La Sala penal de l'Audiència Nacional ha acordat absoldre als 34 acusats en el judici per l'eixida a Borsa de Bankia, entre ells l'expresident de l'entitat i de l'FMI, Rodrigo Rato, i l'exvicepresident i 'expresident' de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, per delictes d'estafa als inversors i falsedat comptable.
"La descripció de fets concrets i prou acreditats atribuïts als acusats, susceptible de ser incardinats en les previsions típiques del delicte de falsedat comptable en concurs de normes amb el delicte d'estafa als inversors, brilla per la seua absència", recull la magistrada Ángela Murillo en la seua sentència, en referència als acusats Rodrigo de Rato, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella, Ildelfonso Sánchez Barcoj i Francisco Celma.
També estableix, respecte als membres dels comités d'auditories de BFA i Bankia Acebes Paniagua, Bedía Pérez, García-Fuster i Gonzalez-Alegre, Rojo Izquierdo, Ibáñez González i Mora Enguídanos, que "l'existència d'una total absència del més mínim manteniment probatori necessari per a secundar "semblant acusació" li sembla "clamorosa".
Segons afig, no es detalla ni una sola dada que puga conduir a albergar si més no la mera creença fundada que aquests acusats van fer desistiment de les seues funcions, impedint amb tal procedir la funció a desenvolupar per l'auditor extern i amb això l'aflorament de les deterioracions que pretenien mantenir al marge del seu registre comptable, actuant dins d'un pla ideat per l'Interventor General de BFA i Bankia Sergio Durá i l'auditor intern de totes dues entitats Miguel Ángel Soria.
En definitiva, declara l'absència d'actes concrets atribuïts als acusats. Segons el tribunal, eixa falta d'esments concrets a les persones que s'asseien en la banqueta va ser nota predominant durant el judici i així s'estableix en la sentència.
"Resulta destacable l'absència d'esments específics a les persones acusades, que es van asseure en la banqueta destinada per a ells, per part dels nombrosos testimonis que, després d'haver prestat exhaustives declaracions en fase d'instrucció, el tornaren a fer en judici, i també per part dels perits, o de referències documentals de contingut incriminatori", recull la fallada.
QÜESTIONA L'ACUSACIÓ DEL MINISTERI FISCAL
De fet, al·lega que, "com a colofó a l'exposat", en l'acte del plenari "ningú els va nomenar, ni per a bé ni per a mal, de manera que la majoria de les persones acusades van caure en l'oblit en el transcurs del judici oral, només recordades les seues identitats pel Ministeri Públic en el tràmit de conclusions definitives".En aquesta línia, qüestiona el canvi de postura del Ministeri Públic, que va dirigir la seua acusació al final del procés cap als membres de les comissions d'auditoria i compliment de BFA i Bankia, a les quals no havia acusat al principi. "No sabem amb certesa sobre la base de què va obeir tal canvi de postura", postil·la.
"EVIDENT Sens dubte QUE VA SER INTENSAMENT SUPERVISAT"
La fallada, que consta de més de 400 pàgines, destaca que l'eixida a Borsa va comptar amb l'aprovació de tots els supervisors, que el fullet contenia una "àmplia i precisa" informació financera i no financera i destaca que en el judici sol es van exposar actituds genèriques dels acusats i no actes concrets.Així, la magistrada assenyala que "resulta evident sens dubte" que el procés que va culminar amb l'eixida a Borsa de Bankia va ser "intensament supervisat" amb èxit pel Banc d'Espanya, la CNMV, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB) i l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seues sigles en anglés), comptant en definitiva amb l'aprovació de totes les institucions.
En aquest sentit, precisa que tant la decisió de debutar en el mercat, com la determinació de fer-lo amb l'estructura de doble banc, van ser resolucions enterament contemplades pel Banc d'Espanya, que a més les va aprovar després de calibrar els avantatges i els inconvenients que aquestes decisions comportaven.
D'igual manera, afirma que el fullet contenia una "àmplia i precisa" informació financera i no financera "més que suficient" perquè els inversors majoristes i detallistes es formaren un criteri raonat sobre el valor de la companyia que s'estava oferint.
Per a defensar aquesta deducció, Murillo fa seues les declaracions de la fiscal, Carmen Launa, en les conclusions provisionals del cas en les quals deia que la informació financera "no pot qualificar-se materialment de falsa en la mesura que no vulnerava la normativa llavors vigent i van complir les exigències del regulador, que va arribar a autoritzar expressament algunes decisions comptables encara que no van contribuir al fet que la imatge fidel de l'entitat lluïra adequadament".
Quant a la informació no financera subscrita, la sentència indica que es descriuen fins a 36 riscos a la inversió en accions de Bankia que eren destacats en el primer punt del resum del seu contingut, la descripció del qual era "exhaustiva, clara i que qualsevol entendria".