L'emergència climàtica centra les accions 'verdes' de la Generalitat fins a 2023 després d'un temporal "sense precedents"

Mollà aposta per una administració “neutra en emissions”, canviar la gestió de residus i protegir la taronja valenciana

L'emergència climàtica centra les accions 'verdes' de la Generalitat fins a 2023 després d'un temporal "sense precedents"
18/09/2019 -

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha apuntat a l’emergència climàtica com a gran objectiu transversal de legislatura fins a 2023, després d’una gota freda “sense precedents” que ha deixat “centenars de milions d’euros en pèrdues” en comarques com la Vega Baixa alacantina.

Unes altres de les metes que ha destacat en la seua primera compareixença com a consellera en Les Corts són caminar cap a una administració valenciana “neutra en emissions” per a 2025 i que la Comunitat siga “exemple” en energies renovables, un nou model “robust” de gestió de residus, donar resposta a la sequera i exigir al Govern la suficiència hídrica en els transvasaments i una “actitud reivindicativa” per a defensar la taronja en els acords de la Unió Europea.

Després de lamentar les conseqüències del temporal, Mollà ha promés urgència en l’estimació dels danys i una reprogramació del pla d’aigües de la Vega Baixa per a coordinar accions “immediates” amb la Confederació Hidrogràfica del Segura, “sense excuses” del Govern. “L’emergència climàtica ens ha posat a prova després de quatre mesos sense una gota d’aigua”, ha lamentat.

Més enllà d’aquest episodi, la Generalitat aposta per “liderar l’acció contra el canvi climàtic” després de la declaració d’emergència, “assumint la crisi com a pròpia” i amb polítiques “inseparables a les de rescatar persones”. “La Comunitat forma part del vergonyós lideratge de les emissions de la UE; nosaltres som els que hem d’actuar”, ha emfatitzat.

Per a això, Mollà ha recollit les reivindicacions dels joves de Fridays for Future per a “no robar-los el futur” mitjançant “un gran pacte social i un contracte ecològic”. L’acció se centrarà a desenvolupar l”Estratègia valenciana contra el canvi climàtic 2020-2030′, per a potenciar energies renovables, una nova agència i impulsar una llei transversal amb “actitud crítica”, al costat d’una altra per a reduir la contaminació lumínica.

Al mateix temps, plans d’estalvi energètic i mobilitat sostenible en els organismes de la Generalitat, al costat de la col·laboració amb diputacions i ajuntaments mitjançant un marc conjunt d’ajudes i tant amb la UE com amb el Govern, enfortint la relació amb l’Oficina Espanyola contra el Canvi Climàtic.

En matèria de residus, la intenció és implantar energies renovables en l'”urgent” pla d’abocadors, programes específics en indústries contaminants i promoure un reciclatge “de qualitat”, sense incineració i amb estímuls econòmics. Mollà també ha destacat l'”oportunitat històrica” en els sistemes integrals de gestió d’envasos amb la nova directiva. “No consentirem negar-se a aplicar-ho”, ha avisat.

SENSE “GUERRES DE L’AIGUA” EN ELS TRANSVASAMENTS

Davant la sequera, “un dels efectes més evidents i devastadors”, la titular de Medi Ambient ha garantit que el Consell no deixarà d’exigir al Govern la suficiència hídrica, al costat d’aliances amb altres comunitats afectades com Múrcia o Andalusia, “sense guerres de l’aigua” i amb “preus justos i transparents i infraestructures públiques i sostenibles”.

Els transvasaments protagonitzen aquesta línia, amb el compromís d’exigir “respecte” al memoràndum del Tajo-Segura i que els costos del post transvasament Xúquer-Vinalopó “no s’apliquen sobre l’esquena dels nostres agricultors”. A això se suma la creació d’un centre del cicle urbà de l’aigua i el tercer pla autonòmic de sanejament.

