L'Albufera té, actualment, un gran valor ambiental; és el tercer aiguamoll de l'Estat i un dels més importants d'Europa. Malgrat el seu elevat valor, encara hi ha molt per recuperar fins a tornar al seu estat “precol·lapse ambiental” dels anys 70. Amb aquesta recuperació, també, ve aparellada un gran focus turístic que té associat nombroses activitats: des de gastronomies fins a rutes. També passejos amb barca, encara que sobre aigua térbola i verda.
El turisme és un dels elements claus en l'economia del Cap i Casal. En 2018 es va superar la barrera dels dos milions de visitants. Suposa un augment del 2,8% en només un any, i un 10% des de 2015. És, a més, un turisme cada vegada “més rendible”, com va assenyalar, en la presentació de les dades turístiques de 2018, la Vicealcaldessa i Regidora de Turisme, Sandra Gómez.
El repte, assenyalen des de l'Ajuntament i des de la Conselleria, és seguir amb la “desestacionalització” del turisme -més enllà de l'estiu, la coneguda temporada alta- i, sobretot, generar un turisme “sostenible i de qualitat”, com assenyala el Regidor de Conservació d'Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo. Un turisme que trobe un atractiu turístic no sols en el ‘sol i platja’, sinó també en l'oferta cultura i mediambiental de la ciutat i la Comunitat. Ací entra l'Albufera i la seua recuperació.
Segons s'anuncia en les mateixes pàgines de turisme de València, l'Albufera és "naturalesa en estat pur" a només 10 quilòmetres de la ciutat. El llac d'aigua dolça "més gran" de tot l'Estat, i una reserva per a fins a 300 espècies d'ocells, a més de nombrosa flora i fauna aquàtica. Això, pese al difícil estat del llac quant a la contaminació de les seues aigües: encara que des de 2015 la qualitat ambiental ha augmentat significativament, fins a arribar a veure la proliferació de plantes subaquàtiques que abans no podien sobreviure, encara s'està lluny de la idoneïtat del paratge.
L'Albufera dels 60 en 'miniatura'
Des de la perifèria de l'aigua de la llacuna, uns "Filtres Verds" aporten el seu gra d'arena per a ajudar a la recuperació ambiental. És el cas dels 'tancats', que filtren, mitjançant processos naturals, aigua de la mateixa Albufera o de depuradores, perquè torne o entre al llac amb millor qualitat ecològica, és a dir, amb menys nutrients i més 'cristal·lina'.
En els tancats l'aigua passa per tres fases: primer, l'aigua 'bruta', amb excés de nutrients, passa per un primer aiguamoll artificial de flux subsuperficial; l'aigua discorre baix terra, entre pedres i arrels, en una fase fosca. Un pas que ha demostrat la seua gran eficàcia amb la disminució de nutrients.
El segon pas consisteix en altres aiguamolls artificials, aquesta vegada de flux superficial. Es tracta d'un espai on conviuen ocells, peixos, amfibis, mamífers i una gran quantitat d'insectes. Tots ells contribueixen a l'equilibri de la xicoteta reserva i valor de l'aiguamoll.
Finalment, abans que l'aigua passe a l'Albufera, el líquid arriba a una altra fase. Es tracta d'una recreació de l'estat del llac abans del col·lapse ambiental dels anys 70. Ací, la transparència de l'aigua i els nutrients són prou baixos perquè proliferen els macrófits (plantes submergides), població autòctona i invasora.