El Llevant i Raúl Fernández han resolt estendre en el temps la relació contractual que vinculava a les dues parts. D'esta manera, el porter basc defensarà la porteria blaugrana fins a juny del 2019, si bé, segons els acords aconseguits, existeix la possibilitat de prorrogar el seu vincle amb la societat granota durant una temporada més. Cal consignar que l'arquer, nascut a Bilbao el 13 de març de 1988, va aterrar en la institució del barri d'Orriols durant l'estiu del 2016 procedent del Mirandés. En l'entitat castellana havia adquirit un rol i un protagonisme que ha reeditat durant la seua experiència com a futbolista vinculat a l'univers llevantinista. En certa manera, pot establir-se una sinergia entre els reptes i finalitats determinats pel Llevant i pel porter biscaí en el transcurs de la temporada 2016-2017. Des d'eixe prisma, el club blaugrana va aconseguir el desafiament que significava tornar a l'ecosistema de l'elit, de forma immediata, després del descens consumat en les jornades finals del curs 2015-2016, amb el porter agafant l'atenció i adornant el seu expedient amb la condició de titular en els esquemes proposats per López Muñiz i amb l'assumpció en propietat del Trofeu Zamora que acredita i premia a l'arquer menys golejat de la categoria de Plata.
No obstant això, el seu desembarc no va ser immediat. El període estival del 2016 va estar caracteritzat pels problemes físics. Raúl no va estar present en el despertar de la competició de lliga. De fet, Remiro va ser l'escollit per a protegir el marc granota en les primeres setmanes del campionat de la regularitat. Raúl va tornar a l'acció en el xoc de Copa del Rei que va enfrontar al Llevant i al Cadis en l'Estadi Ramón de Carranza. La seua actuació va ser meritòria i convincent, malgrat que el bloc blaugrana va caure eliminat en el deslleial torn de penals. Va ser el set de setembre del 2016. I no va tardar a travessar eixa frontera que distancia l'anonimat de la condició d'intèrpret estel·lar.
Amb prou faenes dues setmanes més tard de la cita en terres andaluses va saltar al verd d'Orriols per a protegir el portal granota de les escomeses dels seus adversaris. Va ser en la sisena jornada de Lliga 1|2|3 en el context d'un encontre que va creuar al Llevant i al Sevilla Atlètic que va resoldre Muntanyés (1-0). Va ser el principi d'un domini indiscutible que li va perpetuar en el relat temporal fins a pràcticament les jornades finals de l'exercici. Raúl va ser testificant les virtuts que havien propiciat la seua contractació després d'una campanya notable en Anduva. La porteria blaugrana tenia rostre i una fisonomia molt accentuada. Pausat i extremadament assossegat lluny de la gespa, en el cor de l'àrea, i després d'ajustar-se les manyoples, adquiria força i una energia imparable.
A la calor de les victòries, el seu nom va ser aconseguint ascendent. En cada confrontació hi havia espai per a apel·lar a l'èpica. Les seues aparicions van ser concloents. Els seus guants forts li van permetre escalar fins al cim de la classificació que prestigia als porters més determinants i resolutius en la croada davant el gol. La lluita contra Badía, portera del Reus, va ser titànica i va mantenir la incertesa fins a l'epíleg d'una temporada excel·lent que es va tancar amb l'ascens a Primera Divisió, la conquesta del Zamora i la constatació de les qualitats que li van elevar fins a l'altar dels porters més il·lustres i requerits de l'exercici 2015-2016.