L'Audiència ordena reobrir el cas de la F1

La Secció Segona ha ordenat revocar el sobreseïment per a conéixer qui va donar l’ordre que Generalitat avalara a Valmor

L'Audiència ordena reobrir el cas de la F1
15/10/2019 -

La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha ordenat revocar parcialment el sobreseïment de la causa oberta per l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 en la capital del Túria, a través de Valmor Sports, per a investigar “la indicació o ordre de signatura de l’assumpció per la Generalitat Valenciana de la condició d’avalista en el conveni, acta o document de data 19 de juliol de 2011”.

Així ho assenyala en un acte d’aquest passat dilluns, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual la sala estima parcialment el recurs que va presentar l’Advocacia de la Generalitat a l’arxiu d’aquest procediment, en el qual únicament figurava com investigat l’expresident de la Generalitat Francisco Camps.

El tribunal ordena revocar la decisió de sobreseïment, però precisa que “només en tant que la causa se segueix per a investigar la indicació o ordre de signatura de l’assumpció per la Generalitat Valenciana de la condició d’avalista” en l’acta de 19 de juliol de 2011, mentre que confirma la decisió recorreguda en la resta de fets objecte d’investigació en la peça i rebutja la resta de peticions de l’Advocacia per a l’acumulació de peces i la reobertura de la causa en relació amb Betlem Reyero, que fora assessora de l’expresident.

El tribunal explica en l’acte que en aquesta causa s’investiguen tres conductes, en moments temporals diferents: la negociació per a optar al Gran Premi de Fórmula 1 i el nomenament de la mercantil privada Valmor com a promotora; l’assumpció per part de l’entitat pública Societat de Parcs Temàtics de la Comunitat Valenciana (SCPTCV) com copromotora amb assumpció de l’obligació, entre altres, del pagament del cànon anual i, en tercer lloc, l’acta de 19 de juliol de 2011 en què la Generalitat assumeix la condició de nou avalista.

Referent a això, retrau que “existeix una omissió del Jutjat instructor en la seua labor d’anàlisi i valoració de la major part de les conductes que es reputaven il·lícites en la querella que va ser admesa per l’òrgan judicial competent”.

En qualsevol cas, sobre el primer dels actes investigats, la resolució recull que “de les diligències practicades no permeten sostindre en termes prou fundats que Camps, quan va intervindre en les negociacions que van fructificar en el contracte signat per Valmor Sports i FOA l’1 de juny de 2007, actuara amb desviació de poder,
en benefici exclusiu d’una empresa privada particular o preveient o contemplant com a possible que el projecte en el qual va intervindre de manera tan rellevant poguera produir un greu perjudici a l’erari públic”.

Tampoc considera la Sala que existisquen elements suficients en les diligències practicades per a considerar constitutiu de delicte de prevaricació o de malversació el que s’indicara a Ecclestone que anava a ser Valmor l’entitat promotora, ni que “aquesta entitat constituïra una mera societat instrumental per a ocultar que era la Generalitat Valenciana amb els seus propis recursos qui promovia el Gran Premi”.

Malgrat això, sí que precisa que, malgrat que no es pot imputar la responsabilitat personal d’aquest delicte a l’excap del Consell, “donat el seu grau d’intervenció en les negociacions prèvies i en els contactes destinats a la constitució de Valmor perquè assumira la condició de promotora, cal considerar indiciàriament sostenible que la decisió de requerir a l’empresa pública perquè intervinguera com a entitat organitzadora de l’esdeveniment esportiu partira d’aquest”.

Quant a la decisió que la SCPTCV assumira la condició de copromotora, “amb assumpció de l’obligació de pagament del cànon i sense rebre res a canvi”, també estima el tribunal que aquesta decisió “no constitueix conducta penalment il·lícita” pel fet que la investigació “no permet sostindre que tant el Consell com els òrgans de la societat pública van actuar per a rescatar a una entitat privada, Valmor”.

CONDICIÓ D’AVALISTA DE LA GENERALITAT

Finalment, l’acte analitza la decisió que la Generalitat passara a tindre la condició d’avalista de Valmor i recorda que tant la instructora com la Fiscalia Anticorrupció –“que va variar la posició que havia mantingut al llarg del procediment”– van considerar que el fet que aquest contracte de garantia no assortira finalment efecte “determinava la inexistència de perjudici per a l’erari públic, ja que Bancaixa continuava sent garant”.

Aquest tribunal “no comparteix aquest criteri” perquè “amb independència de si aquest contracte constitueix o no un il·lícit de prevaricació administrativa, o de malversació de cabals públics, el fet que del mateix no feren efecte és realment irrellevant lloc que únicament determinaria que s’ha comés en grau de temptativa”.

“Si s’ha dictat una resolució que, a més de ser manifestament il·legal, té potencialitat de causar un mal al cabal públic, per acció o per omissió, per més que no s’haja produït, entre altres coses per existència d’una condició suspensiva, això només implica que no s’ha consumat el perjudici, no que no puga subsumir-se la conducta en l’àmbit típic del delicte de malversació”, agreguen.

Sobre el paper de l’expresident del Consell, la Sala argumenta que no és possible descartar que obrara, no ja sense la deguda prudència a l’hora de comprometre a la Generalitat que presidia en el compliment dels drets comercials cedits a l’empresa posseïdora dels drets de la Fórmula Un, sinó exercint-la sense valorar, de manera deliberada i conscient, si jurídicament era factible arribar a aquest compromís”.

“INESTABILITAT POLÍTICA”

De fet, el tribunal diu que cal sostindre que “davant la notòria situació d’inestabilitat política en què es trobava Camps i que va conduir a la seua dimissió l’endemà a la signatura d’aquest document, s’optara per la solució que interessava a la fi perseguit en perjudici del procediment degut –que permetia protegir els interessos públics protegir-los de l’abús de poder–“.

D’aquesta manera, apunta la Sala que “es va prescindir de qualsevol mena de control per la intervenció de la Generalitat” i va poder existir una “omissió absoluta del procediment legalment establit”. “I cal atribuir, vist el contingut de la informació de les diligències, participació rellevant en tal decisió a Camps”, qui “és el que apareix investigat per tals fets, ja que si bé no va ser qui va signar, va ser qui havia mantingut les converses o negociacions amb Ecclestone que van cristal·litzar en aquesta signatura”.

Per tant, sosté que “existeixen indicis abundants que això es va deure a la indicació expressa a tal respecte de l’investigat Sr. Camps” i “amb independència de quins foren els motius per a això, cal considerar, en aquest moment i amb la informació amb què es compta, que tals fets pogueren constituir una conducta constitutiva del delicte de prevaricació”.

D’altra banda, el tribunal també insta a la magistrada instructora a “esclarir quines conseqüències jurídiques efectives i susceptibles de reclamació podria haver tingut per a la Generalitat que se li haguera exigit el compliment de les obligacions contretes en el document de 19 de juliol de 2011 i quin seria, conforme al dret anglés, l’alcalde obligacional que es derivava del document per a la Generalitat Valenciana”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × dos =

cultura als barris 2019
programacion rialto
cultura als barris 2019