El Congrés dels Diputats ha desbloquejat la tramitació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que pretén aprovar-se abans que concloga l'any i preveu la inclusió d'una clàusula sobre inversions estatals en la regió.
Segons ha confirmat a Europa Press el diputat d'EU Ricardo Sixto, l'11 de desembre es constituirà la ponència en la qual es debatran les esmenes presentades al text i el 13 de desembre, i només dos dies després, la reforma estatutària serà debatuda en la Comissió Constitucional que presideix el 'popular' Jesús Posada.
L'objectiu és que la modificació de la norma fonamental de la Comunitat Valenciana s'aprove en el Ple del 20 de desembre, passe al Senat i siga aprovada de forma definitiva abans de la dissolució de Les Corts el pròxim mes de març, de cara als comicis autonòmics de maig de 2019.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana porta encallat en el Congrés des de 2011, quan Les Corts van aprovar una reforma del mateix amb la qual es pretenia afegir una clàusula per la qual la inversió de l'Estat en aquesta comunitat fóra l'equivalent al seu pes poblacional. Ara, els grups parlamentaris ultimen un acord per a modificar la coneguda com a 'clàusula Camps' i evitar que la reforma de l'Estatut haja de ser secundada pels valencians en referèndum.
Aquesta reforma estatutària està pendent en el Congrés des que l'aprovaren Les Corts en 2011, quan el Parlament regional va aprovar una reforma del mateix amb la qual es pretenia afegir una clàusula per la qual la inversió de l'Estat en aquesta comunitat fóra l'equivalent al seu pes poblacional.
D'UNA DISPOSICIÓ A l'ARTICULAT
La 'clàusula Camps', denominada així perquè la va promoure l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, establia que la inversió de l'Estat en aquesta autonomia, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, havia de ser "equivalent al pes de la població de la Comunitat sobre el conjunt de l'Estat per un període de set anys". Amb aquesta finalitat es constituiria "una comissió integrada per l'administració estatal i autonòmica".
Aquest és el text que es va enviar al Congrés i que la Càmera ha admés tramitar fins a tres ocasions. La dues anteriors no van servir de res perquè les Corts es van dissoldre en convocar-se eleccions generals, així que la iniciativa va haver de tornar a debatre's i votar-se a l'octubre de 2016, a l'inici de la present legislatura.
Una vegada admesa a tràmit, es van ser ampliant els terminis per a la presentació de les esmenes durant un any i mig i finalment els grups les van registrar el passat mes de març. No obstant això, tampoc llavors es va poder fer un pas més fins que la Presidència del Congrés no va dictar una resolució per a regular la participació d'una delegació de les Corts en la tramitació.
Ara, com va avançar Europa Press, PP, PSOE, Units Podemos i Ciutadans han acordat que el que Les Corts van aprovar en el seu moment com una disposició addicional de l'Estatut es transformarà en un nou punt de l'article 52, que versa sobre les competències exclusives de la Generalitat.
Aquest canvi d'ubicació de la 'clàusula Camps' té com a objectiu evitar que la reforma estatutària haja de ser ratificada en referèndum. I és que l'Estatut valencià estableix que qualsevol modificació del text que no afecte al marc de les competències de la comunitat ha de ser confirmada en les urnes.
REBAIXA DEL CONTINGUT INICIAL PER DOCTRINA DEL TC
Però a més d'aquesta nova ubicació, els principals grups de la Càmera han arribat a un pacte sobre el contingut del qual volen que siga el futur article 52.4 de l'estatut i que inclourà una modulació de la ja famosa clàusula sobre inversions.
En la seua redacció original, la clàusula obligava al fet que la inversió de l'Estat en la comunitat fóra equivalent al pes de la seua població. No obstant això, el Tribunal Constitucional ja ha dictat diverses sentències en les quals deixa sense efectivitat clàusules similars d'altres estatuts sota la premissa que aquestes normes no poden condicionar al Govern a l'hora d'aprovar els Pressupostos de l'Estat.
Per açò, els promotors de l'acord han volgut rebaixar el contingut de la redacció inicial i han apostat per deixar-ho en què la Generalitat "participarà en les decisions d'inversió de l'Estat" en el seu territori. Açò sí, es mantindran els esments al pes de la població d'aquesta comunitat en relació amb la de la resta de l'Estat.
També es mantindrà la previsió de crear una comissió integrada per la Generalitat i el Govern per a tractar aquests assumptes, a la qual, a proposta d'IU, se sumaran també representants de l'administració local.
El diputat Ricardo Sixto s'ha congratulat que, malgrat el llarg temps transcorregut, "per fi" es vaja a aprovar la reforma i es vaja a crear un foto on tant l'administració autonòmica com la local puguen plantejar al Govern central les seues demandes sobre inversions.
ESMENES D'IU I CIUTADANS
Aquest acord s'ha plasmat en una esmena transaccional a la qual el grup confederal va presentar a la reforma de l'Estatut. De fet, el text sol ha sigut objecte de dues esmenes, aquesta i una altra que va presentar Ciutadans i que també s'ha incorporat per a deixar clar que les inversions en la comunitat s'ajustaran al principi solidaritat interterritorial consagrat en la Constitució.
Tota la negociació s'ha dut a terme amb el concurs dels grups parlamentaris de les Corts, ja que qualsevol acord que s'aconseguisca en el Congrés sobre la reforma haurà de ser avalat per la delegació nomenada per l'Assemblea autonòmica per a participar dels treballs de la ponència i la Comissió Constitucional del Congrés, tal com estable el propi Estatut.
Com a part d'aquesta delegació de les Corts, pel PP acudiran els diputats autonòmics María José Ferrer, Alejandro Font de Mora, Rubén Ibáñez, Alfredo Castelló i Jorge Bellver, mentre que pel PSPV aniran Manolo Mata, Alfred Boix i Rosa Peris. Compromís ha decidit enviar a Fran Ferri, Mónica Àlvaro i Mireia Mollà, Podemos a Antonio Estañ i Fabiola Meco, i Ciutadans a Mari Carmen Sánchez i Juan Còrdova.
A més, PP, PSOE, Units Podemos i Ciutadans han acordat no presentar esmenes en el Senat per a evitar que la reforma de l'Estatut haja de tornar al Congrés per a la seua aprovació definitiva. L'objectiu és que quede definitivament aprovada en la Cambra alta abans de finals de març, que és quan es dissoldran Les Corts amb motiu de les eleccions autonòmiques del 26 de maig.