Fiscalia arxiva la investigació a Marzà i Alcaraz pel presumpte fraccionament de contractes denunciat pel PP

Guardar

MARZA_BALANCE_CORTS
MARZA_BALANCE_CORTS

La Fiscalia de València ha arxivat sengles investigacions obertes contra el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el titular de Transparència en el Govern valencià, Manuel Alcaraz, arran d'una denúncia del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) per un suposat fraccionament de contractes, segons han confirmat a Europa Press fonts del ministeri públic.

Segons ha avançat el diari 'Las Províncias' en la seua edició d'aquest divendres, Fiscalia ha arxivat aquestes diligències al no apreciar indicis delictius en el fraccionament que denunciaven els 'populars' en l'activitat 'Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni' de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i amb la 'Primavera Educativa' del departament de Marzà.

Fiscalia de València va demanar a tots dos departaments una còpia autenticada de tots els contractes subscrits en relació a totes dues activitats, a més de qualsevol informe d'Intervenció, inspecció o control posterior d'aqueixos contractes. Després de l'anàlisi de tot això, el ministeri públic no ha vist delicte i ha decidit arxivar aquesta investigació.

El PPCV, mitjançant una denúncia formulada per la diputada Eva Ortiz de finals de desembre de 2017, va comunicar a Fiscalia fets que considerava que podien ser constitutius de prevaricació i demanava al ministeri públic la declaració dels funcionaris que hagueren tingut participació directa en aquests contractes i de quatre alts càrrecs a qui atribuïa la responsabilitat directa: el director general de Cooperació, Federico Buyolo i actual responsable de l'Oficina de l'alta comissionada per a l'Agenda 2030 a Espanya; el de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i els consellers Manuel Alcaraz i Vicent Marzà.

Segons denunciava el PPCV, en tots dos departaments es van realitzar conductes de fraccionament sistemàtic de l'objecte dels contractes administratius "a l'efecte d'evitar l'aplicació de procediments oberts a la lliure concurrència, així com l'auditoria dels òrgans de la Intervenció, atorgant contractes arbitràriament, prescindint manifesta i abusivament de les exigències legals, arribant a ordenar els pagaments contra l'exprés criteri de la Intervenció".

En concret, la denúncia es referia a quatre contractes de l'activitat 'Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni' de la Conselleria de Transparència, segons els 'populars', per import global de 58.212 euros que, malgrat estar destinats a un objecte únic, "van ser fraccionats evitant així procediments més exigents i un major grau de fiscalització".

En relació amb la 'Primavera Educativa' d'Educació, segons el PPCV, observaven "nombrosos i flagrants incompliments del procediment i dels requisits legals en la contractació" de les activitats, "efectuats amb l'única finalitat d'adjudicar arbitràriament determinats contractes i efectuar pagaments de la mateixa forma arbitrària, cinematogràfiques, equips, so, pantalles i ordinador".

RESPOSTA DE LES CONSELLERIES

La Conselleria d'Educació va negar en aqueix moment tots els extrems de la denúncia i va al·legar que no hi havia fraccionament de contractes, que es confonia la 'Primavera Educativa' amb altres actuacions del seu departament. A més, va argumentar que la suma dels contractes que es consideraven fraccionats no superaven "en cap cas" les quanties d'un contracte menor, per la qual cosa no es vulneraven ni eludien les normes de contractació de publicitat i concurrència.

Quan se superen els 6.000 euros, va explicar Educació, consten les tres ofertes sol·licitades i van ser fiscalitzades per la Intervenció. Així mateix, va agregar que la denúncia incorria en "errors materials" o "falses acusacions" en dades i quanties.

Quant a la denúncia a Transparència, aquest departament va assenyalar que la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible no era una activitat sinó un element que havia d'estar present transversalment en les polítiques de la Generalitat i que són 17 objectius.

Arxivat a:

Destacats