L'Ajuntament ha disposat els recursos pressupostaris per a amortització de deute, quasi 30 milions d'euros, que permeten alliberar València de les limitacions de l'anomenat Pla d'Ajust 2012-2022. La Comissió d'Hisenda ha aprovat hui l'informe trimestral sobre seguiment i compliment del Pla en el qual es recull ja la disponibilitat econòmica que, de fet, trau la ciutat de les condicions que la mantenien dins dels paràmetres del Pla.
Així ho ha explicat hui l'alcalde de València, Joan Ribó, qui ha destacat la importància de la gestió econòmica del Govern Local, «una gestió eficaç i eficient, que ens ha permés eixir, tres anys abans del que es preveia, d'un pla que des de 2012 ha ofegat la ciutat». Tal com ha destacat l'alcalde, «en aquests moments complim amb la regla de gasto, paguem als proveïdors dins del termini i en la forma escaient, i hem reduït el deute fins a la meitat respecte al pic més alt que va generar el desgovern anterior». «En definitiva –ha conclòs Ribó- recuperem autonomia municipal i traem València del forat econòmic».
En la pràctica, això suposarà recuperar l'autonomia en la gestió municipal, prendre decisions sobre la gestió i les inversions de la ciutat sense la tutela del Ministeri d'Hisenda, «i dedicar els recursos municipals a les necessitats pròpies que té València».
També el delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, ha destacat la importància de la sessió de hui de la Comissió d'Hisenda, en la qual s'ha aprovat l'Informe trimestral sobre seguiment i compliment del pla d'ajust, en el qual s'assenyala que ja existeix dotació pressupostària per amortitzar el deute anticipadament, «de manera que isquem anticipadament del Pla d'Ajust». Tal com ha assegurat Vilar, en el pròxim informe «comunicarem ja al Ministeri d'Hisenda que hem amortitzat efectivament el deute i que per tant estarem ja fora del Pla d'Ajust».
Des de l'inici del mandat actual, s'ha aconseguit rebaixar a la meitat el deute màxim a què arribà la corporació anterior. El Govern de la Nau va decidir aplicar un Pla de Reducció de Deute per al període 2015-2019, que ha permés que, segons es preveu, 2018 concloga amb un deute de 446 milions d'euros (un 52,7% respecte als ingressos totals de l'últim any liquidat, en aquest cas 2017). Quant al període mitjà de pagament a proveïdors, PMP, durant l'últim trimestre de 2017 va registrar una mitjana de 2,1 dies, enfront dels 60 dies de PMP que es van acumular en les etapes prèvies.
Com es recordarà, l'any 2012 es van contractar préstecs per a fer front als deutes, en virtut del Reial decret 4/2012 que obligava a les administracions locals que en aquell moment tenien el que es coneix com a «factures en el calaix». Era el cas de l'Ajuntament de València, que llavors tenia 183 milions en aquestes factures «opaques» en el seu Pressupost. Els ajuntaments afectats, com el de València, havien de demanar un crèdit a l'ICO i, a canvi, entrar en el Pla d'Ajust. Tal com denunciava l'alcalde setmanes arrere, «el govern anterior de la dreta va arribar a endeutar els valencians en quasi 1.000 milions d'euros (un 135% del valor del pressupost municipal) i ha sigut el mateix PP en el govern central qui ens ha castigat aquests últims 6 anys per això».
El Pla d'Ajust suposa una sèrie de restriccions a la gestió dels governs locals, entre elles, la impossibilitat de crear cap organisme municipal, ens o fundació; o decidir sense cap trava la destinació de totes les inversions municipals. A més, feia necessari fixar un objectiu en termes d'estabilitat pressupostària, amb un superàvit de 90 milions d'euros enfront de la resta d'entitats locals, «que només havien d'estar en equilibri», així com sotmetre l'Ajuntament a la «tutela» del Ministeri d'Hisenda, amb controls trimestrals.