L'Advocacia de l'Estat demana desestimar un recurs del Consell, contra l'anul·lació del Decret d'Usos de Llengües Oficials, perquè assenyala que la Comunitat Valenciana, amb Catalunya i Illes Balears “no comparteixen àmbit lingüístic”. Una posició contrària a la Universitat de València, filòlegs i fins i tot la ciència, però que considera justificada en l'àmbit legislatiu… Encara que fins i tot el Tribunal Constitucional ha reconegut aquesta unitat. "M'ha sorprés moltíssim. Se centra en l'article que aborda la comunicació amb altres territoris amb llengua comuna, quan hi ha una llarga jurisprudència que l'avala", assenyala Nathalie Torres, diputada de Compromís a les Corts.
L'assumpte gira al voltant del Decret 61/2017, pel qual "es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat". En concret, l'article 3: "L'ús del valencià al qual es refereix aquest decret fa referència a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, sense perjudici que s'aplique en les relacions amb les comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic".
Dos mesos després d'aprovar-se el decret, el juliol de 2017, el Govern de Mariano Rajoy, a través de l'Advocacia de l'Estat, va interposar un recurs. Ja llavors, aquesta institució va assenyalar que la indicació de dirigir-se en valencià a territoris o persones d'altres territoris que comparteixen llengua amb la Comunitat Valenciana, com Catalunya i Illes Balears, “pot resultar contrari a la Llei i la Constitució”. Un recurs que va acabar en la suspensió de 13 dels articles de la Llei encara que, donats els recursos, està vigent.
Des del govern es va apuntar que “evidentment” per a poder dirigir-se en valencià a una altra Comunitat Autònoma aquestes “haurien de tindre la mateixa llengua cooficial”, una cosa impossible” perquè ho és “únicament a la Comunitat Valenciana”.
Advocacia i el PP
El PP valencià, històricament, s'ha posicionat en contra dels estudis i demostracions científiques, que han comprovat el fet que el valencià, català o balear són diferents formes de denominar a una llengua comuna; diferents dialectes d'un mateix marc lingüístic. Posicions que comparteix amb associacions com Lo Rat Penat -el president de les quals va ser en les llistes de María José Català- o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, vinculades a l'extrema dreta i posicions reaccionàries sobre el valencià.Ara, l'Advocacia ha emés un informe, com ha recollit Diari La Veu, en el qual demana desestimar el recurs, en sintonia amb les posicions conservadores. Els arguments esgrimits per l'Estat són amb relació a la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú; segons aquesta, les administracions de les comunitats “queden obligades a traduir al castellà” els documents dirigits fora del territori, amb l'“única excepció” que estiga dirigit a una altra Administració amb la mateixa llengua cooficial. La unitat lingüística és alguna cosa que, assenyalen des d'Advocacia, manca “per complet de reconeixement legislatiu”, és a dir, que no està assenyalat en l'Estatut d’Autonomia com més enllà de valencià com a llengua pròpia de la Comunitat.
Per a Torres és un assumpte que "xoca", perquè nega la validesa de les sentències del TSJCV i fins i tot del Constitucional. "Mai cap instància judicial ha qüestionat que Espanya es relacione en castellà amb els països de Sud-amèrica. Això a pesar que en la Constitució no es parla d'espanyol, si no castellà com a llengua espanyola oficia. Assenyala que hi ha altres llengües espanyoles", ha asseverat.