Sempre és trist dir adéu, assumir la distància, desprendre's de les abraçades de qui més s'estima. Abandonar un projecte abans d'hora, engolir la derrota, saber que esta vegada no ho vas a poder aconseguir. Trencar els plans traçats, oblidar la mel de la glòria i deixar la festa abans de començar a gaudir-la. Espanya va perdre contra Itàlia, va tancar un cicle i la ferida de Brasil 2014 torna a fer mal.
Vicente Del Bosque no ha sabut portar a terme la imprescindible renovació que el futbol exigia a la sel·lecció després de caure en primera ronda de l'últim mundial. L'equip que el marqués ha presentat en esta Eurocopa era un puzzle en el que les peces no han acabat d'encaixar. Del Bosque havia portat a alguns jugadors fora de forma (Cesc, Pedro...) i havia deixat fora dels 23 elegits al màxim golejador de l'equip en la fase de classificació, Paco Alcácer, i a altres jugadors en millor moment de forma com Saúl Ñíguez.
Amb estes peces i després d'una primera fase de més a menys, Espanya s'enfrontava a Itàlia en els octaus de final de la Eurocopa on defensava títol. L'esquadra azzura va eixir al camp més ficada en partit, pressionant a Espanya i buscant el protagonisme. En el minut 8, Pellè va tindre la primera ocasió clara, però De Gea va poder rebutjar el seu remat de cap.
Poc després una xilena de Giaccherini que colpejava en el pal ficava la por al cos dels espanyols, tot i que l'acció estava invalidada per joc perillós. Espanya no aconseguia apoderar-se del baló, que era d'Itàlia. La Itàlia de Conte, un equip treballat que juga al futbol per damunt dels noms i la fama. El tècnic de Lecce dibuixa un equip difícil de superar amb el seu 1-3-4-1-2, on l'equilibri i el mig del camp predominen per a manar en els partits.
Així, en el minut 33, després d'una falta llançada amb potència per Éder que De Gea va poder rebutjar, Chiellini s'avançà als defensors espanyols i va ficar als seus per davant. A partir d'ací, el col·lapse espanyol en la línia de tres quarts facilitava la tasca defensiva azzura i Buffon era un espectador més des de la seua porteria.
En la segona part Espanya va millorar lleugerament, però Éder va poder ficar el segon al minut 55, on De Gea, el millor dels espanyols, es va lluir per impedir el seu gol. Els de Del Bosque tenien el baló, però no creaven perill. Quan faltaven 15 minuts, Buffon va haver d'estirar-se per a detindre llançaments llunyans d'Andrés Iniesta i Gerard Piqué. Este últim va ser qui va tindre l'opció més clara, quasi en el descompte, després d'un rebuig de la defensa italiana que el va deixar a soles enfront de Buffon. Però la llegenda transalpina va evitar l'empat.
Amb Espanya trencada, buscant el gol que forçara la pròrroga, Itàlia va poder contracolpejar i Pellè, que portava tot el partit baixant balons per a què els jugaren els seus migcampistes, va fer la sentència en el minut 91 trencant el somni espanyol.
Fitxa tècnica
Itàlia (2): Buffon; Chiellini, Bonucci, Barzagli; De Sciglio, Giaccherini, De Rossi (Motta, min. 53), Parolo, Florenzi (Darmian, min. 84); Éder (Insigne, m.80) i Pellè.Espanya (0): De Gea; Juanfran Torres, Piqué, Ramos, Jordi Alba; Busquets, Cesc, Iniesta; Silva, Nolito (Aduriz, min. 46 (Pedro, min. 80) i Morata.
Gols: 1-0, Chiellini, min. 33. 2-0, Pellè, min. 90+1.
Àrbitre: Cuneyt Cakir (turc). Va amonestar als italians De Sciglio (min. 24), Pellè (min. 54) i Motta (min. 87), i als espanyols Nolito (min. 40), Busquet (min. 88) i Silva (min. 90+3).
Incidències: partit corresponent als octaus de final de l'Eurocopa 2016 disputat en l'Stade de France, París.