"Hem de reivindicar 'les Dones Fortes' com un referent cultural femení per a futures generacions"

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació presenta el llibre de Maria Lacueva sobre les narradores valencianes durant el franquisme

"Hem de reivindicar 'les Dones Fortes' com un referent cultural femení per a futures generacions"
20/09/2019 -

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha presentat el llibre Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, de Maria Lacueva Lorenz. El llibre, publicat dins de la col·lecció Estudis Universitaris del Magnànim, ja es pot adquirir a les llibreries habituals i a la web www.alfonselmagnanim.net.

L’acte de presentació va contar amb la presència de l’autora, Maria Lacueva, la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i Josep Ballester, professor de Literatura de la Universitat de València i autor del pròleg. Durant la presentació, Lola Camps va llegir textos de les diferents autores ressenyades al llibre.

Maria Lacueva ha estudiat l’obra de vuit autores:Anna Rebeca Mezquita Almer, Maria Ibars i Ibars, Matilde Llòria, Beatriu Civera, Sofia Salvador, Maria Beneyto i Cuñat, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Mulet. “En realitat —explica l’autora— no formen un grup generacional, entre elles hi ha diferències d’edat importants, i tampoc comparteixen característiques d’estil, però sí que tenen tres aspectes comuns que ens ajuden a comprendre la seua obra i el context en el qual es va crear, com són que són valencianes per naixement o adopció, escriuen narrativa i ho fan total o parcialment en valencià, i per últim, que totes elles naixen abans de la guerra però publiquen després i aquest fet fa que a l’hora d’escriure ho facen des d’una visió cosmovisió del món diferent a les següents generacions d’autores nascudes després del franquisme, perquè elles han vist a les dones durant la República considerades com a ciutadanes”.

La societat franquista relegava les dones a l’àmbit familiar i feia sospitosa qualsevol activitat pública, però a més aquestes dones havien de superar la dificultat afegida d’escriure en una llengua, el valencià, que es trobava en un moment de disglòssia radical, sense dret a utilitzar-se públicament. “Moltes d’elles no aprenen el valencià a l’escola i conreen la seua llengua amb l’ajuda d’amics gramàtics, però a més cal recordar que el circuit literari català a València estava totalment trencat i encara que algunes arriben a publicar, els seus llibres no es podien exposar amb normalitat als aparadors de les llibreries, restaven fóra de l’accés del gran públic”.

“Els nostres referents”

Maria es mostra incapaç de fer un rànquing entre les autores estudiades: “Tenen estils i característiques diferents, però totes tenen una qualitat que permet incloure-les entre la primera línia de la literatura catalana del moment”. Per aquest motiu, Lacueva considera necessari rescatar-les de l’oblit, en primer lloc fent-les accesibles, reeditant obres i publicant altres inèdites; fer divulgació per tal de normalitzar-les dins de l’ecosistema cultural valencià, a l’escola i a la universitat, i reivindicar-les com a un referent femení per a nosaltres i per a futures generacions.

I per descomptat seguir estudiant la seua obra i el context en el qual va ser escrita. De fet, entre els projectes actuals de la professora valenciana figura l’estudi de les escriptores de les primeres dècades del segle XX que —assegura— “està proporcionant agradables i inesperades sorpreses—, així com extendre l’àmbit del seu estudi de les escriptores franquistes a tot el domini lingüístic català, “una història que està per escriure”.

Maria Lacueva (València, 1980) és doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura i llicenciada en Filologia Catalana (UV) i Diploma d’Estudis Avançats en Teoria i Cultura Contemporànies (Universitat de Girona). Ha publicat diversos estudis al voltant de les escriptores valencianes, tant de postguerra com actuals, i de la construcció de les genealogies femenines literàries. Ha estat guardonada per l’Institut d’Estudis Catalans i per la Societat Coral El Micalet. Investigadora i professora d’Estudis Catalans i Romànics a les universitats de Heidelberg, Mannheim i Saarbrücken, on ha estat l’editora del volum col·lectiu Didàctica universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la catalanística i la hispanística (2017), actualment és professora a la Université Paris 8.

Més informació


mostra viva del mediterraneo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 3 =

9 oct albalat de sorells
rafelbunyol 9 oct
9 octubre burjassot
9 octubre Aldaia
foios 9 octubre
liria
cultura als barris 2019
9 octubre torrent