A València, 82.000 llars estan en situació de reclamar el dret subjectiu a un habitatge digne, segons la Llei per la funció social de l'habitatge. Això vol dir que més del 25 % de la població de la ciutat està en risc habitacional per absència de vivenda o de les condicions que asseguren una vida digna. D'altra banda, el 13,6 % de les 415.000 cases de València estan buides. El percentatge més gran d'eixes 64.740 vivendes desocupades (el 27,5 %) es troba a Ciutat Vella, mentre que el districte amb menor taxa de desocupació és Jesús, amb un 7,2 % de cases sense inquilins. Aquestes i altres dades que reflecteixen l'estat del parc de vivendes de la ciutat es recullen en el Pla Estratègic de l'Habitatge que el Ple municipal ha aprovat hui, amb l'abstenció dels grups polítics de l'oposició, "com un document que recull mesos d'estudi i coordinació, i que permetrà a l'equip de govern treballar amb la realitat actual per a garantir a la ciutadania el dret a la vivenda".
Amb aquestes paraules la regidora de Vivenda, María Oliver, ha resumit el pla anunciat per l'alcalde Joan Ribó durant l'últim Debat de l'Estat de la Ciutat, i ha recordat la voluntat de l'equip de govern d'"atendre les necessitats de la població en matèria d'habitatge que, segons aquest informe, es concreten en dades com que quasi el 75 % (el 74,9 %) de les vivendes de València tenen més de 50 anys d'antiguitat, i el percentatge esmentat del 25,9 % de la població es troba en risc habitacional.
"València té, com la resta de ciutats de l'Estat, seriosos problemes per a garantir el dret constitucional dels seus habitants a un habitatge digne i adequat. I aquests problemes comuns s'agreugen en ser l'única gran ciutat que no comptava, abans d'arribar nosaltres al Govern municipal, ni amb regidoria, ni amb servici, ni amb empresa pública o patronat que s'ocupara de l'habitatge social", ha explicat la regidora.
En el Pla Estratègic de l'Habitatge, encarregat per l'equip de govern actual (per un pressupost d'uns 60.000 euros) a un equip de professionals liderats pel sociòleg Max Gigling, també consta que el 14,5 % de les vivendes de València estan llogades, i que l'oferta dels arrendaments "ha baixat notablement" (en els últims 3 anys s'ha reduït vora un 60 %) i que els lloguers més assequibles (inferiors dels 300 euros) "també s'han reduït des que el Govern central aprovà la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) en 2013".
Davant d'aquesta recopilació de dades, el portaveu del Grup Municipal Ciutadans, Fernando Giner, que ha manifestat la seua "indignació perquè la major part d'aquesta informació ja està en la web de l'Ajuntament", ha lamentat l'absència de propostes per a resoldre tots els problemes de què es fa ressò l'informe".
Per la seua banda, el regidor popular Alfonso Novo ha parlat del "temps insuficient que l'equip de govern ha donat als grups polítics per a participar en aquest document". A més, ha manifestat que la seua aprovació "s'ha de tramitar amb cautela fins que hi haja una sentència definitiva sobre la Llei Autonòmica de Vivenda, paralitzada per assumir competències que no li pertanyen".
"Este pla estratègic és una excusa per a justificar davant dels valencians i valencianes que l'equip de govern està fent coses en matèria de vivenda i la necessitat de les persones amb problemes d'habitatge només es pot resoldre amb diners que la Regidoria de Vivenda no ha gastat", ha conclòs el regidor del Grup Popular.
En resposta a aquestes crítiques, la regidora María Oliver ha recordat les intervencions realitzades durant aquesta legislatura per a evitar, per exemple, desnonaments, i ha anunciat la creació d'un registre únic de demandants d'ajudes i habitatges de lloguer social.
"També generarem una comissió tècnica d'habitatge on els diferents servicis de l'Ajuntament, diferents administracions i entitats públiques, així com la societat civil, puguen definir amb transparència els criteris d'accés a ajudes i habitatges, i incrementarem l'oferta d'habitatge assequible amb mecanismes que mobilitzen els habitatges buits mitjançant incentius per a la seua posada a disposició per a lloguer social", ha explicat.
ORDENANÇA D'APARCAMENTS
D'altra banda, el Ple ha acordat, inicialment, i ha decidit sotmetre a informació pública l'Ordenança d'Aparcaments, que regularà els estacionaments fora de la via pública. Aquesta nova normativa, que no ha comptat amb el suport de l'oposició, que s'hi ha abstingut, actualitza la de 1994, augmenta les dimensions de les places i l'ample dels carrils de circulació i inclou estacionaments per a bicicletes i vehicles de persones amb diversitat funcional.El regidor delegat de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha explicat que aquesta norma, que defineix uns paràmetres mínims per a evitar conflictes entre els usuaris dels aparcaments, tindrà en compte el nombre creixent d'usuaris de bicicletes a la ciutat. Així mateix, ha recalcat que serà un document consensuat, resultat d'un procés participatiu "en el qual han estat presents tots els agents involucrats".