Dins de l’àmbit forestal, la Conselleria aposta per reforçar els plans de prevenció d’incendis amb noves declaracions de paisatges protegits, sumat a “un pacte pels boscos valencians” que s’unirà als programes de recuperació d’espècies en perill.
CÍTRICS

Enfront de la crisi de la critricultura, Mollà s’ha compromés a protegir a la taronja valenciana per a garantir el seu futur davant tractats comercials com el de la UE amb Sud-àfrica o els països llatinoamericans del Mercosur. Respecte a aquest acord, ha garantit que exigirà a tots els partits que voten en contra si es demostren les conseqüències negatives.

També una “actitud reivindicativa” amb el Govern, per a la paralització d’importacions de cítrics africans contaminats, i amb la Unió Europea, perquè active les clàusules de salvaguarda i exigisca controls fitosanitaris en frontera, en els ports.

En agricultura, altres mesures són augmentar els recursos per als cultius afectats per la Xylella fastidiosa, amb els ametlers i oliveres com a “part de la història i la cultura valenciana”, i exigir més dotació per a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). “Cada ametler que s’arranca és una ferida oberta en el nostre territori”, ha emfatitzat.

La consellera ha mostrat la seua intenció de fer “lobby” a Europa amb el sector i mantindre un “diàleg constant” amb el Govern, amb el “gran repte” que agricultors i ramaders puguen viure en el camp valencià. Per a aconseguir-ho, ha promés deixar-se “la pell” perquè la nova Política Agrària Comuna (PAC) tinga en compte l’agricultura mediterrània i no prevalga les concentracions en “unes poques mans”.

PROMOCIÓ DE LA DONA RURAL

Paral·lelament, desenvolupar la Llei d’Estructures Agràries per a la modernització del sector i el relleu generacional, una nova estratègia de regadius i “protegir el pulmó verd de València” amb la Llei de l’Horta, “davant les pressions urbanístiques que amenacen encara hui la seua sostenibilitat”. També ajudes a la producció ecològica amb un segon pla autonòmic i un departament per a la promoció de la dona rural amb ajudes específiques.

En alimentació, la Conselleria ja té en marxa un pla de diversitat agrària per a “crear consciència agroalimentària” en defensa de productes valencians i crear noves denominacions d’origen com la magrana mollar d’Elx (Alacant), al costat d’un pacte contra el desaprofitament amb “alternatives més enllà del compostatge”, després de la posada en marxa del Centre Mundial de l’Alimentació a València.

I en la pesca, Mollà aposta per una llei que fomente el turisme i la gastronomia, un programa de lluita contra la contaminació i un pla de gestió del Mediterrani en col·laboració amb el govern. Ha posat com a exemple que la confraria de pescadors de Dénia (Alacant) va haver de retirar més de 260.000 quilos de fem del mar.

CRÍTIQUES DE L’OPOSICIÓ

Per part de l’oposició, el PP ha exigit “garanties de reciprocitat” al Govern en els acords comercials i que el Tajo-Segura “siga de debò irrenunciable”, a més de “garanties per als treballadors de Vaersa i els agents mediambientals” i si “seguiran obstinats en el SDDR (Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn de residus)”.

Ciutadans (Cs) ha retret la “deixadesa” en la gestió de platges i ha coincidit amb el PP a advertir de l’existència d'”abocadors il·legals”, mentre que Vox ha urgit a aprovar els huit milions d’ajudes de ‘minimis’ i accions davant l’epidèmia de botulisme en l’Albufera.

En el seu torn de rèplica, Mollà ha descartat que hi haja una partida pressupostada de ‘minimis’ i ha assegurat que està en marxa, a més de criticar a PP i Cs per recolzar a Castella-la Manxa la derogació del Tajo-Segura. Mentrestant, els grups del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) han brindat el seu suport a la nova consellera.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × 3 =

programacion rialto
cultura als barris 2019
programacion rialto
catarroja 2019
amic valencians
cultura als barris 2019
amic valencians