Quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) acusats en la causa de l'accident de metro de València que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47 han reconegut els fets que se'ls atribueixen, segons l'acord inicial aconseguit entre Fiscalia, l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) i defenses, que suposa la retirada de l'acusació als altres quatre encausats, entre ells, l'exgerent d'FGV, Marisa Gracia.
D'aquesta manera, s'evita la celebració de judici que estava previst que arrancara aquest dilluns a l'Audiència de València, quasi 14 anys després des que va ocórrer el sinistre i després d'una llarga instrucció judicial que ha inclòs tres arxius de la magistrada instructora i l'ordre de l'Audiència per a reobrir el cas.
L'acord inicial, avançat aquest divendres per Las Provincias, haurà de ser ratificat el dilluns en el començament de la vista. En total, en aquest procediment hi havia huit acusats. Els que assumirien la seua responsabilitat serien: l'excap de la Línia 1, Sebastián Argente; l'exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; l'exdirector adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; i l'exdirector tècnic, Francisco García.. Tots ells han acceptat una pena de 22 mesos de presó.
D'aquesta forma, es retiraria l'acusació a Marisa Gracia; el que fóra director d'Operacions, Manuel Sansano; l'excap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; i l'exresponsable d'estudis i projectes, Francisco Orts.
Per als huit acusats Fiscalia demanava una pena de tres anys i set mesos de presó per un delicte contra els drets dels treballadors en la seua modalitat de seguretat i higiene en el treball; 43 homicidis per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional. Per part seua, les víctimes del metro --acusació particular-- elevaven la pena a quatre anys.
Les converses entre les parts per a arribar a un pacte es van iniciar fa mesos i s'han intensificat en les últimes setmanes. L'objectiu era que s'assumiren responsabilitats i evitar possibles absolucions.
La presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote, s'ha mostrat "contenta" amb l'acord aconseguit: "Em quede que la direcció de l'empresa ha reconegut que ho ha fet malament". "Al final es fa justícia i l'empresa reconeix que la culpa no va ser del conductor, sinó de les persones que decideixen", ha agregat en declaracions a Europa Press.
Garrote ha recordat la lluita que han portat durant quasi 14 anys perquè aquest cas no caiguera en l'oblit i s'assumiren les corresponents responsabilitats. "Ha valgut la pena", ha dit. Aquesta associació ha estat manifestant-se en la Plaça de la Verge de València i ha insistit, en contra del criteri de la instructora que sempre va mantenir que la causa de l'accident va ser l'excés de velocitat del comboi, que també hi havia responsabilitats per falta de seguretat en la línia.
Les responsabilitats polítiques mai es van materialitzar, ja que no va haver-hi dimissions ni les víctimes, malgrat els seus intents, van arribar a ser rebudes pel llavors president de la Generalitat, Francisco Camps.
Sobre la retirada de càrrecs a Marisa Gracia, Garrote ha manifestat que se'ls queda "una espineta" perquè ella era la màxima responsable de l'empresa pública, però entén que penalment "pot ser que fóra difícil condemnar-li", ha afirmat. "Amb aquesta assumpció de culpa per part de quatre acusats ja veiem que hi ha un triomf total", ha agregat.
CAUSA PLENA DE VAIVENS
Deu dies després de descarrilar el comboi UTA 3736 del metro de la Línia 1 en la corba anterior a l'estació de 'Jesús', es va obrir en Les Corts Valencianes una comissió d'investigació i es van concentrar en quatre dies un total de 32 compareixences.El dictamen, aprovat únicament amb els vots del PP i sense contemplar responsabilitats polítiques, va afirmar que la línia de metro era segura i apuntava al fet que l'única causa del sinistre era l'excés de velocitat del maquinista que va morir. L'oposició es va queixar d'aquesta comissió i va mantenir que una balisa de frenat en la corba hauria evitat la tragèdia.
El setembre de 2015, amb el govern del Botànic va haver-hi una segona comissió en Les Corts amb 20 sessions, 150 hores de compareixences i més de 70 testimoniatges. Segons el nou dictamen, el sinistre era "previsible i evitable", ja que la línia 1 "no era segura".
També veien responsables polítics a Camps; l'exvicepresident Víctor Campos; als exconsellers Juan Cotino i Serafín Castellano; i a l'exdirector general de Transport José Vicente Dómine.
Judicialment, el Jutjat d'Instrucció número 21 va ser l'encarregat d'assumir un procediment que s'ha arribat a arxivar fins a tres ocasions per part de la instructora. La primera, el març de 2007, mig any després que ocorreguera el sinistre. Es va estimar ja en eixe moment que la possible responsabilitat penal havia quedat extingida amb la mort del conductor del comboi.
Després de diversos recursos, l'òrgan judicial va reobrir el cas i el va tancar uns mesos després, al desembre del mateix exercici reiterant els mateixos arguments. Van haver de passar set anys i moltes manifestacions de l'associació de víctimes perquè el jutjat, el gener de 2014, reobrira el procediment després d'ordenar-li'l l'Audiència Provincial.
En eixa data la jutgessa va ordenar diverses diligències, informes, i va prendre declaració a desenes de testimonis, i el maig de 2017 va tornar a arxivar la causa. De nou va ser l'Audiència el febrer de 2018 la que va ordenar a la magistrada reobrir i manar el cas a judici en entendre que hi havia indicis de delicte.
Al llarg d'aquests anys la tesi de la magistrada instructora no ha variat: l'accident va ocórrer a conseqüència d'un excés de velocitat i tots els paràmetres de seguretat eren correctes. De fet, al·ludia a informes pericials per a indicar que, qualsevol tren de les característiques de l'accidentat, a 80 quilòmetres per hora, en el tram en el qual va esdevenir l'accident, bolcaria qualsevol que fóra l'estat de la via. L'Audiència, en contra del seu criteri, sostenia que sí que hi havia indicis de delicte i va ordenar seguir amb la investigació.
El sinistre va ocórrer passades les 13.10 hores del 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, en el tram entre Plaça d'Espanya i Jesús, en una corba del trajecte en el qual va descarrilar una de les dues unitats, la UTA 3736, que va anar arrossegant-se per les vies. Les llunes del comboi es van desprendre i els passatgers van eixir pels buits oberts.
Com a conseqüència, van morir 43 persones, inclosos el maquinista i la interventora, i van resultar ferits 47 passatgers, 38 amb necessitat de tractament mèdic o quirúrgic. La velocitat en eixe tram no havia d'excedir dels 40 km/h, encara que el tren circulava a 80, sense que el conductor activara el fre d'emergència en la unitat.
El nom de l'estació, en època del PP, es va canviar pel de 'Joaquín Sorolla', encara que amb l'arribada del Botànic al Consell es va recuperar la denominació original.