25n
25N
25N

Alejandro Ramón posa en valor l'exemple de València en la cimera del clima

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica ha destacat mig centenar d’actuacions impulsades a la nostra ciutat.

Alejandro Ramón posa en valor l'exemple de València en la cimera del clima
13/12/2019 -

Coincidint amb la conclusió de la Cimera del Clima (COP25) celebrada a Madrid, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València, Alejandro Ramon, n’ha fet un “balanç agredolç per la manca d’acords internacionals ferms per combatre la crisi climàtica amb actuacions concretes però, alhora, pel sentiment d’orgull pel treball contundent que estem desenvolupant a València, situant la nostra ciutat com a referent en eixa lluita pel futur del nostre planeta”.

En este sentit, el regidor responsable de les polítiques contra l’emergència climàtica al consistori ha posat en valor els diversos plans que des del mandat anterior s’han aprovat i impulsat a València, com ara el d’Adaptació al Canvi Climàtic, el d’Acció pel Clima i l’Energia Sostenible, el Territorial d’Emergències de València o els d’Actuació Municipal davant del risc d’inundacions i d’incendis forestals. Tot, amb mesures concretes que han portat València a ser Capital Mundial de l’Alimentació Saludable i Sostenible en 2017 o a ser inclosa amb el projecte Tomorrow entre les ciutats europees capdavanteres en la lluita contra el canvi climàtic i en l’impuls d’iniciatives de caràcter disruptiu amb què també es definix el full de ruta climàtic de la nostra ciutat cap a la neutralitat en carboni. “El paper dels municipis, les mesures des de l’àmbit local, són cada vegada més importants, sobretot atesa la manca de compromís de les grans potències econòmiques mundials per a fer front de forma immediata i real a l’emergència que ja ens afecta”, ha lamentat Alejandro Ramon.

Des de l’Ajuntament de València les iniciatives per combatre l’emergència climàtica han sigut transversals, des de les impulsades per la pròpia Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Energètica fins les articulades per servicis municipals com ara els d’Agricultura i Horta, Jardineria Sostenible, Servicis Centrals Tècnics, Innovació, Devesa-Albufera, Policia, Protecció Civil o Sanitat o per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. “La transversalitat és la que demostra el compromís ferm que des del primer minut els governs de Joan Ribó han tingut amb esta matèria i amb altres, com ara la d’igualtat, i això ens fa sentir orgullosos pel camí encetat i encoratjats a continuar-lo amb determinació per garantir els drets de les generacions futures”, ha destacat Ramon.

INICIATIVES CONTRA L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

El regidor ha enumerat diverses de les iniciatives que s’han impulsat a València entre el mandat anterior i l’actual, com ara les mesures de rehabilitació en el parc de vivendes municipals –amb el desenvolupament de la certificació energètica enguany d’uns primers 194 habitatges-, la promoció de l’autoconsum en edificis públics –amb la posada en marxa de diverses instal·lacions com les de l’edifici Punt de Ganxo, el Casal Jove, els dels servicis de Cementeris i Joventut, Tabacalera, l’escoleta infantil o el Centre Municipal d’Activitats per a Persones Majors de Benicalap, l’edifici Naturia al jardí del Túria, els centres de majors de Nou Moles i Patraix i el cementeri del Grau-, la revisió de la normativa municipal per a promoure l’eficiència energètica i l’autoconsum o els cursos de formació en matèria d’energia per a 230 empleades i empleats municipals.

En paral·lel, iniciatives com la posada en marxa de l’Oficina de l’Energia ha permés promoure l’autoconsum en edificis privats –amb assessorament a particulars, comunitats de propietaris i propietàries o centres educatius, entre altres, i amb resultats que voregen una mitjana d’un 25 per cent d’estalvi en les factures domèstiques per a la gent que se n’ha informat a l’Oficina- i també ha sensibilitzat i conscienciat sobre els beneficis de les millores energètiques. També s’ha propiciat l’acompanyament dels servicis socials front a la pobresa energètica amb un grup de treball i s’ha incrementat l’ús d’energies renovables amb l’ordenació i afavorint les instal·lacions de generació compartida en comunitats de propietaris i propietàries. “Són iniciatives amb un impacte constatable i de les que es beneficien directament els veïns i les veïnes de la nostra ciutat”, ha posat en valor el regidor.

