caixa popular

Els experts acrediten el gir social del Consell que reforça la seua aposta pels serveis públics fonamentals

Soler: “Per al Consell de l’Acord del Botànic, queda clar que la prioritat de les seues polítiques, malgrat l’infrafinançament, són les persones”

Els experts acrediten el gir social del Consell que reforça la seua aposta pels serveis públics fonamentals
10/07/2018 -

El Consell ha realitzat una forta aposta en sanitat, educació i benestar social amb l’objectiu de millorar la vida dels ciutadans i garantir un nivell de qualitat en els serveis públics fonamentals homologable a la resta de comunitats, tal com certifica un estudi de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE).

L’informe acredita el gir social de l’actual Consell, ja que en 2016, el seu primer any complet de gestió, va elevar la despesa en sanitat, educació i protecció social per a situar a la Comunitat, per primera vegada, per damunt en la despesa mitjana autonòmica per habitant ajustat en aquestes àrees.

Segons el treball, elaborat amb les dades oficials del Ministeri d’Hisenda i de la IGAE, en 2016 la Comunitat Valenciana va destinar 2.537 euros per habitant ajustat per a atendre la cobertura d’estat del benestar, enfront dels 2.464 euros de mitjana autonòmica.

Una dada que evidencia que “per al Consell de l’Acord del Botànic, malgrat l’infrafinançament que pateix la Comunitat, l’atenció sanitària, l’educació dels xiquets i joves i la protecció a majors i dependents, les persones, són l’epicentre de la seua acció política”, ha destacat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.

L’aposta social ha determinat el que s’invertira la tendència de l’etapa anterior, quan els serveis públics fonamentals no van ser una prioritat per als anteriors governs. L’estudi reflecteix que durant la fase expansiva (2003-2009), les comunitats van augmentar la despesa real per habitant en serveis públics fonamentals en un 31,6%, encara que recalca que no totes es van comportar igual. La Comunitat Valenciana, amb una pujada del 20,7%, onze punts menys que la mitjana, va ser la segona on menys va augmentar aquesta despesa, superant solament a Canàries (20,1%) i lluny de Múrcia (46,0%), o Castella-la Manxa (43,3%).

Al mateix temps, la intensitat dels ajustos no va ser la mateixa en totes les comunitats després d’esclatar la crisi (2009-2013). En aqueix període, la valenciana va ser la segona on més es va retallar aquesta despesa, un 18,1%, solament superada per Castella-la Manxa, amb un descens del 26,6%, i lluny de les reduccions de Cantàbria (-2,3%) o País Basc (-8,3%). La mitjana de reducció va ser del 14,7%. En resum, la Comunitat va ser la segona on menys va créixer aquesta inversió en la fase expansiva i la segona on més es va retallar quan va arribar la crisi.

“Entre 2003 i 2013 la Comunitat Valenciana va ampliar la bretxa respecte a la mitjana de les autonomies en el que a serveis públics fonamentals es refereix. Per a l’anterior executiu mai van ser una prioritat”, ha assenyalat el conseller d’Hisenda, qui ha indicat que “açò explica la situació d’urgència social que heretem el juny de 2015”.

En els últims anys, les comunitats, i significativament la Comunitat Valenciana, han recuperat la inversió en sanitat, educació i protecció social encara que solament Cantàbria i País Basc han aconseguit els nivells de 2009. Per aquest motiu, en 2016, per primera vegada, la Comunitat supera la mitjana autonòmica en aquests serveis en termes de població ajustada.

La quarta que menys gasta en total

Aquest fet és més significatiu si es té en compte que, segons les dades oficials de la IGAE i del Ministeri d’Hisenda analitzats pel IVIE, en el conjunt de la despesa -és a dir, serveis públics fonamentals i la resta de funcions-, la Comunitat Valenciana segueix estant per sota de la mitjana de les comunitats. En concret, la valenciana, amb 3.130 euros, és la quarta autonomia que menys gasta per càpita, solament per davant de Castella-la Manxa (3.083 euros), Andalusia (3.037) i Madrid (3.021), la qual cosa suposa un 8,7% per sota de la mitjana.

L’explicació és que, per a assegurar un nivell de qualitat mínim homologable a la resta de territoris en sanitat, educació i protecció social, la Comunitat ha de realitzar un major esforç en aquestes funcions a costa de la resta de serveis (que inclouen des de l’impuls als sectors productius, les infraestructures, la cultura o el medi ambient), que es veuen així llastrats.

En aqueixes funcions, la Comunitat gasta per habitant quasi 30 punts menys que la mitjana (concretament, 29,5 punts menys). En euros, són 681 euros, enfront de la mitjana autonòmica de 965 euros. Si descomptem els interessos, la distància respecte a la mitjana en la resta de funcions és de quasi un 33% (32,6%), la qual cosa significa 586 euros, enfront de la mitjana de 869 euros.

