Vicent Marzà: "El nostre objectiu és començar les obres dels centres que estan íntegrament en barracons"

Mestre de professió, ara es troba al capdavant de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana. Ell és Vicent Marzà i sens dubte, el gran protagonista de hui per al nostre diari. València Extra ha pogut parlar amb ell de les principals novetats del 2017, hem fet balanç del primer any i mig i també de la situació del col·legi 103 així com altres de la nostra Comunitat. Com sempre, des d'un punt de vista proper i amb alguna curiositat.

Quines mesures urgents es preparen per al col·legi 103? I també per a altres centres que es troben en una situació complicada?

"Per al 103, hem fet tots els tràmits que depenen de la Conselleria per a poder començar amb la licitació de l'obra, és a dir, per a dur a terme un concurs públic i que comencen les obres. Nosaltres tenim tota la feina feta, fins ara no hi havia res fet.

No hi havia cap solució prevista per als xiquets, cap tràmit fet. Nosaltres hem fet tots els tràmits. Per què no han començat? Perquè ens falta l'informe que ha de fer el Ministeri d'ADIF per a saber si en eixe solar es pot començar l'obra.

Encara estem esperant l'informe del Ministeri de Foment. Estos últims dies hi ha hagut unes pluges massives arreu de tota la Comunitat i eixos xiquets no deurien estar en eixos barracons i entenem perfectament a eixes famílies.

Hem començat un segon sostre per a evitar eixes filtracions i està pràcticament acabada l'actuació en eixe doble sostre en infantil, també s'acabarà per a les aules de primària i hem d'actuar dia a dia en intervencions. Només hi ha hagut un únic dia que no han anat a classe.

Per al conjunt de centres educatius, més de la meitat de centres educatius necessiten reformes integrals o bé una nova construcció. Nosaltres hem fet un mapa públic d'infraestructures, transparent on s'indica quan es va a fer una escola i per què. Això no s'havia fet mai. Abans es construïen escoles sense mirar una planificació, moltes vegades d'acord amb si el Conseller o la Consellera era més amic de l'alcalde.

Per al 2017, hem pressupostat 133 milions d'euros, més del doble que es pressupostava en l'anterior govern. Estem ara mateix en obres en marxa en més de 15 escoles, s'han acabat 5 i 11 que estan a punt de començar. Quan l'anterior govern no arribava a 5 per any."

En algun moment podrem dir que la Comunitat Valenciana no té escoles íntegrament en barracons?

"És el nostre objectiu. És començar les obres que estan íntegrament en barracons, durant esta legislatura i la majoria d'elles acabades. Eliminar-los tots és difícil per no dir impossible. Quan es necessita ampliar una escola, es necessita un barracó però no com ara que són escoles senceres i no per un any, sinó anys i anys.

En este primer any i mig, podem vore una Conselleria d'Educació completament diferent. Què destaca vosté de l'actual Conselleria d'Educació, Cultura i Esports?

Hem tornat a posar en valor l'educació pública, la cultura i l'esport. Una de les primeres mesures va ser acabar en les retallades del passat i revertir-les. Per exemple, en els últims anys es va acomiadar a més de 5.000 professors i professores i en tan sols 1 any, hem contractat a 2871 professors més i a més hi ha 1200 interins més fent substitucions. Hem obert més de 400 aules públiques més. En tan sols 1 any, hem demostrat que les retallades de l'anterior govern no era una qüestió econòmica sinó una qüestió ideològica.

Pel que fa a la Cultura hem intentat passar de l'ocurrència a l'estratègia. És a dir, que no fora primer a qui contractar i després fer coses. Hem fet un pla estratègic que comença a tindre fruits. Per exemple, en un any, el consum cultural ha augmentat un 11% en llibres i en general al voltant d'un 8%. Hem triplicat el creixement cultural respecta al panorama nacional.

En investigació i esport, hem incidit en l'esport base, hem aconseguit un augment vora un 36% dels equips que participen dels jocs esportius municipals. En investigació hem augmentat la dotació. Hem començat a parar la sangria i hem invertit en un pla del retorn del talent."

L'aposta per la gratuïtat dels llibres de text i la clara defensa de la nostra llengua van ser dues de les mesures més destacades de l'any passat.

"L'any passat van constituir eixe banc de llibres. Jo mateix sóc mestre i a mi em venien famílies a dir-me que no podien comprar llibres per als seus xiquets. Eixe banc de llibres serà durador, sabem que és difícil la gestió. Ho hem fet i ja està damunt la taula i estem segur que al llarg d'esta legislatura s'anirà consolidant.

