La regidoria de Cultura de Alboraia, en la seua aposta per la promoció dels artistes valencians, acull a la Casa de Cultura José Pèris Aragò, del 7 al 28 d'octubre l'obra "Instruments i geomètrica" de Paco Corell, convidant a tots els veïns i veïnes a gaudir d'una obra on l'autenticitat, l'entrega i la sensibilitat es fan palesses d'un mode especial.
Ismael Rubio, regidor de Cultura, veu aquesta exposició com una oportunitat de "acostar als nostres ciutadans i ciutadanes una exposició de qualitat" i dona les gràcies a l'artista "pel seu interés i generositat en mostrar la seua magnífica obra a les nostres sales ja que és tot un orgull per a l'Ajuntament d'Alboraia"
Paco Corell, l'artista
Paco Corell utilitza el ferro com a matèria per expressar-se i crear. Les seues peces sorprenen a l'espectador comú amb formes suggerents i amables de vegades, estilitzades i d'equilibri quasi impossible, altres.
Guiat per la mirada experta i solidaria d'una artista capaç de desxifrar els misteris de la forma i la llum, l'obra de Paco Corell es revela i hem parla amb un llenguatge clar, malgrat la seua profunditat.
Es en la naturalesa on Paco Corell troba el ferro en què transmetre la pròpia seua naturalesa creadora. Una naturalesa que es tradueix en tota una reflexió al voltant de la pròpia matèria del ferro. Una matèria que es desdobla, es retorç, es ferida i que Paco Corell cauteritza en cada detall.
Els seus ferros ens parlen de música, de déus, d'elements quotidians com una simple cadira, que deixen de ser-ho per transformar-se en pura expressió d'honestedat.
Al contemplar-los detingudament, l'espectador s'adonarà que l'obra de Paco Corell es producte d'una profunda reflexió, d'una lluita interna entre la matèria pura i l'escultor en la que, en un moment donat de la creació, finalment el ferro es rendeix a la seua necessitat d'expressió.
La ironia de tot açó es que, si bé la lluita entre l'artista i la matèria sembla una constant en l'obra de Paco Corell, la serenitat, la generositat, la placidesa son les sensacions amb les que generalment l'espectador ix de la sala on les seues obres son allotjades per un temps, o a l'observar-les en una plaça, un carrer o un jardí .
I es que possiblement, es trobem de nou davant d'una paradoxa, i es que l'obra de Paco Corell no és finalment més que el reflex del seu propi creador. Podriem pensar que Paco es reserva per a d'ell la part "dolorosa" que conté tot acte de creació i la transforma per a regalar-nos un seguit de peces precioses per la seua pròpia senzillesa.