25n
25N
25N

Art al Quadrat recupera la memòria històrica al Centre del Carme

Art al Quadrat recupera la memòria històrica al Centre del Carme
21/02/2020 -

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’últim treball de les valencianes Art al Quadrat, ‘De cors, danses i desmemòria’, un projecte de recuperació de la memòria històrica a través de la tradició oral.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel duo Art al Quadrat, ha presentat aquest matí la mostra, seleccionada dins de la convocatòria ‘Escletxes’, de producció i suport a la investigació del Consorci de Museus.

‘De cors, danses i desmemòria’ és un projecte d’investigació i videocreació que continua la línia traçada per Art al Quadrat sobre la recuperació de la memòria històrica a través del llenguatge contemporani i enllaça amb el seu treball anterior, ‘Les jotes de les silenciades’ (2016), en què es recuperen cinc històries de dones de Terol cantades en jotes.

Aquesta exposició permet continuar mostrant que la repressió que va imposar el franquisme a tot Espanya, especialment en la vida de la dona, no va ser un acte aïllat, sinó que es va utilitzar de manera sistemàtica i va castrar i marcar diverses generacions de dones.

L’objectiu d’Art al Quadrat és transcendir el relat històric per a recuperar la memòria de les damnificades per la Guerra Civil i la postguerra, a les quals continua sense ser-los reconegut el patiment ocasionat, i així restituir i curar ferides abans que desapareguen les seues memòries.

Segons Pérez Pont, “el projecte del Centre del Carme manté un doble compromís des del punt de vista cultural amb la investigació artística a través de convocatòries com ‘Escletxes’, de la qual parteix aquesta exposició, i un compromís social de transformació que contribueix a visibilitzar el treball de les dones, a la recuperació de la memòria i a la reconstrucció del relat històric des d’una perspectiva de gènere”.

‘De cors, danses i desmemòria’ és un projecte “que sorgeix d’una necessitat que observem durant la producció d’una obra anterior: ‘Les jotes de les silenciades’, gravada a Terol, en la qual vam recopilar històries de cinc dones durant la Guerra Civil mitjançant cants tradicionals. En aquell moment vam treballar estretament amb l’associació ‘Pozos de Caudé’ i vam donar veu a les històries de dones afusellades i represaliades”, expliquen les artistes.

Amb la prolongació d’aquest projecte, en ‘De cors, danses i desmemòria’, “s’emula” la Secció Femenina de FET i de les JONS amb l’organització Coros y Danzas de España, fundada en 1939 i que va cessar l’activitat en 1977. Aquest grup va confeccionar un imaginari del folklore ‘espanyol’ apropiant i vinculant la cultura popular a l’ideal del nacionalcatolicisme del franquisme. La recopilació es duia a terme mitjançant les missions, de manera poc rigorosa, a mercé de la bona voluntat més que de procediments científics.

Segons les artistes, “es recollien cançons, danses i indumentària a tot Espanya que, per cert, es poden consultar en la Biblioteca Nacional. També van ser característics els coneguts concursos provincials i nacionals. Les actuacions van viatjar a l’estranger per a exportar la cara ‘amable’ del règim, que va entrar allà on la dictadura no podia accedir amb política”.

“En el nostre projecte transformem els ‘Coros y Danzas’ en la recuperació tant del folklore crític, aquell element que la Secció va desnaturalitzar, com de les històries de dones, que normalment són les grans oblidades de la història, perquè, entre altres, van rebre castics considerats menors, com la rapada dels cabells o les violacions”.

En l’obra fluctuen cinc eixos: la història, les cantants, el tipus de cant, la localització (les gravacions es fan als llocs on van ocórrer les històries) i en paral·lel, la situació personal de les creadores com a artistes-bessones-dones.

Sobre les històries recuperades, Art al Quadrat ha estés la seua investigació a la resta de la geografia espanyola, com és el cas de la mestra María Anievas a Castella i Lleó, depurada del seu càrrec, l’assassinat grupal de les 17 roses de Guillena (Sevilla) o la violació en grup que va patir la rapsoda Fidelita Díez a Torrelavega (Cantàbria).

En resum, en l’exposició es recullen onze localitzacions, que es visualitzen per orde cronològic vital i de gravació: València, Castella-la Manxa, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Canàries, el País Basc, Santander, Madrid i Terol (l’última, provinent de l’obra anterior). No obstant això, el projecte continua obert en un futur, ja que encara queden molts llocs per recórrer i moltes històries per contar i cantar.

Segons Art al Quadrat, “el que cosa ha sigut una grata sorpresa és el descobriment de les cantants. Amb el seu treball contribueixen a la recuperació i conservació del folklore des d’un punt de vista actual i contemporani. Sens dubte, el treball pren forma gràcies a elles, a la seua interpretació i al compromís amb el tema tractat”.

L’exposició, que es podrà veure fins al 31 de maig, es completarà amb una publicació que recull els textos teòrics d’Irene Llàcer, que extrau onze idees que parlen de les onze històries contades en els audiovisuals. Per la seua part, el d’Irene Ballester remarca com la història de l’art ha perpetuat el patriarcat a través de l’acceptació de la violència cap a les dones a través de la seua mitologia i iconografia.

El de Lola Martín és un relat escrit en primera persona d’una dona violada i el naixement del fill fruit d’aquesta violació durant el franquisme, que conta per primera vegada als seus descendents, amb la qual cosa es posa en relleu la memòria transgeneracional i, finalment, el text de Susana Blas, que arriba a la sanació a través de l’anàlisi del procés de treball d’Art al Quadrat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

huit + tres =

Informacion coronavirus
Informacion coronavirus