transport de l'àrea metropolitana per a anar a un model d'una targeta única" perquè veuen "com cada mes està baixant el nombre de persones que utilitzen el transport privat mentre augmenta en les entrades i les eixides de la ciutat".
Les dades ho deixen clar: els valencians i les valencianes aposten cada vegada més per desplaçar-se en el seu dia a dia amb el transport públic. Un sistema que advoca per la sostenibilitat i que s'ha transformat en els últims anys amb l'objectiu d'avançar cap a un futur modern on és més necessari que mai que tots els serveis estiguen al dia, com reflecteixen les dades.