L'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), a través la unitat d'Energia, ha rebut un total de 162 sol·licituds d'ajuntaments valencians per a acollir-se al Programa d'ajudes per a la instal·lació de punts de recàrrega d'ús públic per a vehicles elèctrics.
D'aquesta manera, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a través d'Ivace Energia, concedirà ajudes econòmiques de fins al 80 per cent del cost del projecte. Aquest programa compta amb una dotació pressupostària de 850.000 euros, ha informat la Generalitat en un comunicat.
Així, 63 ajuntaments d'Alacant han presentat a l'Ivace projectes per a instal·lar 205 punts de recàrrega elèctrics. A la província de València són 69 els municipis que han sol·licitat ajudes per a la implantació de 188 nous punts de recàrrega elèctrics, i a Castelló s'instal·laran un total de 59 punts de recàrrega, d'acord amb les sol·licituds que han presentat 30 ajuntaments de la província.
Els projectes són de dos tipus. D'una banda, les estacions de recàrrega ràpida d'accés públic amb una potència elèctrica de 50kW (DC) i de 44 kW (AC) i, per un altre, les estacions d'accés públic de recàrrega semirràpida, amb una potència elèctrica disponible superior als 20 kW en corrent continu o altern.
Segons les estimacions d'Ivace Energia, l'estalvi econòmic anual elèctric respecte a un vehicle que utilitza combustible convencional està entorn del 60%. Així doncs, amb 2,5 euros, un vehicle elèctric recorre 100 km, i si la recàrrega es realitza en horari nocturn es redueix a un euro. Recórrer eixa mateixa distància amb gasoil suposa un cost econòmic de 5,5 euros aproximadament.
1.020 PUNTS DE RECÀRREGA
La Comunitat Valenciana compta actualment amb un total de 1.020 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics d'ús públic, segons les últimes dades d'Ivace Energia. Aquesta xifra suposa més del doble de l'objectiu marcat en el Pla de Mobilitat Elèctrica per a 2020.D'aquests punts de recàrrega públics, un total de 182 són ràpids i els 838 restants són semirràpids. Els punts de recàrrega ràpida tarden al voltant de 20 minuts a realitzar una recàrrega del 80% i els punts denominats semirràpids necessiten al voltant d'1,5 hores per a la recàrrega.
Quant a la seua distribució per províncies, a València existeixen 500 punts dels quals 397 són semirràpids i 103 són ràpids. A la província Alacant se situen 406 punts, 338 d'ells semirràpids i 68 ràpids. Finalment, Castelló compta amb 114 punts, dels quals 103 corresponen a punts de recàrrega semirràpids i els 11 restants a punts ràpids.
En aquest context, la Conselleria ha remarcat que el transport és el major consumidor d'energia en la Comunitat Valenciana i concentra el 40% de tota l'energia que es consumeix, amb l'agreujant que, en la seua gran majoria utilitza com a font d'energia els derivats del petroli, causants de la majoria dels gasos contaminants.
Per això, es pretén "facilitar la transició a un nou tipus de mobilitat més sostenible" en la qual "adquirisquen protagonisme les formes de transport no dependents dels derivats del petroli".
OBJECTIUS
Aquestes ajudes s'emmarquen dins de les accions previstes en el Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric i Desplegament de la Infraestructura de Recàrrega elaborat per Ivace Energia, que estableix per a 2030 una quota de mercat del vehicle elèctric del 25% del total de vehicles venuts en el nostre territori.També recull els objectius en matèria de la infraestructura de desplegament de recàrrega. Així, es contempla aconseguir per a 2030 un total de 270 punts de recàrrega ràpida (30 minuts de temps necessari per a la recàrrega del 80%) i 2.100 punts de recàrrega semirràpida (entre una i dues hores per a la recàrrega del 100%). La consecució d'aquests objectius porta associada una "important" disminució de les emissions d'efecte d'hivernacle, que el Pla situa en 622.000 tones de CO₂.
Quant als punts de càrrega semirràpida previstos, s'instal·laran en els principals nuclis urbans distribuïts segons factors socioeconòmics, amb especial recalcament en els centres del sector terciari tractors de mobilitat, com a centres comercials o centres esportius i punts vertebradors.