25n
25N
25N

912 béns valencians constitueixen "l'espoli patrimonial més gran de l'església"

La consellera de Transparència va demanar en 2020 el llistat d’apropiacions eclesiàstiques del 1998 al 2015 i aquest trau a la llum un total de 912 béns, alguns dels quals podrien ser susceptible de reclamació per part de l’administració

912 béns valencians constitueixen "l'espoli patrimonial més gran de l'església"
25/02/2021 -

Ja en 2020, la conselleria de Transparència de la Generalitat Valenciana, titular de Rosa Pérez Garijo, va demanar el llistat d’apropiacions eclesiàstiques del 1998 al 2015. Ara, a penes un any després, l’informe proporcionat a la Generalitat, saca a la llum un total de 912 béns que van ser immatriculats per l’Església Catòlica durant quasi els últims 20 anys. La publicació, a instàncies del govern, d’aquest informe obre la porta al fet que administracions o particulars puguen començar a reclamar la titularitat dels immobles que consideren com a seus.

D’aquesta manera, el Govern central ja ha deixat en mans del Congrés dels Diputats aquest llistat, per la qual cosa ara, la Conselleria de Transparència, titulada per Rosa Pérez Garijo, afirma que “treballarem perquè els béns públics espoliats per l’Església Catòlica retornen a la ciutadania valenciana“. Aquest informe reflecteix que en territori valencià es van immatricular 912 immobles, 726 dels quals corresponen a temples i dependències complementàries a aquests, i els 186 restants, encara que no estan vinculats directament al culte, han arribat a ser de la seua propietat. No obstant això, solament 789 compten amb la certificació eclesiàstica, és a dir, que els 123 restants no compten amb un títol eclesiàstic que acredite que aquests béns són propietat de l’Església.

Concretament, entre els béns dedicats al culte propietat de l’Església Catòlica, trobem parròquies, temples, ermites, calvaris, capelles i fins a cementiris. Per exemple, en la capital valenciana la Catedral Basílica Metropolitana de València, l’Església de Santa Catalina, Sant Joan de l’Hospital o Sants Joans són de la seua propietat -i titularitat-, però d’altra banda, l’Església Catòlica també es troba en possessió d’habitatges particulars, garatges, parcel·les industrials, solars, sòls rústics, o fins a col·legis i instituts.

De la mateixa manera, des de les instàncies d’alcaldia de la ciutat de València, Joan Ribó ha demanat un informe per a estudiar el patrimoni immatriculat per l’Església Catòlica en el Cap i Casal, una xifra que es podria acostar a la quarantena de béns. La majoria de les immatriculacions corresponen a edificis religiosos, però també es constata la presència d’habitatges, centres parroquials, magatzems, edificis d’activitats pastorals i dependències complementàries, per al que l’alcalde Joan Ribó no descarta “iniciar els processos legals corresponents per a recuperar aquests béns si algun poguera ser de caràcter municipal”.

De la mateixa manera, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ja s’ha reunit amb representants del Col·legi de Registradors de la Comunitat Valenciana per a posar en marxa accions que permeten la reversió d’immobles públics que es trobin en el llistat d’immatriculacions realitzades per l’Església Catòlica. Davant la possibilitat de reclamar la titularitat d’un bé, són principalment els ajuntaments els legitimats per a realitzar aquestes reclamacions, per això, Garijo, ha anunciat que el seu departament “col·laborarà” amb ells per a detectar “quins immobles consten en els inventaris de béns públics” i “preparar la documentació necessària”.

A part de temples, parròquies, ermites o cementiris religiosos, cal recordar que l’Església Catòlica és propietària de centres d’ensenyament universitaris com la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, amb la qual l’Església Catòlica no paga l’Impost de Béns immobles (IBI), és a dir, no contribueix al pagament d’impostos, però d’altra banda, els universitaris i les seues famílies, desemborsen grans quantitats de diners per a cursar els respectius estudis en aquests centres. No obstant això, davant aquests fets, l’alcalde Joan Ribó insisteix que l’Església ha de pagar l’IBI dels edificis no dedicats al culte. A més, Ribó assegura que s’està treballant en això, encara que és necessari un canvi normatiu en la Llei de Mecenatge que ho permeta. D’aquesta manera, l’alcalde, tal com ve declarant des de fa molt temps, es mostra partidari al fet que “aquelles activitats que són activitats empresarials de l’Església cotitzen exactament el mateix que qualsevol altra activitat”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 − 6 =