“Davant l’absència d’un finançament just i suficient, la urgència per a atendre les necessitats socials bàsiques dels ciutadans suposa que es penalitze de forma inadmissible la resta de funcions, de manera que a tot el que no són serveis públics fonamentals es destina una inversió per habitant molt inferior a la mitjana estatal, i encara així es generen dèficits”, ha recalcat Soler.

L’esforç en despesa social entre 2014 i 2016

L’anàlisi de les xifres de 2014 -últim any complet de gestió de l’anterior Consell- i 2016 evidència com han canviat les prioritats respecte a l’etapa anterior. Així, segons la informació publicada pel Ministeri d’Hisenda i la IGAE, la despesa en termes de comptabilitat nacional en serveis públics fonamentals per habitant ajustat de la Comunitat Valenciana ha passat d’estar 2,1 punts per sota de la mitjana (100) en 2014 (és a dir, 97,9%) a situar-se un 2,9% per sobre de la mitjana en 2016 (102,9%).

En conseqüència, la despesa en la resta de funcions ha empitjorat. Si en 2014 la Comunitat Valenciana gastava en aquestes funcions (sense considerar la càrrega d’interessos derivada del deute) un 22,4% menys que la mitjana, en 2016 la distància és del 30,2%. D’aquesta forma, la despesa total per habitant ajustat a la Comunitat Valenciana, descomptant els interessos, segueix situant-se entorn del 6% per sota de la mitjana, una situació que segueix mantenint la despesa relativa de la Comunitat per sota de la mitjana nacional.

“L’esforç financer que la Comunitat Valenciana realitza en serveis públics fonamentals, mesurat com el percentatge d’ingressos no financers que el Consell dedica a educació, sanitat i protecció social, ha augmentat enormement en 2016 respecte a 2014”, ha ressaltat Soler. L’impuls de les polítiques socials ha provocat que en 2016, segons les dades de la IGAE i del ministeri, el 87% dels ingressos no financers de la Comunitat es dedique a serveis públics fonamentals; en 2014, aqueix percentatge era del 85,8%, amb el que el pes s’ha incrementat en 1,3 punts en tan sols dos anys.

La Comunitat Valenciana és, després de Múrcia, l’autonomia que major percentatge dels seus ingressos dedica a serveis públics fonamentals, més de 10 punts percentuals per sobre de la mitjana. “Aquest elevat esforç per a mantenir el nivell de la despesa en serveis públics fonamentals es deu al fet que els ingressos que rep el nostre territori del model són menors. Com a conseqüència d’açò, lamentablement, són menors els recursos disponibles per al desenvolupament d’altres polítiques també importants, com la xarxa d’infraestructures logístiques, el suport a la competitivitat empresarial, la R+D+i, la protecció del medi ambient o l’impuls de la cultura”, ha advertit el titular d’Hisenda.

Població ajustada

En termes de població de dret, la Comunitat Valenciana segueix estant encara per sota, encara que molt lleugerament, en la despesa en serveis públics fonamentals (2.449 euros, enfront de la mitjana de 2.464 euros), no així, com s’ha assenyalat, en despesa per habitant ajustat.

Aquest concepte de població ajustada, utilitzat en el sistema de finançament, és el resultat d’aplicar determinades ponderacions (població jove, població protegida equivalent, població major i altres variables territorials, com a dispersió de la població, superfície i la insularitat) amb la finalitat d’establir un indicador de necessitats. L’aplicació d’aquests criteris, sobre la base que els serveis fonamentals es referencien bàsicament a les persones, penalitza a la Comunitat Valenciana.

Quant a la despesa total però referit a la població ajustada, la Comunitat Valenciana està a 5,5 punts de la mitjana autonòmica en 2016, situant-se com la cinquena per la cua en despesa per unitat de necessitat. Per a la resta de funcions, la distància respecte a la mitjana aconsegueix el 26,9% (30,2 punts, descomptant els interessos).

L’informe del BBVA-IVIE subratlla que el sector públic exerceix un paper fonamental a garantir la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans d’un territori i millorar els nivells de benestar de la societat. A Espanya, la despesa pública en els serveis públics fonamentals que componen l’estat del benestar (sanitat, educació i protecció social) es reparteixen entre les diferents administracions públiques: les comunitats autònomes i la Seguretat Social concentren el 90% del total de la despesa pública i les administracions locals i central absorbeixen la resta.

Espanya destina el 26,8% del PIB a la sanitat, l’educació i la protecció social, a quasi 5 punts percentuals dels països de l’Eurozona (31,7%) i inferior a les quatre majors economies europees, Alemanya (30,7), Regne Unit (28,1), França (37,9) i Itàlia (32,0).

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

setze − 4 =

mancomunidad horta sud
sempre teua
exposicion caps tallats
exposicion caps tallats
decidim vlc
Semana mobilidad Valencia 2018
Decidim VLC