La Secció Huitena de l'Audiència de València ha fixat en 47.340 euros la indemnització que l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i la seua asseguradora hauran d'abonar a una passatgera que es va fracturar el maluc en caure's en un autobús a conseqüència que el conductor va arrancar el vehicle de manera brusca quan anava a cancel·lar el bono i no hi havia agafador o barana als quals subjectar-se.
D'aquesta manera, la sala ratifica en part la sentència del Primera Instància número 12 de València atés que considera provats els fets, si bé rebaixa la indemnització concedida a l'afectada de 61.840,83 a 47.340 euros, en reduir en un any el període de curació de les lesions, d'acord amb els informes pericials obrants en la causa. Amb això, estima en part el recurs de l'empresa pública, que havia al·legat inexistència de responsabilitat o concurrència de culpes --un argument rebutjat-- i que es minorara la indemnització per la incapacitat temporal.
La sala considera provat que la passatgera es va fracturar el maluc en caure en un autobús de la línia 71 de València el juny de 2016 perquè el vehicle va realitzar "una maniobra brusca d'eixida" des de la parada on havia pujat al vehicle i la dona, que tenia 77 anys en eixe moment, es trobava al costat de la màquina automàtica de cobrament per a validar el seu bono de transport i no va poder subjectar-se al no existir ansa o barana per a evitar la caiguda.
La sentència en segona instància fixa en 47.340 euros la compensació a la perjudicada, amb la reducció en un any del temps d'incapacitat, si bé manté l'aplicació d'interessos, que seran del 20% a partir del segon any des de la caiguda.
L'advocat de la víctima, Juan Carlos Montealegre, responsable de l'Àrea Civil de Santa Cruz Estudio Jurídico, considera en un comunicat que aquesta sentència en segona instància és rellevant "perquè corrobora el criteri aplicat i que va ser contemplat per la sentència de primera instància a l'hora de fixar la responsabilitat de la companyia de transports envers els viatgers".
"Hi ha poca jurisprudència en aquesta mena de casos i ve la sentència a donar-nos la raó en el nostre plantejament: qualsevol caiguda dins de l'autobús és un fet de la circulació que ha d'estar cobert per les assegurances obligatòries i la companyia d'autobusos ha d'assumir la responsabilitat de qualsevol contratemps que patisca un viatger, sempre que no siga culpa de la víctima", ha indicat.
En aquesta línia, ha incidit en què "és l'empresa de transport qui s'ha de fer càrrec de la seguretat dels seus usuaris i això és una cosa independent de la culpa que pot tindre el conductor en un fet concret, com en aquest cas va ser l'arrancada brusca del vehicle sense que tots els passatgers hagueren pogut asseure's o agafar-se a algun element de seguretat".