Aldaia acull l'exposició "50 anys fent HARCA", del 25 de març al 14 d'abril de 2021 a l'Espai d'Art Plaça Major del Centre Gent Jove. Una mostra antològica que recopila dibuixos publicats per Juli Sanchis Aguado (Harca) en diaris i revistes entre els anys 1968 i 2017, així com en certàmens internacionals, on té dibuixos premiats arreu del món. L'exposició, comissariada per Vicent Ros amb textos de Francesc Martínez, està també disponible en un voluminós catàleg editat per Pentagraf Impressors en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.La premsa és un espill que es col·loca en el camí dels fets històrics sobre els quals pretén influir. I l'humor gràfic, com a gènere periodístic, és una peça clau en el seriós engranatge de la premsa. Un dibuix d'humor aconsegueix sempre més emotivitat que la mateixa notícia escrita. I en això Harca és un mestre, ja que ha publicat més de 3.000 dibuixos en més de 30 diaris, revistes i certàmens nacionals i internacionals.
Cinc dècades d'humor
L'exposició s'articula en cinc parts, una per cada dècada d'activitat de l'humorista. El primer apartat es titula "Els anys que visquérem perillosament (1968-1977)", que recull els moviments i canvis polítics i socials que van des del Maig del 68 fins a la fi de la dictadura franquista. El capítol "Democràcia i autonomia a cop de sobresalts (1978-1987)" s'endinsa en els anys de la Transició i la consecució de l'autonomia valenciana. Així mateix, en els apartats "Els anys de l'hegemonia socialista (1988-1997) i "De Fraga a Maó, passant per Zaplana (1998-2007), Harca analitza la consolidació de l'autonomia i les seues contradiccions en l'àmbit polític. Finalment, en l'últim capítol, "La revolució dels rics (2008-2017), posa el dit en la nafra de la crisi econòmica i de la democràcia liberal actual provocada per la Gran Recessió de 2008.L'exposició té vocació itinerant i després d'Aldaia viatjarà a Ontinyent, Alcoi i la Universitat d'Alacant. I s'està treballant perquè vaja també a Castelló i altres municipis valencians.
Humor enginyós i afilat
L'humor d'Harca radica en la denúncia. El dibuixant critica les arbitrarietats dels poderosos i és especialment sardònic contra les malifetes dels governs, el fonamentalisme religiós i l'avarícia dels rics. Harca no perdona tampoc la corrupció, la discriminació contra la dona i les víctimes de les guerres i la violència. El dibuixant es rebel·la contra tota mena d'injustícies i aplaudeix tota demostració col·lectiva de progrés i llibertat.L'humor d'Harca és polític, però també social, cultural i quotidià. Tracta tota classe de problemàtiques, com ara les crisis econòmiques, la desocupació, les protestes ciutadanes i la discriminació dels més vulnerables. I no dubta tampoc a posar-se a favor de la normalització del valencià en tots els àmbits, una constant reivindicativa que ha plasmat sobretot en Saó.Igualment Harca condemna la contaminació del planeta, la vulneració dels drets humans i els atacs contra la cultura i la pau. Res s'escapa al seu humor càustic. La gran diversitat temàtica que analitza fan d'Harca un autor global. Des d'una ullada local-regional apunta amb el telescopi del seu llapis cap a altres llocs del món. Harca no deixa tampoc passar la indignitat de la corrupció i les baralles de polítics ambiciosos aïllats de les necessitats del poble.
Humor social
El dibuixant cultiva amb profusió l'humor social. En l'era Internet i de la globalització, mostra especial sensibilitat per les víctimes dels desnonaments, la fam, la pobresa, les nacions oprimides, la tragèdia d'Àfrica, els immigrants i refugiats, la violència de gènere i la crisi ecològica. És difícil, com fa Harca, treure cops d'efecte còmic en dibuixos que denuncien calamitats i opressions. Harca practica un humor de línia popular, presenta ninots desballestats i expressius de traça senzilla i caricatures que exageren, però no distorsionen l'aparença física dels personatges. El seu humor és també costumista, posa en evidència la saviesa popular i les excentricitats de la gent del poble.Però Harca també fa una apel·lació a la conciliació, la solidaritat, el respecte, l'amor, la pau, el diàleg, la llibertat, l'estima a la naturalesa, la democràcia activa, la tolerància, la comunicació intercultural... En definitiva, a tot allò que de positiu ha creat la Humanitat amb l'objectiu de fer un món millor, perquè el futur no siga un país estrany.
