25n
25N
25N

Més aigua, salvar platges i traure terra per a recuperar, o no perdre, l'Albufera

Administracions i entitats acumulen propostes i reivindicacions per a un Parc Natural que necessita, com més prompte millor, que es transformen en accions

Més aigua, salvar platges i traure terra per a recuperar, o no perdre, l'Albufera
15/11/2019 -

Administració autonòmica, local i diverses entitats socials reclamen mesures per a millorar la situació ambiental de l’Albufera. També hi ha propostes concretes i reivindicacions, fins i tot, entre administracions i altres organismes. Encara que la veritat és que la situació ambiental del llac costaner és la millor des del col·lapse ambiental de principis dels anys 70, el seu delicat equilibri necessita actuacions concretes per a ‘canalitzar’ la seua millora cap a les aigües cristal·lines.

Les amenaces actuals del parc no són accions directes contra ell, que ja són poques -excepte per abocaments sense depurar d’algunes poblacions-, sinó la falta de noves accions. La majoria d’experts i científics, sobre aquest tema, el tenen clar. Ho repetien en les conferències d’Aiguamolls Valencians, organitzats per la Universitat Politècnica de València: fa falta més aigua i, possiblement, fer un dragatge del llac.

No obstant això també hi ha polítiques a aplicar que suposen una dimensió encara major: cal reforçar la línia de costa de la Devesa, barrera natural de l’Albufera, per a evitar una salinització del llac; un augment del nivell de la mar pel canvi climàtic, unit a una barrera feble, podria significar la destrucció de l’ecosistema albuferenc. Tot, amb partícips i detractors.

Salvar la platja

Ahir es formalitzava, des del Ministeri de Transició Ecològica, els inicis del que serà una ‘obra’ de gran envergadura, encara que no es veurà ciment. S’encarrega la redacció, a dues empreses, del projecte per a portar al tram de platja que va des del Perellonet a la Gola de Pujol.

La idea, és recuperar la línia de costa que hi havia abans de 1965, quan l’efecte ‘ombra’ del port va iniciar un procés erosiu a les platges al sud de València. Un procés que es va intensificar a la fi dels 80 amb les ampliacions, i que ha significat, en alguns punts, perdre 65 metres d’arena.

No obstant això les pretensions inicials es queden lluny de tornar a 1965 -20 metres més de platja-, i deixa fora, de moment, a la zona més afectada, entre Pinedo i la Gola de Pujol. L’Albufera es troba en una zona de gran risc en cas d’augment del nivell de la mar, i l’afecció a la costa de les ampliacions del Port minva encara més les seues defenses.

Més aigua

La principal reivindicació, tant d’experts com de la Generalitat com de l’Ajuntament de València, de cara a la recuperació de l’Albufera, és una major aportació hídrica. Segons les dades del consistori valencià, propietari del parc, el llac ha passat de rebre una aportació anual d’uns 1.000 hectòmetres quadrats a 300. Respecte a la seua principal font d’aigua, el riu Xúquer, de 400 hectòmetres anuals s’ha passat a 100, és a dir, un 400% menys.

Davant aquestes reivindicacions, els Regants Tradicionals del Xúquer neguen que el problema de l’Albufera siga la “quantitat” d’aigua, si no la “qualitat”. En contra del que assenyalen les fonts governamentals i la comunitat científica, assenyalen que “la realitat és que al llac arriben entre 200 i 300 hm³ anuals, que suposa la renovació total del llac entre 10 i 15 vegades a l’any”.

Des de l’Ajuntament el neguen; l’aigua no mancada en l’època de cultiu de l’arròs, de maig a setembre, que és quan s’acumula la majoria d’aqueixos 300 hectòmetres, però és “pràcticament inexistent la resta de l’any” llevat que es produïsquen pluges intenses i extenses. Reclamen una “aportació ecològica” mínima de 70 anuals que els regants consideren “excessiu”. Un control artificial de l’aigua que pot fer perillar un Parc Natural.

Traure terra

L’altra sonada solució per al llac, esgrimida per científics i experts, no és compartida per l’Ajuntament. El fons del llac té una profunditat mitjana d’un metre, que en alguns punts no és més de 30 centímetres, molt menor que l’original. Això es deu a l’acumulació de sediments que es produeix, constantment, a causa de la poca circulació d’aigua. En cas de no posar remei, el llac podria reblir-se cap a 2070 i transformar-se en una prada. Un procés natural en els llacs costaners, però molt accelerat en l’Albufera per causa humana.

Herminio Boira, catedràtic de botànica de la UPV, assenyalava en les anteriors jornades sobre els aiguamolls que “no hi ha solució al rebliment del llac que no siga dragar”. Una proposta que, encara que gana ara adeptes, ja es plantejava fa més d’una dècada.

No obstant això el vicealcalde i Regidor de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, ho creu “inviable”. Ja un estudi assenyalava un cost pròxim als 300 milions d’euros per a tal operació. Un treball que comportaria amb si maquinària pesant treballant durant anys, possibles contaminacions en moure els sediments acumulats, amb metalls pesants. Sí que han apuntat, no obstant això, tant des de l’Ajuntament com des de la Conselleria de Mireia Mollà, l’opció de fer “dragatges puntuals“, en llocs concrets.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set + 14 =

programacion rialto
museo etnologia
ficcions 2019-2020