En aquest sentit, el regidor de Ciutadans Narciso Estellés ha explicat l'abstenció del seu grup, "que, tot i que considera adequada la nova normativa, no comparteix els punts que obliguen a adequar els edificis per a instal·lar-hi aparcaments per a bicicletes". El regidor popular Alberto Mendoza també ha manifestat la "disconformitat" del seu grup amb la nova ordenança, "que només ha inclòs una i mitja de les sis esmenes que van presentar durant el període de consulta oberta al públic per a admetre suggeriments".
LES TARIFES DE L'EMT CONTINUARAN CONGELADES A L'EMT
El ple ha aprovat també les tarifes de l'Empresa Municipal de Transports, EMT, per a l'any que ve, que es mantindran congelades, segons la proposta plantejada pel regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, que ha rebut el suport del Govern Local, amb l'abstenció del Grup Popular i Ciutadans.Tant el regidor Alberto Mendoza, del PP, com Narciso Estellés, de Ciutadans, han expressat el seu suport a la congelació tarifària, però han justificat la seua falta de suport a la proposta pel seu desacord amb la gestió de l'empresa municipal. Estellés ha criticat els paràmetres de freqüència de pas dels autobusos urbans, la "mala previsió de les vendes" i la falta de dades. Per la seua banda, el regidor Mendoza ha rebutjat "la falta d'aposta per les noves tecnologies" i ha instat al regidor Grezzi a "no centrar-se en l'autobombo, sinó en les necessitats de la ciutadania".
El delegat de Mobilitat Sostenible ha rebutjat aquests arguments, i ha recordat que, enfront dels clamors que anunciaven la fallida de l'empresa fa només dos anys, "ara estem en 5,4 milions de passatgers, 2 exercicis seguits amb superàvit, increment de títols i una decidida política social". Grezzi ha recordat que fa uns dies, EMT València va ser reconeguda com a empresa de l'any en transport urbà per la revista especialitzada Autocars i Autobusos, amb un jurat del qual formaven part, entre altres, el director general de Transport Terrestre del Ministeri de Foment i el catedràtic de Transports de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid. El jurat ha valorat la qualitat del servici els últims tres anys així com la implantació de les noves tecnologies, la gestió i les iniciatives de qualsevol tipus posades en marxa.
PARC CENTRAL
Pel que fa als assumptes relacionats amb l'urbanisme de la ciutat, en el Ple s'ha aprovat hui el canvi d'ús de les naus municipals 1, 2, 3 i 4 situades al Parc Central. Amb aquesta decisió, acordada per unanimitat, els edificis previstos com a equipaments administratius passaran a ser dotacions municipals per al veïnat de Russafa i Malilla.En aquest punt, el regidor de Ciutadans Narciso Estellés, que ha assegurat que els nous usos de les naus "no han sigut prou consensuats i no respecten l'activitat d'altres instal·lacions privades del voltant", ha manifestat que la modificació urbanística esmentada "requeriria uns informes que no s'han fet". En la mateixa línia s'ha manifestat el regidor del Grup Popular Alfonso Novo, que ha parlat "dels informes contradictoris" que avalen aquesta decisió de l'equip de govern.
En la seua intervenció, el regidor Vicent Sarrià ha assenyalat que "totes les modificacions que s'han fet en escoltar les reivindicacions veïnals s'han fet complint tots els procediments necessaris i que els informes dels tècnics ho avalen".
El Ple també ha acordat, amb l'abstenció de l'oposició, iniciar el procés per a modificar puntualment el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en una parcel·la que al seu dia va adquirir l'Ajuntament al carrer del Pintor Ricard Verde. Aquest espai, que en un principi estava destinat a ús educatiu, finalment, albergarà un centre assistencial amb unes sales polivalents amb usos múltiples.
En el Ple també s'ha tractat la intervenció en l'entorn dels arbres monumentals situats a la plaça d'Alfons el Magnànim i el jardí de la Glorieta, que segons ha explicat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, es durà a terme "dins de la legalitat" per a establir les marquesines del futur intercanviador d'autobusos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT).
En el debat d'aquest acord, que s'ha aprovat sense el suport de l'oposició, el regidor de Ciutadans Narciso Estellés ha assenyalat que la intervenció s'emmarca en la política del regidor Giuseppe Grezzi, "que gestiona el trànsit de la ciutat amb marquesines i altres elements urbans que es posen arbitràriament i col·lapsen València". En la seua intervenció, el popular Alberto Mendoza ha manifestat que aquesta decisió del govern municipal infringeix la normativa patrimonial i a més el projecte no compta amb els informes favorables de la Conselleria de Cultura.
El regidor Giuseppe Grezzi ha reiterat en la seua explicació que hi ha un document de la Conselleria que dóna l'aprovació a les marquesines, que tenen tots els permisos, a més d'un informe de jardineria que aprova i estableix pautes per a aquesta actuació.