Arturo León (CC. OO.): "Som una Comunitat pobra, autocomplaença zero"

El secretari general de Comissions Obreres creu que el PP de Madrid no permet al de València sumar-se al 18N contra l’infrafinançament

Arturo León (CC. OO.): "Som una Comunitat pobra, autocomplaença zero"
17/11/2017 -

Si ahir vam parlar amb el líder d’UGT a la Comunitat, hui ho fem amb el líder de l’altre sindicat majoritari, Comissions Obreres (CC. OO.). Arturo León es presta a respondre’ns sobre la manifestació que tindrà lloc demà 18 de novembre contra l’infrafinançament i a favor d’un nou sistema de finançament autonòmic.

Comencem pel Partit Popular. Què li sembla que el PP no vaja a assistir a la concentració?

Cadascú ha de fer el que considere oportú. Però em sembla que és incongruent, perquè el Partit Popular ha signat el pacte per la reforma del finançament, per tant està d’acord amb el diagnòstic. No sembla molt lògic que no vaja a assistir a la manifestació a fer visible eixe descontentament i eixes diferències amb les formes amb les quals es reparteixen els fons per al finançament autonòmic.

Amb quina intenció creu que duu a terme aquesta estratègia el PPCV? Per què creu que ho fa?

Jo crec que, en realitat, el PP de la Comunitat Valenciana no té molt marge i ha d’explicar quines són les causes que impedeixen a la formació participar en la manifestació. Jo crec que no li deixen, sincerament. Crec que no autoritzen que el PP de la Comunitat puga anar a la concentració. I per aquest motiu, d’alguna manera, vulguen distorsionar el sentit de la concentració.

Què li sembla la reunió que ha mantingut Bonig amb el ministre Cristóbal Montoro?

Em sembla, en primer lloc, un indicatiu que les coses s’estan fent bé. Si la presidenta del PP valencià és rebuda pel ministre d’Hisenda com a conseqüència que la manifestació ja no té marxa arrere i sembla que tindrà una gran resposta, vol dir que hi ha certa preocupació. Han degut pensar que amb un anunci d’alguna qüestió econòmica es pot frenar o es pot paralitzar eixe exercici democràtic de fer visible aquest malestar.

D’altra banda, em sembla un poc estrany perquè el normal és que eixes qüestions es tracten entre Governs i que el ministre mantinga la relació amb el president de la Generalitat o amb el conseller d’Hisenda. Seria el més lògic. Però bé, ells sabran per què s’ha donat així. En tot cas, creiem que si açò contribueix a crear una solució, benvinguda siga.

Posteriorment a aquesta visita, el Govern aprovarà un nou FLA de 185 milions d’euros. Què li sembla? En quina direcció pensa que actua el Govern?

El FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) és un préstec, que no té res a veure amb la reivindicació que plantegem. Estem plantejant que la Comunitat està mal finançada, i ho fem des de paràmetres absolutament objectius. Ho diuen els experts. Ja ningú qüestiona que hi ha un infrafinançament. Cal no confondre el que és una reivindicació de tenir un finançament solidari, equitatiu i respectuós amb els principis constitucionals de suficiència financera, amb un avançament d’un crèdit que havia de vindre a través d’un FLA i que el Ministeri d’Hisenda administra sàviament -entre cometes-. Però és un crèdit que ja estava demanat anteriorment.

Actualment s’està reunint el Consell de Política Fiscal i Financera. Pensa que el 18N podrà influir en les decisions que es prenguen allí?

Nosaltres no volem que se’ns done més que el que ens correspon, ni volem fer un exercici de victimisme, ni volem ser insolidaris. Estem contents amb el paper que ha exercit la Comunitat en els anys de bonança, però ara som una Comunitat pobra. Per tant, és un contrasentit que, malgrat estar un 11% per baix de la renda mitjana espanyola, siguem l’única Comunitat Autònoma que, sent pobra, aporta més del que rep. Llavors, aspirem al fet que tots eixos arguments, raons i números que estan damunt de la taula, facen reflexionar a eixe Consell de Política Fiscal i Financera i, com a conseqüència, hi haja una modificació del sistema de finançament més equitativa i justa.

arturo leon ximo puig ccooEn el cas que hi haja un nou sistema de finançament de la Comunitat, què creu CC. OO. que la Generalitat hauria de prioritzar? A on s’hauria de destinar aqueixos diners?

En principi, les competències que tenen transferides les Comunitats Autònomes són les de dret de ciutadania: la sanitat, l’educació, els serveis socials i l’atenció a la dependència… Per això és fonamental que els recursos vagen destinats a millorar els serveis públics que es presten, o per exemple, a millorar el nombre de funcionaris. Perquè estem a la cua, amb 45 funcionaris per cada 1.000 habitants. Al final, açò es tradueix en la qualitat dels serveis públics que els ciutadans reben.

Però també és important que el Govern valencià tinga capacitat per a estimular l’economia, per a generar un nou model productiu que no estiga basat, com l’actual, en l’hostaleria, en els serveis i en activitats de poc valor afegit. Perquè açò dóna lloc a ocupacions mal remunerades i en el futur a pensions baixes. I molt important també que es destinen a altres coses com la lluita contra la violència de gènere. O, per què no? A la cultura. Que també és tan rellevant.

Finalment. Creu que la ciutadania valenciana té una percepció de la Comunitat com un territori ric o pobre? Per què?

Jo crec que la ciutadania pot estar imbuïda de que som una Comunitat rica. Tenim una tradició emprenedora molt important. Som una societat molt dinàmica. L’exportació i la generació de productes industrials sempre han sigut altes. Tenim un turisme puixant i una terra molt rica que produeix grans productes alimentosos. I açò, juntament amb el clima, pot ser que ens haja induït a creure que som una societat rica.

Ho hem sigut més del que ho som ara. També crec que la forma de gestionar per part d’alguns polítics en moments de la història recent i les inversions notòries i inadequades han contribuït a crear aqueixa imatge de la societat valenciana. Però ens hem anat empobrint.

A la Comunitat hi ha un milió i mig de persones que passen dificultats. Són moltes. Tenim 420.000 persones en la desocupació, de les quals prop de la meitat no reben cap ingrés conegut. Són persones que han de viure de la família, dels amics o de l’economia submergida, o d’entitats.

Encara que el creixement econòmic és evident en les grans xifres macroeconòmiques i l’economia està millorant, no es tradueix en una reducció de la desigualtat. Al contrari. Les reformes laborals han generat un mercat de treball molt fragmentat, en el qual la productivitat ha incrementat molt a força de reduir els salaris fins al punt que una gran part del mercat laboral és temporal (31%). El 90% dels contractes que s’estan signant són temporals, lligats al sector de serveis.

Per tant, és un panorama que ens ha de portar a ser objectius. És cert que s’ha avançat en algunes qüestions, però hi ha un risc de pobresa i d’exclusió social molt gran. Per tant, autocomplaença, zero.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

11 − 10 =

sagunt a escena 2019
turismo salou