València compta en l'actualitat amb 156 quilòmetres de carril bici. El canvi de govern l'any 2015 va portar a l'Ajuntament de la capital la fèrria voluntat de canviar el model de ciutat: menys cotxes, millor transport públic i més facilitats per a la bicicleta. Eixes van ser les premisses davall les quals Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible, es va proposar fer de València una ciutat totalment nova per al transport.
Des de l'any 2015, s'han obert incansablement nous trams d'Anell Ciclista per a unir els diferents barris de la ciutat, alguns d'ells fruit de la demanda popular a través dels pressupostos participatius i consultes ciutadanes. Encara en l'actualitat, cinc anys després, es continuen construint, adaptant i remodelant noves vies per a bicicletes. Les últimes a incorporar-se a aquest model han sigut l'Avinguda Primat Reig, amb la inauguració de 2.400 nous metres de carril, i l'Avinguda del Port.
L'Anell Ciclista acumula el reconeixement local, nacional i internacional
Segons l'Agència Municipal de la Bicicleta, València és una de les ciutats espanyoles on més s'utilitza aquest mitjà de transport. De fet, el juny de 2019 es va registrar el pas de 6.000 bicis diàries pels punts de major presència ciclista, la qual cosa va suposar un increment del 60% respecte al mateix període de l'any anterior.De la mateixa manera, l'any 2018, els ciutadans de València van votar el carril bici i Valenbisi com els dos millors serveis públics oferits a la ciutat. A més, el 50% dels enquestats van considerar que havia millorat notablement d'un any a un altre, gràcies a l'adaptació i obertura de nous trams.
Quant a reconeixements oficials, l'Anell tampoc es queda curt: l'any 2017 es va emportar el Primer Premi de la Setmana Europea de la Mobilitat, atorgat per la Generalitat Valenciana; el Tercer Premi de la Setmana de la Mobilitat Espanyola, concedit pel Ministeri d'Agricultura i Presca, Alimentació i Medi Ambient, i el XV Premi Ciutat Sostenible atorgat per la Fundació Fòrum Ambiental.
Més recentment, l'any 2019, el carril bici valencià també va rebre el premi Bikefriendly a la millor infraestructura ciclista de l'àmbit nacional. Aquest guardó va reconéixer especialment la millora de la xarxa realitzada entre els anys 2017 i 2018, i va desbancar als projectes d'altres ciutats com Barcelona i Palma.
Finalment, Europa també ha fixat la seua mirada en l'Anell Ciclista valencià. I és que, l'any 2018, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) va invertir un total d'1,4 milions d'euros en huit projectes valencians relacionats amb la mobilitat sostenible.
L'últim afalac per al carril bici ha vingut de la mà de la professora Nacima Baron, de la Universitat de París, qui recentment ha publicat un estudi que relaciona l'Anell Ciclista valencià amb el canvi social i polític viscut a la ciutat: "el cas valencià ajuda a comprendre com les mobilitats poden ser usades com un instrument per a la transformació de l'espai, de la societat i dels models polítics locals" reclama. D'aquesta manera, relaciona directament la infraestructura ciclista amb l'apoderament local i la recuperació de l'espai per part de la ciutadania.
La conversió en zona de vianants, l'altra gran pota del nou model de ciutat
Juntament amb el carril bici, una altra de les grans apostes del govern del Rialto en matèria de mobilitat ha sigut la conversió en zona de vianants del centre de la ciutat. Un dels projectes més avançats és el de la Plaça de la Reina, que ja té les obres licitades: es recuperaran 10.000 metres quadrats per a l'ús ciutadà, desapareixeran les parades d'autobús que ara congestionen el trànsit i es llevaran els accessos al pàrquing des de la plaça per a situar-los als carrers confrontants.De la mateixa manera, el triangle que uneix la Llotja, la Plaça de la Reina i la Plaça de l'Ajuntament també quedarà tancat al trànsit. Un dels projectes més ambiciosos és, sens dubte, el de la mateixa Plaça de l'Ajuntament, que a partir del 20 de març ja començarà a experimentar amb la conversió en zona de vianants blana: es posaran bol·lards i tests per a impedir el pas de vehicles. No obstant això, en el llarg termini, es preveu una remodelació total, que suposarà el canvi de l'asfalt per sòl nou i la instal·lació de nou mobiliari per a activitats ciutadanes.