El regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha valorat el canvi de rumb del Ministeri d'Hisenda respecte a la utilització per part de les entitats locals dels seus romanents de tresoreria, de manera que s'amplien els àmbits en què els ajuntaments que, com València, tanquen els exercicis amb superàvit en els seus comptes podran reinvertir els seus recursos en necessitats ciutadanes.
Així almenys s'ha anunciat des del Ministeri, després dels preacords compromesos amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, FEMP, aquesta mateixa setmana. Vilar ha recordat "que el ministre d'Hisenda va convocar el president de la FEMP només conéixer-se que aquest havia organitzat una cimera municipalista per a aquest dimarts, i que la reunió Ministeri-Federació es va produir dilluns, justament un dia abans de la cimera". "I d'eixa trobada es desprenen diversos preacords, fruit de la pressió del municipalisme espanyol", ha afegit el regidor.
L'edil ha indicat que els esmentats acords obrin "unes perspectives de canvi molt interessants en la relació entre el Ministeri i els municipis, i també en l'àmbit del finançament local". De fet, en substància, els acords es dirigeixen a desvincular l'ús dels romanents i superàvit dels ajuntaments de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat, "una cosa que no era ni obligatòria, ni convenient ni quasi legítima", en paraules del regidor.
Tot això es legislarà per mitjà d'un Reial Decret Llei, i es preveu que el Consell de Ministres abordarà aquest assumpte abans de concloure el mes de març. L'acord flexibilitzarà l'ús dels romanents, mantenint l'esquema actual: actualment tal ús es limita al pagament de deute i a inversions financeres de caràcter sostenible. I serà precisament aquest últim àmbit el que serà ampliat per a permetre més inversions, com les de caràcter educatiu (en el cas de València són competència autonòmica), instal·lacions esportives de caràcter sostenible, o inversions en matèria de seguretat ciutadana, entre d'altres. Així mateix, els preacords fan referència a la taxa de reposició del personal públic, que des de l'àmbit local es vol ampliar o, inclús, eliminar.
Els preacords també inclouen el compromís de legislar de manera immediata sobre l'aplicació de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (Plusvàlues) que, després de la sentència del Tribunal Constitucional de fa uns mesos, ha deixat als ajuntaments en una espècie de "terra de ningú", sense una normativa clara i adaptada a la jurisprudència, i que ja està ocasionant reclamacions per part de la ciutadania. "Els municipis no poden ser els responsables d'estar aplicant una llei que no s'ajusta als mandats del Constitucional", ha recordat el regidor d'Hisenda, que ha defensat que "han de ser els responsables de no legislar els que hauran d'assumir els problemes".
EL FINANÇAMENT LOCAL
Finalment, els compromisos preveuen reprendre l'activitat de la comissió mixta Ministeri-FEMP per a l'estudi del nou model de finançament local. No obstant això, el regidor Ramón Vilar ha afirmat, donat que s'escometera de manera paral·lela la negociació per al finançament dels ajuntaments i la de les autonomies, que "si per alguna casualitat pretenen enfrontar al municipalisme amb les autonomies de l'Estat, estan apanyats". "A mi no em trobaran enfrontant-me per allò que tots reconeixem com l'infrafinançament de la Generalitat", ha manifestat. "No són temes incompatibles, sinó complementaris".Finalment, el delegat d'Hisenda s'ha referit a la liquidació del Pressupost Municipal de 2017, que s'ha tancat de nou amb superàvit, tal com ahir va anunciar l'alcalde de València, Joan Ribó. La liquidació de l'exercici anterior ha generat un superàvit de 93 milions d'euros, ha assenyalat Vilar, i un romanent de tresoreria de 62,2 milions, que és la quantitat de què es podrà disposar per a inversions, i que suposa un notable increment sobre l'exercici anterior, el de 2016, que va ser de 41,6 milions.
Vilar ha explicat aquest resultat positiu en funció de "l'extraordinària gestió dels ingressos", que ha sigut inclús superior a les quantitats previstes. Com a exemples hi ha citat l'IBI, del que s'esperava recaptar 227,5 milions, i els drets de liquidació de les quals pugen fins als 250,3 milions. O l'Impost de Plusvàlues, de 32,5 milions previstos als 39,3 de liquidació; l'ICIO, de 6 a 8,2 milions; o els ingressos per multes que, després de l'acord amb la Generalitat, es preveia que foren de 7 milions, i que finalment han ascendit a 19 milions.
"L'Ajuntament de València té la suficient solvència per a reinvertir amb absoluta tranquil·litat els romanents que produeixen el superàvit final", ha conclòs el regidor d'Hisenda.