El València Basket va arribar a Madrid amb il·lusió, amb ganes, sabent que donar la sorpresa és possible malgrat la qualitat del Real Madrid. Sabien a qui s'enfrontaven però arribar a tres finals la mateixa temporada no és un regal, és fruit d'un grup molt treballat. Amb la base de la il·lusió i l'esperança, els de Pedro Martínez van plantar cara al conjunt madrileny durant tot el partit. El primer i segon quart van acabar empatats (a 21 i 43 respectivament), fins i tot el conjunt taronja va arribar a dominar en el marcador encapçalats per Sikma i Dubljevic. Amb sis a dalt el Real Madrid començava l'últim i decisiu últim quart. Els valencians van empatar però al final el Madrid va imposar la seua qualitat i en l'últim minut va ser capaç de rematar i posar l'1-0 en la sèrie del Playoff Final de la Lliga Endesa. El diumenge, a partir de les 18.30 hores, nova oportunitat de plantar cara i revertir el resultat del primer assalt.
El conjunt taronja va eixir al parquet creient en les seues possibilitats, amb les idees molt clares del que havien de fer si volien tenir opcions. El primer quart va ser molt igualat, tant que va acabar amb un 21-21 en el marcador. El conjunt taronja va estar concentrat i va manar en el lluminós molts dels minuts d'este període aconseguint un parcial de 7-0 que els va col·locar 12-18 (minut 7). Amb un Diot dirigint perfectament al seu equip i un Luke Sikma endollat i sent protagonista del seu equip. No obstant això, a poc a poc el Reial Madrid es va anar acostant en el marcador i en l'últim minut va aconseguir empatar amb el tir de Ayón. Tots dos equips mesuraven les seues forces en estos primers 10 minuts.
El segon quart va començar com el primer però el València Basket va ser perdent manxa i el domini passe a ser del Real Madrid. Els de Pedro Martínez van aguantar l'envestida basada en l'encert de Taylor aconseguint la seua major renda mancant quasi dos minuts per al descans amb el triple de Taylor (43-35). Llavors Sikma va fer reaccionar a l'equip que, com formigueta, va ser sumant punts fins a deixar l'empat a 43 per a arribar al descans. Faltaven 20 minuts, s'havien mesurat les forces, igualtat màxima en el marcador, tot podia passar, fins i tot la sorpresa. Per què no somiar?
El tercer quart va ser de bojos, amb un ritme frenètic i un excés d'errades per part dels dos equips que el Real Madrid va ser aprofitant a favor seu. Va començar marcant el conjunt blanc des de la línia de triple i amb un parcial de 6-0 en els primers minuts es van posar 7 a dalt (52-45). Llavors el partit va entrar en una successió d'errors per part de tots dos equips que els va mantenir poc més de dos minuts sense que el marcador es moguera (54-52). Els de Pablo Laso van frenar la reacció del conjunt taronja gràcies a l'encert de Taylor al qual se li va sumar l'aparició de Rudy Fernández que feia moltl encontres que no es trobava. Per primera vegada en el partit, el Madrid acabava el quart per damunt en el marcador (65-59).
Pocs punts d'avantatge i moltes ganes per part del València Basket que va reaccionar a l'inici dels últims deu minuts i amb dos triples de forma consecutiva empatava el partit a 67 faltant poc menys de nou minuts per a acabar. El conjunt taronja tornava a estar en partit i concentrat tal com l'ocasió mereixia. Un intercanvi de cistelles després (69-70) l'encontre entrava en un altre xicoteta fase de bogeria en la qual en poc més d'un minut les anades i vingudes d'una cistella a una altra es va convertir en la tònica. La qualitat i l'experiència del Real Madrid va eixir a relluir i a poc a poc va obrir una xicoteta bretxa per la qual se li va començar a escapar el partit als de Pedro Martínez. Faltant dos minuts un triple de Dubljevic posava el 85-81 en el marcador i Sastre acabava en la línia de tirs lliures, va fallar els dos i a pesar que el Madrid va perdre la pilota en la següent jugada el València Basket no va trobar la forma de rematar pel que al final es va veure superat per Sergio Llull. No va poder ser, la qualitat del conjunt local es va imposar i van sumar l'1-0. El diumenge els de Pedro Martínez tenen una nova oportunitat de rematar el treball començat en este partit. Seguim somiant?