25n
25N
25N

14 anys de l'accident de metro més tràgic d'Espanya

El 3 de juliol de 2006, el tren de la línia 1 descarrilava cobrant-se la vida de 43 persones

14 anys de l'accident de metro més tràgic d'Espanya
03/07/2020 -

El 3 de juliol de 2006, a les 13.10 hores, València vivia l’accident de metro més tràgic d’Espanya. 43 persones morien, i altres 47 van resultar ferides. Un tràgic succés que, durant anys, va caure en un oblit més que programat. I és que, en eixe mateix instant, va començar, per part de les institucions valencianes que governaven, l’estratègia del silenci. Però les famílies de les víctimes no anava a estar callades i es van unir per a demanar justícia sota el nom ‘Asociación de Víctimas del Metro 3 de Julio’.

Les concentracions a la plaça de la Verge es van començar a succeir cada 3 de juliol de cada mes. L’objectiu no era un altre que els vertaders responsables s’assegueren davant la Justícia. No obstant això, el punt d’inflexió va arribar amb el programa ‘Salvados’ de Jordi Évole que no sols va visibilitzar, a nivell nacional, la situació que vivien les víctimes de l’accident de metro, sinó que va aconseguir mobilitzar a tota una societat.

I va arribar el dia en què el Parlament Europeu va atendre les reivindicacions de l”Asociación de Víctimas del Metro 3 de Julio’; el nou Govern valencià va demanar perdó pel silenci i la manipulació dels seus antecessors; i Les Corts Valenciana van iniciar una nova investigació tant de l’accident, com de la gestió, en la qual, aquesta vegada sí, es van identificar als responsables.

Després de més de 13 anys de lluita incansable, els familiars i víctimes de l’accident van poder, per fi, “descansar”. Un acord entre els acusats i la Fiscalia Provincial de València va evitar la celebració del judici a canvi que s’assumiren responsabilitats i s’evitaren possibles absolucions. D’aquesta manera, quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana van ser condemnats a un any i deu mesos de presó per l’accident a la Línia 1 de Metrovalencia.

“Es fa justícia. Es reconeix que la culpa no va ser del conductor, sinó dels directius”, assenyalava, llavors, Rosa Garrote, presidenta de l’AVM3J. “En 2006 i anys successius van negar la responsabilitat dels directius i la mala gestió de l’empresa. Sostenien que la responsabilitat era del conductor i que tot estava ben fet. Ara, han reconegut la seua culpabilitat i que, efectivament, es van fer les coses malament. És una llàstima que hàgem hagut d’arribar fins ara, que eixe reconeixement de culpa no arribara els dies posteriors a l’accident. Hauria estalviat tot aquest sofriment, però ens quedem amb el positiu”.

L’accident va ser causat per un excés de velocitat que es va produir per no comptar ni amb unes correctes mesures de seguretat ni amb unes balises en estat òptim. Això va provocar que la velocitat del tren no es reduïra de manera automàtica com ocorre habitualment. No obstant això, deu dies després de descarrilar el tren, Les Corts van obrir una comissió d’investigació que es va resoldre, amb els únics vots a favor del PP, que la causa de l’accident va ser l’excessiva velocitat del maquinista, que va morir, i que la línia de metro era segura.

Després de conéixer-se la sentència, Garrote expressava la seua satisfacció per haver aconseguit “tot el que es podia aconseguir”, i afegia, “l’empresa diu que sí a tot el que s’ha estat negant aquests més de 13 anys. Assumeixen les deficiències en les infraestructures i material mòbil i en la formació i selecció del personal, que posaven de manifest uns defectes molt greus de seguretat en la Línia 1. Tots ells eren conscients de tals deficiències, que comportaven un risc greu per a la seguretat i, així i tot, no van fer res per a evitar-ho”.

El passat 3 de març, l”Asociación de Víctimas del Metro 3 de Julio’ va convocar l’última concentració a la plaça de la Verge per a acomiadar-se de totes les persones que, durant aquests llargs anys, els han estat recolzant en les seues reivindicacions. “Creiem que és bonic tornar una altra vegada a la plaça, però aquesta vegada per a celebrar amb tots els ciutadans que han estat mes a mes, ací, amb tots nosaltres reclamant responsabilitats”. Com a acte simbòlic, l’associació va canviar la coneguda pancarta de ’43 morts + 47 ferits = 0 responsables’ per la de ’43 morts + 47 ferits = FGV responsable’. “Per fi hem pogut posar-los noms i cognoms”.

Per a la memòria col·lectiva queden moltes altres mostres reivindicatives com la pel·lícula ‘La Estrategia del Silencil’, el còmic ‘El día 3’ o els 50 rellotges parats a les 13.10 hores que recordaran, per sempre, a les víctimes del metro de València.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

14 − 5 =