caixa popular

Amb tot el dret el valencià també a l'àmbit sanitari

Amb tot el dret el valencià també a l'àmbit sanitari

La setmana passada vam tenir coneixement d’un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d’un article publicat per l’escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l’havia d’atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s’expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l’enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d’una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d’ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l’actitud tristament majoritària d’una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d’inferioritat nacional i cultural.

Dignificar la llengua dels valencians i les valencianes és una necessitat peremptòria, avançar decididament cap a la igualtat en drets, inclosos els lingüístics, de totes les persones és un deure inexcusable. I això passa per l’establiment de lleis i normes que afavoresquen l’ús del valencià en tots els àmbits, sobretot els directament gestionats pel Govern Valencià, inclòs un de tan important com el de la Sanitat Pública. Per a això cal passar del terreny de les intencions i les bones paraules a l’acció legislativa i a la implementació de mesures efectives a favor de la plena normalització del valencià.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, com des d’altres organitzacions civils, sindicals i polítiques, hem reclamat insistentment l’aplicació del requisit lingüístic emmarcat en una Llei Valenciana de la Funció Pública. No pot ser que professionals que des de l’àmbit públic treballen per als ciutadans i les ciutadanes del País Valencià al·leguen desconeixement del valencià per deixar de complir amb les seues obligacions. Ningú no pot no ser atés, i menys encara en una consulta mèdica, per expressar-se en valencià. Segurament si la pacient s’haguera expressat, posem per cas, en anglès, la metgessa en qüestió hauria trobat la manera d’atendre-la com pertoca. Més que desconeixement del valencià, entre nosaltres abunda encara el supremacisme que denuncia Núria Cadenes i que encara fa servir allò de «hábleme en cristiano».

Davant la fràgil situació del valencià en molts àmbit no hi poden haver dubtes o marrades. Com la que recentment s’ha produït en la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, que ha canviat unilateralment i sense previ avís una clàusula per a la Capacitació Lingüística del personal sanitari ja pactada amb la Conselleria d’Educació i els sindicats majoritaris. La clàusula en qüestió pretenia evitar l’excepcionalitat (el desconeixement justificat i temporal del valencià) en norma a través d’un estricte control dels casos a què es podia aplicar aquesta excepcionalitat. Transcrivim els canvis fets en la susdita clàusula:

Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, l’òrgan competent en matèria de personal de les conselleries corresponents podrà proveir els mencionats llocs de treball amb caràcter no definitiu per mitjà d’un informe que ha d’establir la vigència i l’extensió de l’exempció mencionada. (Text pactat.)

Excepcionalment, en l’àmbit sanitari i de la salut, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, hi primarà la garantia de la deguda prestació dels serveis públics en els termes que siguen determinats reglamentàriament. (Text canviat.)

Vetlar pels drets lingüístics del poble valencià exigeix un major rigor a l’hora d’establir normes i lleis que el garantesquen efectivament. I aquests dubtes i confusions no hi ajuden gens. La redacció d’aquesta clàusula ha de tornar a la versió pactada o ser reformulada per a una major claredat i rigor en el tractament de l’excepcionalitat en la capacitació lingüística dels treballadors de l’àmbit públic. Per això des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià reclamem de nou la promulgació de la Llei Valenciana de la Funció Pública que incloga el requisit lingüístic. I com que a aquestes alçades de la legislatura sembla que aquesta llei ja no entrarà en vigor, demanem, com ja ha fet la Intersindical Valenciana, que la capacitació lingüística es tramite per via d’urgència mitjançant la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos 2019.

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià @DaDPV


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 3 =

viva gym canovas
exposicion caps tallats