25n
Orgull
Orgull

Anticorrupció demana 17 anys de presó per a l'amo d'Avialsa per sis delictes fiscals

Anticorrupció demana 17 anys de presó per a l'amo d'Avialsa per sis delictes fiscals
27/07/2021 -

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita una pena de 17 anys i tres mesos de presó per a l’empresari Vicente Huerta, amo del grup Avialsa, per sis delictes fiscals, segons es desprén de la qualificació provisional, a la qual ha tingut accés Europa Press.

Aquest procediment és independent al conegut com a cas Avialsa, en el qual s’han investigat irregularitats amb contractes públics sobre avions per a extingir incendis i que va acabar amb la detenció del llavors delegat del Govern en la Comunitat, Serafín Castellano.

En aquesta causa, que s’emporta en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Sagunt, Huerta està acusat de sis delictes contra la Hisenda Pública i d’un de falsedat en document mercantil amb la circumstància atenuant analògica de reparació del mal.

La fiscal recull que Huerta va constituir en 2006 el hòlding Empresarial Avialsa S.L. l’activitat del qual consistia en la prestació de serveis de prevenció i extinció d’incendis forestals per a l’Administració.

L’acusat –sempre segons el mateix escrit d’acusació, avançat per València Plaza– va instrumentalitzar una societat per a canalitzar les retribucions que en la seua condició de soci va percebre de diverses empreses mitjançant l’emissió i recepció de factures que no responien a operacions reals.

A més del grup empresarial, en 2003, Huerta va constituir la Fundació Mediambiental Huerta Comunitat Valenciana que, segons la fiscal, no ha servit als seus objectius funcionals i ha sigut utilitzada, donat el seu règim tributari especial, per a aprofitar-se dels avantatges fiscals d’aquest règim.

Així, en resum, Huerta, actuant en la seua condició d’administrador del seu grup d’empreses, “guiat per l’ànim de procurar-se un benefici fiscal il·lícit”, va planificar un sistema de tributació il·legal per a reduir la seua càrrega fiscal en l’IRPF que consistia en l’obtenció de rendes en espècie, per la utilització, consum o obtenció per a fins particulars de béns, drets o serveis de manera gratuïta, o per preu inferior al de mercat, que no van ser declarades en l’impost.

Concretament, aquestes rendes van consistir en la utilització de vehicles i treballadors per a fins propis, així com la compra de béns i serveis per al seu ús i gaudi personal, que van ser facturats a les entitats del grup empresarial per tercers proveïdors, fent-los passar com a despeses socials.

Així mateix, va percebre retribucions de diverses empreses utilitzant a una altra companyia com a entitat instrumental per a la seua percepció, emprant per a això un sistema de facturació “mentidera” croada entre les empreses que no responia a operacions reals.

Les despeses particulars del director del grup empresarial van ser “deliberadament consignats” per l’acusat en les autoliquidacions de l’IVA i de l’IS de les companyies encarregades de sufragar-los, generant unes despeses socials i quotes d’IVA suportat fictícies que minoraven il·legalment la seua quota tributària.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 + sis =