La condició d'igualtat política no és natural i mantenir-la “exigeix un continuat esforç ètic-polític”. És la principal tesi exposada per la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UNED, Amelia Valcárcel, en la sessió inaugural del II Feminari de la Diputació de València, en la qual s'han abordat els reptes actuals del feminisme.
“No va a arribar un dia en què espontàniament la Igualtat es produïsca, és una flor molt delicada que solament floreix sota una cura extrema”, ha assegurat Valcárcel, qui ha afegit que “la Igualtat ha de ser mantinguda políticament, perquè és una construcció, una manera constantment treballada d'existir en el món”.
D'aquesta manera, la catedràtica desmunta el mite de societats futures en les quals no siguen necessàries polítiques d'Igualtat. “La idea de justícia existeix perquè hem de repartir béns que són limitats. Repartir la idea d'Igualtat és una de les coses més difícils, de manera que si arriba un dia que no la necessitem és que no existim”, ha indicat.
La padrina del Feminari ha explicat que el feminisme afronta un repte paral·lel al de la democràcia, el de convertir-se en el sistema polític que preval en el planeta. “El feminisme és un producte de la modernitat, cimentat sobre la idea que els éssers humans poden canviar les bases de la seua convivència sotmetent-les a escrutini”.
En les societats occidentals, segons Valcárcel, la paritat en els àmbits significatius de poder marca l'agenda. “Avança en la política, però no en els poders econòmics o en els mitjans de comunicació. No solament no hi ha dones, sinó que on no hi ha dones no hi ha homes decents”, ha apuntat la catedràtica, en referència a casos com el del exdirector del FMI, Dominique Strauss-Kahn.
En aquest àmbit, la catedràtica ha assenyalat que, encara que s'han superat algunes formes d'exclusió, encara prevalen mecanismes d'aquest tipus més subtils: “És com si et digueren que ara estàs, però és com si no estigueres, perquè pensen seguir ballant amb la mateixa cançó que abans. Tu has canviat, però ells no. Aquesta és la situació del temps present”.
De manera específica, Valcárcel ha abordat la qüestió de la violència, apuntant que no es tracta de la principal dificultat de les dones en les societats occidentals, però que no obstant açò, es trasllueix en el fons de tots els problemes del gènere femení. “Si no hi haguera un sistema violent que manté totes les desigualtats el 90% dels problemes de les dones no existirien. La violència està en el fons dels altres obstacles que no es diuen violència”.
És per açò que la filòsofa ha exigit l'ocupació de paràmetres anàlegs en els països de la Unió Europea que mesuren l'impacte de la violència de gènere “per a saber si ens enfrontem a un atavisme que solament succeeix en uns llocs o estem davant una variant antropològica que calga assumir d'una altra manera”. Valcárcel ha assenyalat que en l'actualitat no existeixen xifres homogènies sobre aquesta qüestió a nivell europeu.