La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha iniciat aquest matí
els treballs d'exhumació de les 76 víctimes del franquisme que estan enterrades en la Fossa número 21 en el cementeri de Paterna.D'aquesta manera, la Conselleria posa en marxa la primera actuació directa, que durarà
dos mesos aproximadament, en la recuperació de les restes de víctimes del franquisme que encara segueixen en fosses comunes. L'objectiu d'aquestes accions és, segons ha explicat la consellera
Rosa Pérez Garijo "exhumar totes les restes de mates de la repressió franquista que existeixen en el territori valencià"."Cada vegada que entreguem unes restes als seus familiars retornem a poc a poc la dignitat al nostre país i aquesta acció és un pas més en el camí a la justícia i la reparació per a les víctimes i les seues famílies", ha assegurat Pérez Garijo.
La consellera Rosa Pérez Garijo a la Fossa 21 del cementiri de Paterna. Font: GVA"L'obertura de la fossa suposa que per fi deixaran d'estar oblidats, tirats en un forat sense una digna sepultura i es tracta d'un acte de xicoteta reparació per a les famílies, sobretot, i per a les poques persones que queden que els van poder conéixer", ha detallat
Pilar Taberner, presidenta de l'Associació de Familiars de la Fossa 21.No obstant això, Taberner recorda que l'obertura de la fossa s'ha retardat massa perquè "ja fa 82 anys que van ocórrer aquests fets" i a pesar que en el cas d'aquesta fossa encara viuen 16 fills d'aqueixes 76 víctimes que, encara que tenen edats avançades, podran estar en els treballs d'exhumació, "hui dia a penes queda gent que les va conéixer".L'obertura de la Fossa 21 és només el primer pas per a la recuperació de la memòria d'aquelles persones que van ser afusellades durant el règim, ja que es preveu que en l'últim trimestre d'enguany, s'òbriga la Fossa 126, també situada en el cementeri de Paterna i la més nombrosa de la Comunitat, on es calcula que hi ha enterrades
238 víctimes.
Búsqueda de les famílies
Trobar als familiars de les víctimes suposa un ardu treball de recerca que és possible gràcies a un equip integrat pel "personal funcionari dels arxius municipals i també els grups o associacions de memòria històrica", declara la presidenta de l'Associació de víctimes Pilar Taberner.Així, un dels processos clau per a localitzar a les famílies és consultar en els padrons municipals de cada ajuntament per a trobar detalls sobre la seua vida com per exemple "si estaven casats, amb qui vivien o si tenien descendència", apunta Taberner.Fins al moment, s'han localitzat a
55 familiars de les 76 víctimes que hi ha en la fossa, però encara queden altres 21 famílies el procés de cerca de les quals segueix actiu perquè no han reclamat als seus familiars.Aquelles persones que sospiten que puga tratar-se d'algun dels seus familiars poden possar-se en contacte amb l'Associació de víctimes de la Fosa 21 a través d'aquesta direcció de correu electrònic:
[email protected].
Inici dels treballs d'exhumació a la Fossa 21. Font: Pilar TabernerUna vegada localitzats els descendents de les persones que van ser afusellades durant la dictadura, és el moment de prendre les mostres d'ADN perquè, quan es recuperen les restes enterrades, es puguen dur a terme anàlisis de material genètic que concloguen si hi ha o no relació familiar.D'aquesta manera, des del passat mes de juny, s'han anat recollint mostres de saliva d'aquelles persones que han reclamat les restes de les víctimes i ara, a través d'una nova tècnica basada en la seqüenciació massiva, que és més fiable i sensible, es determinarà la coincidència de parentiu.
Afusellat injustament per raons polítiques
"El meu besoncle era de Quart de Poblet i el van jutjar a Torrent a l'abril de l'any 1939 per estar implicat políticament en el govern del poble". Així narra la presidenta de l'Associació, Pilar Taberner, com el seu besoncle José Giner Navarro que pertanyia a la UGT i a les Joventuts Socialistes va ser jutjat per un tribunal militar, fins i tot sent un civil, i tancat en la presó model de València.Taberner explica que, mentre buscava informació sobre la mort del seu besoncle, va trobar "un document on posava el dia de la llibertat, però que també va ser el dia que el van afusellar". "Eren persones innocents que per haver sigut significades políticament els van aplicar judicis falsos per a eliminar-los injustament", comenta.
Alçament de la làpida de la Fossa 21 al cementiri de Paterna. Font: GVAA part del seu besoncle, que era originari de Quart de Poblet, en la Fossa 21 del cementeri de Paterna també hi ha restes de víctimes dels afusellaments de 1939 d'altres municipis com Ontinyent, Burjassot, València, Catarroja, Alacant, Mislata o Alcàsser; i de diversos punts de la geografia espanyola com Osca, Madrid, Albacete, Cartagena i Jaén.
