caixa popular
caixa popular
caixa popular

L'amenaça de les aportacions un 400% menors d'aigua a l'Albufera

L’Ajuntament i la Conselleria negocien fixar un mínim de 8 hectòmetres cúbics per al llac, lluny dels 70 desitjats però molt superiors als 0 assignats

L'amenaça de les aportacions un 400% menors d'aigua a l'Albufera
11/10/2019 -

A la regulació del cabal del Xúquer li queda poc de ‘natural’. Des del pantà de Contreras, Tous i Alarcón, es controla en gran manera l’aigua que porta fins a la costa valenciana. Tant ha canviat durant els segles la hidrografia, que ara és essencial la seua aportació ‘artificial’ d’aigua a l’Albufera, diversos quilòmetres al nord de la seua desembocadura natural, per a la supervivència del tercer aiguamoll d’Espanya.

Després de segles de transformacions demogràfiques i, amb elles naturals, les majors aportacions d’aigua a l’Albufera no arriben, precisament, de la seua conca hidrogràfica, sinó especialment del Xúquer. Un total de 63 séquies desemboquen l’aigua sobrant dels regs de l’Horta en l’Albufera; 63 canals la connexió dels quals naix en aquest riu. Es tracta d’una xarxa la configuració de la qual es va forjar ja en època romana i es va consolidar, especialment, durant l’època musulmana.

Actualment, només el 14% de les aportacions d’aigua són naturals de la conca del llac, i un 9% del pròxim Túria. Un 77%, i per tant determinant, prové del Xúquer.

Amb el temps, i especialment després del “col·lapse ambiental” de finals dels 60, amb un gran nombre d’abocaments urbans i industrials, una major aportació de cabal al llac s’ha convertit de vital importància. Segons va assenyalar Antoni Marzo a València Extra, Director General de Medi natural i Avaluació Ambiental, les polítiques aplicades des de 1986 -quan es va nomenar a la zona parc natural- i, especialment, des de 2015, s’ha arribat a una situació millor que és necessari “consolidar”.

Un 400% menor

Recuperació de macròfits en l’Albufera // Pablo Vera, SEO Birdlife

L’aigua neta i cristal·lina de l’Albufera de principis dels anys 60 va donar pas, ja en els 70, a aigua térbola i verdosa. L’excés de nutrients i abocaments en l’aigua va portar la qualitat ambiental de l’aigua a mínims, amb una gran proliferació de microalgues que disminueixen la transparència i l’oxigen dissolt. Es va fer comú la imatge de bancs de peixos morts per la contaminació.

Des de 2011 els nivells de clorofil·la en l’aigua, indicatiu de la qualitat de l’aigua -a més, pitjor-, van iniciar una tendència a la baixa. Es va iniciar així un lent i delicat camí de tornada des d’una situació d’hipertròfia -excés de nutrients-, que permet la lenta aparició de la flora autòctona que, al seu torn, ajuda a la neteja de l’aigua. Amb el suport dels filtres verds i un major control sobre els abocaments a l’Albufera, perquè ara són il·legals, la qualitat de l’aigua augmenta. Falta, no obstant això, que augmente el seu cabal, molt menys que l’històric.

Segons Març, el “cabal que arribava fa uns 50 anys era de 400 hectòmetres cúbics anuals”. “Ara ens alegrem si arriben 100 a l’any”, assevera. Una gran reducció del 400% de l’aigua que arriba a l’albufera. Més aigua neta, es tradueix en una major circulació de l’aigua, neteja d’aquesta i, per tant, un nou punt de suport per a la recuperació ambiental del llac.

Des de Medi natural i Avaluació Ambiental, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, amb Mireia Molla al capdavant, apunten a la necessitat d’augmentar el cabal del Xúquer a l’Albufera i “a més distribuir-lo segons l’estacionalitat, per a coincidir amb la perellonà”. La perellonà és un dels efectes estacionals més notoris del parc natural, encara que cada vegada menys; la inundació dels canvis d’arròs a l’hivern gràcies a l’augment de les pluges.

L’Alcalde de València, Joan Ribó, també va apuntar a la necessitat no sols d’augmentar el cabal, sinó d’establir un mínim obligatori. “L’Albufera necessita més aportacions d’aigua del Xúquer, i fins ara no s’està avançant”, assenyalava fa uns mesos, el mateix dia en què se signava el nou acord de govern progressista per a València. És una demanda dirigida, directament, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Govern Central.

“0 hectòmetres”

Des de la Regidoria de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo incideix en la necessitat d’establir dites mínimes. Tal com van ressaltar des del Consistori en un informe de 2018, la aportació més gran d’aigua a l’Albufera depén de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Una aportació necessària però que ara, la normativa, no contempla: “Tenim una assignació de 0 hectòmetres cúbics”.

Segons apunta el Regidor, es troben en una negociació amb la Confederació perquè arriben “8 hectòmetres sense condicionar-los a la modernització dels sistemes d’estalvi de l’aigua per al reg”. Segons l’últim pla, al qual l’Ajuntament va presentar al·legacions, el cabal per al llac depenia, de manera hipotètica i futura, a aquesta modernització i a qüestions ambientals.

Si arribaren aqueixos 8 hectòmetres mínims, seria “un pas molt important” per a mantindre un cabal d’aigua neta, però encara així queda lluny dels càlculs idonis, que se situen en 70 hectòmetres cúbics.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 − 4 =

25 paiporta 2019
amic valencians
catarroja 2019
massamagrell 25n
medioambiente torrent
25 paiporta 2019
amic valencians