Pel que fa al valencià, estem recuperant la normalitat. Tenim una riquesa. i que cada vegada s'utilitze més. Igual que hem sigut reconeguts al patrimoni via les falles, també la nostra llengua és una aportació al conjunt de la humanitat. Estem posant-nos al nivell d'inversió al nivell de la resta de territoris com Galícia. Nosaltres el que volem és que estiga viva i que puga utilitzar-se cada dia."

Recorda alguna anècdota especial amb veïns de la nostra terra?

"Normalment la gent es refereix a mi com a Conseller i el que més m'agrada és que als 2 minuts m'acaben parlant com a Vicent. Pense que és bo, i és bonic. De primeres sempre hi ha certes reticències, però quan comences a parlar en ells, de seguida ix la persona que sóc. Cada dia la gent em para pel carrer i al minut es refereix com a Vicent.

Segona Part en vídeo: Entrevista amb el Conseller d'Educació, Cultura i Esports: 

Parlem de la LOMCE. Finalment s'ha fet un pas enrere i vosté va ser un dels Consellers que més va lluitar per a parar les revàlides. La gent està preocupada i voldríem conéixer la situació actual.

És normal que preocupe perquè estàvem a finals de novembre i encara no sabíem res. Nosaltres només vàrem començar al govern, ens vam reunir en la primera reunió en la conferència sectorial i ja li van dir que s'havia de regular i que s'havien de llevar les revàlides perquè als alumnes no els ha d'examinar una persona de fora, un dia en què es juguen tot. Són els mateixos mestres els que els acompanyen, els que saben si estan preparats.

Nosaltres apostaven per l'accés a la universitat com estava. Ho vam dir el 13 d'agost del 2015 i ara justament s'han donat compte a proposta nostra. A més, l'accés a la universitat seguirà sent com era. Fem un pas endavant per a derogar la LOMCE, l'educació ha de ser més descentralitzada. Nosaltres volem tornar a obrir les aules a la ciutadania."

La setmana passada es complia una efemèride trista. 3 anys en negre sense Ràdio 9 ni Canal 9. Com va viure vosté eixe dia?

"Molta gent va plorar. Jo vaig plorar. Pel que significava col·lectivament. Però també perquè era una ferramenta al servei de la ciutadania. No s'estava informant i molta gent hi havia desconnectat de la tele però això no significa que no fóra necessària. És necessària per a normalitzar la llengua i que la gent tinga la informació de prop. Sabeu que el tema de la televisió es troba a les Corts, és un mandat que tenen i ja està en marxa el Consell de la Corporació. El que nosaltres fem és demanar que hi haja uns patrons que puguen avançar. En el mateix decret que hem fet, hem demanat que hi haja presencia d'anglés perquè puguem avançar però també al voltant dels usos del valencià."

En este primer any i mig, també hem viscut situacions dantesques. Per exemple, el cas de les beques universitàries i la Universitat Catòlica de València.

"Nosaltres volíem ampliar les beques i de fet, ja està a punt d'eixir la resolució. Això passa per incidir en les persones que entren per primera vegada i passa sobretot en les universitats públiques que donen resposta a la majoria. La Catòlica deia que ells volien paralitzar-les totes. Nosaltres defensem que el públic és per al públic. Van denunciar perquè ningú poguera tindre beques i nosaltres ens vam mantindre ferms i els tribunals ens van donar la raó."

A les Corts hem viscut alguns comentaris on es torna a deixar en segon pla el valencià.  Encara estem lluny de trobar el valencià en una situació completament normalitzada?

"Al principi teníem una certa inèrcia. Moltes vegades els partits i els representants de les Corts estan anys enrere de la ciutadania. En aquest cas concret, és el més evident. Quan una persona va pel carrer, no té problemes amb el valencià, hi ha algun però majoritàriament no. En L'última enquesta, més del 87 % vol que el valencià s'utilitze més encara. El que hem de fer és utilitzar la llengua, estimar-la com ja passa al nostre carrer."

Com li ha canviat la vida a Vicent Marzà des de fa un any i mig?

"Sobretot en la relació amb els meus, amb la meua família i amics. Jo sóc una persona molt social, i que m'agrada estar amb la meua gent. Estic molt content i em sent un privilegiat, treballant per al meu país. Per a mi, és un privilegi. Personalment passa factures perquè no pots vore a la teua gent. Et dediques tant en cos i ànima que moltes vegades t'oblides de tu mateix. Però pensar que hi haurà més aules, més beques, el banc de llibres, ho justifica tot."