La Generalitat contractarà 260 rastrejadors i obrirà més consultes d'Atenció Primària a les vesprades

Guardar

Atenció telefònica en un centre de salut
Atenció telefònica en un centre de salut

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat la contractació de 260 rastrejadors per a reforçar la traçabilitat del coronavirus en la sanitat valenciana, així com l'aprovació aquest divendres del programa d'autoconcert d'Atenció Primària, "una vella reivindicació", per a obrir més consultes a les vesprades. "La Comunitat està en millor situació que unes altres pels professionals i perquè hem actuat tenint en compte els criteris sanitaris", ha asseverat.

En la sessió de control en Les Corts, ha defensat que "ara és el moment de parar la pandèmia" mitjançant el reforç de l'equip valencià de rastrejadors i dels ambulatoris per a "superar una situació molt difícil", en resposta a les crítiques de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de si el Consell segueix criteris tècnics, sanitaris o polítics en sanitat després de l'anunci de la reversió del departament de Torrevieja en 2021, quan acabe el contracte amb Ribera Salud a l'octubre.

Puig, també líder del PSPV, ha sostingut que el PP pot estar tranquil perquè "el sistema públic de salut valencià està absolutament blindat i que no necessita cap llei", destacant que la Generalitat ha invertit des de 2015 més de mil milions en sanitat.

"És una qüestió de model, no estem en contra de les empreses, ho estem demostrant clarament, el problema és el model fracassat" de l'anterior govern 'popular', ha recalcat, per a insistir que el Consell està "preocupat i ocupat a intentar superar la pandèmia".

En concret, el ple del Consell té previst aprovar aquest divendres el programa d'autoconcert per als equips d'Atenció Primària, una iniciativa que començarà a posar-se en marxa durant la setmana vinent i que pretén millorar l'assistència amb l'increment de les consultes a les vesprades, segons fonts de Presidència.

Paral·lelament, la Generalitat contractarà 260 rastrejadors més en funció de l'evolució de l'emergència sanitària. Es tracta de llicenciats que han superat l'examen MIR però no han accedit a una plaça i que ajudaran en la vigilància, seguiment i detecció de casos.

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, també ha replicat a les crítiques del PP que el Consell "sempre ha comptat amb la col·laboració de la sanitat privada quan ha sigut necessari i no ha pogut arribar a totes les necessitats". Això sí, ha exigit no confondre la col·laboració amb "cedir la gestió pública a una empresa i que tots els beneficis vagen als accionistes". "Si volen conéixer la veritat del model del PP, lligen la sentència de la 'Gürtel'", ha reblat.

Per part seua, la síndica 'popular' ha tornat a exigir una retallada de l'administració, dels "330 intocables" alts càrrecs del Consell, per a fer més PCR, reforçar els ambulatoris i protegir als sanitaris, així com acabar amb les "escandaloses" llistes d'espera i ajudar als autònoms i les empreses. "És una qüestió de prioritat política, de principis, moral i ètica", ha reivindicat.

En matèria econòmica ha reclamat a Puig que "torne a traure la pancarta" per un finançament autonòmic just per a la Comunitat, recordant quan "muntava pollos i es trencava la veu amb Mariano Rajoy" mentre ara veu "submissió total" amb Pedro Sánchez. Li ha urgit al fet que demane un canvi del model "ja", com es va comprometre el Govern en la investidura, i no "pegats", així com un fons d'anivellament fins llavors.

El president, en la seua rèplica, ha rebutjat les "tones de demagògia" del PP en parlar dels alts càrrecs i ha posat com a exemple que "només la Presidència de la Junta d'Andalusia té més que tota la Generalitat i la Comunitat de Madrid té 262, 4,3 vegades més; eixa presidenta que tenen com a model", en referència a Isabel Díaz Ayuso.

També ha assegurat que el govern PSOE-Unides Podemos és "el primer que ha reconegut formalment l'infrafinançament valencià i ja ha fet passos en una direcció correcta" amb fons extraordinaris. En tot cas, ha reconegut que no és suficient i que el Consell continuarà reivindicant un finançament just i estable. "És un pas avant, però cal anar més enllà", ha subratllat, i ha demanat al PP que no bloquege el canvi del model al Congrés.

 

Destacats