40 anys fent valors Caixa popular

Zubeldia: “Em sent un privilegiat d’haver pogut acabar on sempre vaig somiar”

El ciclista va rebre el seu merescut homenatge en la XII Marxa Ciclista de València apadrinant la prova de la Plena Inclusió

Zubeldia: “Em sent un privilegiat d’haver pogut acabar on sempre vaig somiar”

Després de 20 anys de professional es baixa de la bicicleta com està vivint el canvi?

La veritat és que no va ser fàcil, és una decisió que ha requerit el seu temps i que he estat madurant. El pas ja ho doní i és clar que l’edat no perdona i a tots ens arriba el moment d’abaixar-nos de la bicicleta. No obstant això, a pesar de ser una dura decisió em sent feliç perquè la meua carrera ha sigut llarga. Assec que ho he donat tot durant estos vint anys, he estat al cent per cent fins a l’últim moment i no m’ha quedat gens dins. Així que el fet que quan decideixes deixar l’escamot tingues estos reconeixements t’omplen d’orgull.

img_2734L’última carrera va ser la Clàssica de Sant Sebastià, allí van començar els reconeixements

Van ser sensacions molt intenses les que vaig viure en eixe moment. La Clàssica de Sant Sebastià és una carrera que he vist passar i que he viscut des de xicotet. Podria dir que acabar la meua carrera esportiva en esta carrera era un somni. Em sent un privilegiat d’haver pogut acabar on sempre vaig somiar, on he triat i d’haver comptat amb el permís de l’equip. Acabar la Clàssica de Sant Sebastià va ser un moment preciós i amb el pas dels mesos em fa adonar de la importància d’açò.

De què se sent més orgullós en estos 20 anys de carrera?

De moltes coses, encara que la veritat és que quan em vaig fer professional mai vaig pensar que estaria tants anys en l’escamot. Sobretot em sent orgullós quan s’acorden del meu i em fan un homenatge com este ací a València. Tot açò és senyal que alguna cosa he fet bé, açò és el que guardaré per sempre i em fa sentir bé.

Entre els pitjors moments de la seua carrera…

Sens dubte els moments de les lesions però va haver-hi una especial, fa cinc o sis anys vaig tenir un episodi d’arítmies i no sabia si tornaria o no a pujar-me a la bicicleta. Va ser el pitjor moment perquè no depenia de mi, no és un os trencat sinó el cor que fallava… per sort tot va eixir bé i es va solucionar amb el tractament que vaig portar. Finalment vaig poder seguir, però van ser moments difícils perquè no sabia si tornaria a ser ciclista.

img_2723Amb quasi 30 grans voltes disputades, ha sigut tot un gregari de luxe…

La veritat és que no he sigut un corredor que haja estat en el top. Encara que he de dir que quan et fas professional de seguida t’adones de quin pot arribar a ser el teu lloc en l’escamot. Crec que el truc està a saber trobar el teu lloc en l’escamot perquè lloc hi ha per a tots. Sobretot cal saber aprofitar totes les oportunitats que es tenen doncs al llarg de l’any hi ha carreres per al lluïment propi i carreres per a treballar. Sobretot el ciclisme és treball i sacrifici. Amb estes màximes és com he aconseguit estar tants anys en l’elit.

Una vegada retirat, la pregunta tal vegada siga… a partir d’ara què?

Sí, eixa és la pregunta. Estic reorganitzant la meua vida, tinc clar que vull seguir en alguna cosa relacionada amb el ciclisme però m’agradaria estar més prop de casa, d’alguna manera seguirem vinculats a este món. Encara estic lligant les coses i espere que d’ací a final d’any estiga tot clar. Amb el nou any eixiran a la llum els nous treballs i crec que tot anirà bé.

img_2763La família estarà orgullosa de la seua carrera professional però també contenta perquè podran gaudir més d’Haimar…

Els últims anys sobretot he hagut de viatjar molt i la veritat és que estàs molt fora de casa. Sóc conscient que este temps no ho recuperaré però intentaré retornar-li-ho amb una mica més de dedicació. Ells estaven acostumats doncs sempre m’han conegut així, entrenant cada dia i viatjant però a partir d’ara segur que ens fem a la nova vida.

Què va pensar quan Javier Castellar li va cridar per a apadrinar la XII Marxa Ciclista de València 2017?

Va ser tota una sorpresa i un orgull que Javier em cridara per a formar part d’este projecte. La veritat és que em venia de gust venir, sempre és bonic que s’acorden de tu, a València han estat pendent de la meua carrera esportiva i és un orgull, em sent un privilegiat per haver pogut formar part d’esta edició.

Important celebrar esdeveniments d’este estil per la plena inclusió de les persones amb discapacitat?

Sí, és clar que sí que és important visibilitzar-lo. De la forma que està organitzada esta Marxa crec que és bé para tota la societat doncs toquen tots els aspectes. La Marxa està pensada perquè gaudisca tota la família i tots puguen participar i, sobretot, mostrar uns valors molt importants per a esta vida i esta societat.

Quin missatge llançaria a tots els amants del ciclisme i a la societat en general

Sobretot un missatge optimista, estic convençut perquè així ho he viscut que amb sacrifici i treball tard o d’hora s’aconsegueixen tots els objectius que et pugues marcar, tard o d’hora arriba el premi. És un missatge per a tothom però, sobretot, a la gent jove cal dir-los que seguisquen en l’obstinació, per exemple en el món de la bicicleta, el ciclisme sempre et donarà alguna cosa, sempre et va inculcar valors que segur que valen per a la vida.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 + eleven =

ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra
biopark