Això es va viure el passat dimecres al Ple del Senat tal com relata el grup de Compromís:
Són les 9:05 minuts, el Senat ha recobrat de nou la placidesa i letargia a la qual està acostumat després de la setmana tràgica del 155. Hui ja no hi ha ministres que hagen d'atendre a la sessió de control, açò va ser ahir.
Ni càmeres, ni periodistes, ni públic... ni senyories. El senador d'Units Podem, Iñaki Bernal espera al costat de la tribuna al fet que el president del Senat, Pío García Escudero, li done la paraula i puga intervenir per a defensar la seua moció sobre estabilitat de l'ocupació i els salaris ( en aquest ple, com en punts, la funció legislativa brilla per la seua absència, dos dies invertits a debatre mocions que no tenen caràcter vinculant encara que passen el filtre de la majoria del PP, majoria absoluta malgrat no superar el 33% dels vots).
De normal, les sessions dels dimecres comencen amb puntualitat a les 9:00 del matí, i amb la cambra amb menys d'una quarta part dels seus membres. Aquest dimecres, García Escudero s'apiada de Bernal i suspén l'inici del ple perquè el senador navarrés no estiga esperant com un estaquirot i puga asseure's en el seu escó.
Quasi 10 minuts de retard per què no hi ha pràcticament ningú; ningú de Ciudadanos, pràcticament ningú del PP, del PSOE, ni fins i tot de Podemos per a fer-li companyia al seu senador, ningú pràcticament del mixt, d'ERC ( que no va acudir al ple per estar en vaga), ni del PDcat.
El senador de Compromís, Carles Mulet, grava en directe el vergonyós moment i transmet des del seu perfil de Facebook l'instant i rep a l'instant nombrosos comentar-vos d'indignació. Amb els dies el vídeo s'ha tornat viral i ha tornat a posar en la picota l'injuriat Senat , i als senadors; els quals únicament tenen dos plens al mes per norma general, i únicament dos dimecres al mes han d'arribar al seu lloc de treball a les 9:00 ( el dimarts comença a les 16:00), "matinar" no és bon exercici
Minuts després comença el ple amb l'aforament quasi buit, i a poc a poc, sense presses ni immutar-se, durant la més d'una hora que dura el debat van accedint les seues senyories a l'escó, per a parlar amb la resta dels senadors, mirar els telèfons o ordinadors portàtils i passar plàcidament la freda jornada en la caloreta de l'hemicicle, esperant el moment de votar no, on ja els avisarà la campana que cal tornar de la cafeteria, dels passadissos, o dels despatxos a votar, i sense preocupar-se, ja els dirà l'apuntat de torn a plena veu què toca votar en aquest punt.