València també compta amb un programa de gestió de l’ús de l’energia per a optimitzar costos, noves zones d’ombra amb instal·lacions fotovoltaiques que s’ampliaran en els pròxims mesos i un Observatori Valencià del Canvi Climàtic que sensibilitza i conciencia sobre els riscos vinculats al canvi climàtic. A més, s’han llançat convocatòries d’idees per mobilitzar la societat identificant nous models de negoci innovadors relacionats amb l’adaptació al canvi climàtic, s’han fomentat barris experimentals i projectes pilot per testar solucions innovadores a partir de la participació en projectes europeus del H2020 –com el MatchUp o el GrowGreen-, s’ha plantejat la implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible i el desenvolupament d’espais públics amigables –com ara el Parc Central o el derivat del GrowGreen a Benicalap-, s’han fet tasques per conservar la línia de dunes a les platges del sud i s’ha revisat la normativa municipal –tant de producció com de comercialització i consum- per a fomentar i introduir criteris ambientals.

El protagonisme de l’horta de València també ha sigut clar en el disseny de les mesures impulsades, com ara la d’implicar la ciutadania en la preservació de l’horta com a estructura adaptativa davant del canvi climàtic, l’ampliació de zones reservades i protegides per a l’ús agrari al Pla General d’Ordenació Urbana i la reversió de la qualificació de sòl urbanitzable a no urbanitzable en determinats terrenys utilitzats com a agrícoles o abandonats, la protecció d’enclavaments d’horta periurbana, el foment dels horts urbans i la promoció del consum local dels productes de proximitat.

Els codis de bones pràctiques han permés avançar a molts servicis municipals per la senda de la lluita contra l’emergència climàtica i la transició energètica. Per exemple, des de Servicis Socials s’ha facilitat informació i sensibilització en la matèria a les persones que atenen, com ara a persones que reben el servici d’ajuda a domicili –perquè estalvien energia, reduïsquen consums, reciclen i reutilitzen-. També els projectes de centre de la Universitat Popular s’han centrat en sostenibilitat, canvi climàtic, medi ambient, horta i horts urbans a Pinedo, Benimaclet, Sant Marcel·lí, Pobles del Nord, Pinedo, Nou Moles, Aiora i Na Rovella.

En l’àrea d’Ecologia Urbana, la construcció d’horts urbans o la implementació de la recollida de matèria orgànica a la nostra ciutat han sigut mesures complementades per altres com la consolidació d’un voluntariat mediambiental a la Devesa de l’Albufera, la substitució paulatina de vehicles contaminants de recollida de residus per altres més eficients energèticament i amb menor impacte sobre el medi ambient i el foment de la biodiversitat urbana en parcs i jardins.

També han sigut especialment importants a València les mesures relacionades amb el nou model de mobilitat sostenible, com ara l’impuls de la xarxa de carrils bicis –amb una ampliació de 33 km-, la pacificació del trànsit motoritzat –amb més del 64 % dels carrers de la ciutat amb una velocitat màxima de 30 km/h-, la millora del servici d’autobusos municipals amb 184 nous vehicles –majoritàriament híbrids-, la conversió per a vianants de diversos enclavaments de la ciutat i la reducció del trànsit motoritzat.

A més, en àmbits com el de la cultura festiva s’ha apostat per la substitució progressiva dels gots de plàstic d’usar i tirar  per altres compostables, reciclables o reutilitzables -que seran obligatoris a les Falles de 2020-, s’ha incentivat l´ús de materials orgànics en les falles municipals i se’n vol estendre el seu ús a la resta de falles, s’han fet campanyes periòdiques a favor del reciclatge i d’hàbits sostenibles, s’ha propiciat una ornamentació nadalenca de baix consum energètic i s’han aprofitat celebracions destinades al públic infantil –com ara Expojove- per a realitzar treballs de sensibilització contra el canvi climàtic.

També des d’àrees com ara Sanitat, Policia Local o Protecció Civil s’han impulsat mesures en la mateixa línia, com ara la nova ordenança per al control periòdic de plagues, l’elaboració d’estudis de correlació entre episodis meteorològics i la proliferació de plagues, el foment del biocontrol de les plagues de mosquits, el desenvolupament de protocols de comunicació i coordinació davant d’ones de calor o el desenvolupament d’estudis per a identificar punts de risc d’inundació.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres × dos =

caixaontinyent
lleida 2020
Informacion coronavirus
paterna