En les aules cal ensenyar als xiquets A pensar, no QUÈ pensar. (Inés Arrimadas)
Fa uns dies vaig rebre la carta d'una persona, que es presentava com a pare, valencià, i preocupat per l'educació, benestar i futur dels seus fills. Fins ací, gens que no siga comú a qualsevol progenitor; l'inquietant d'eixa preocupació està en els temps que corren.
No solament tenim el dret a l'educació dels nostres fills, també tenim l'obligació de fer-ho. Cal escolaritzar-los i per això, disposem d'una educació "quasi" gratuïta i amb certa llibertat, almenys fins fa poc, d'elecció de centres. Fins ací tot sembla correcte, amb els seus més i els seus menys, amb sistemes educatius dispars i garanties d'èxit qüestionables. Però, a partir d'aquesta premissa, i veient l'esdevenir dels esdeveniments en el nostre país, m'envaeixen els dubtes i el desassossec.
Hem sigut testimonis en aquests dies de com a Catalunya s'eixia al carrer per a assetjar casernes de policia i guàrdia civil. Diades, manifestacions i altercats amb una alta càrrega política, amb un nacionalisme exacerbat, protagonitzat principalment per joves i estudiants; fins i tot xiquets barallant a l'eixida del col·legi portant estelades o banderes espanyoles. Sens dubte, la collita de l'adoctrinament sistemàtic en les aules, sembrat des de fa ja molt temps.
«Fa alguns anys −deia el preocupat pare en la seua carta− em vaig veure en l'obligació de denunciar per adoctrinament, ja en l'etapa infantil, a un col·legi públic de la nostra comunitat. El cas va tenir algun ressò, arribant a eixir en mitjans nacionals, però va quedar en açò, en una mera anècdota i una infinitat de desqualificacions cap a la meua persona. Per eixe motiu, dubte del sistema. La meua responsabilitat és educar als meus fills, per descomptat, però de quina forma? En quines condicions? Ja que l'ensenyament és obligatori, no deuria el govern garantir una educació imparcial i despolititzada? En una comunitat autònoma on prevalga més la llengua que la càtedra, he de permetre que adoctrinen als meus fills? Quan educació i adoctrinament van de la mà, què he de fer com a pare? Jo, que em sent valencià i espanyol he de convertir als meus fills en els meus futurs enemics? Llavors, quin futur he de procurar-los? Quines són les meues opcions?
Els meus fills són ara més majors, però la seua educació segueix sent tot un dilema i un mal de cap en el qual no ajuden massa els docents. S'organitzen vagues, protestes, retallades o dies de vacances però, en aquest aspecte, es mira cap a un altre costat. Sembla que l'objectiu no és formar a futurs mèdics, advocats, químics o enginyers, sinó aconseguir soldats de paper, vots i suports incondicionals, per a portar-nos no sé molt bé cap a on»
Per descomptat crec, com el pare de la carta, que el perill d'adoctrinar en l'escola és gran i les seues conseqüències imprevisibles, perquè fabrica xiquets convençuts de pertànyer a un imaginari grup superior. No és la primera vegada que un polític utilitza l'escola per a adoctrinar a favor seu i d'eixa manera perpetuar-se en el poder. No hi ha cosa més vil que puga fer un polític. Ho va fer el nacionalsocialisme, generant odi cap als jueus, tots coneixem la història.
Per eixe motiu hem d'exigir responsablement que en els nostres centres educatius, s'eduque sense adoctrinaments. Perquè hi ha una gran diferència entre un concepte i un altre. En l'educació, pensem i raonem les nostres decisions en l'exercici de la llibertat individual; mentre que l'adoctrinament, cerca eliminar eixa llibertat inculcant postulats que afavoreixen l'statu quo dels qui ostenten el Poder Públic.
Per això, per responsabilitat i coherència i amb franca preocupació, Ciutadans no pararà en la seua lluita contra el que la nosrta síndica Mari Carmen Sánchez, va qualificar d'"assetjament ideològic" i presentarà una bateria de mesures per a garantir el compliment de les lleis. El president Puig s'equivoca en negar l'atropellament a la llibertat educativa que pateix la nostra Comunitat, posicionant-se del costat de Compromís el full de ruta del qual és la imposició, l'adoctrinament i la parasitació de l'espai.
Sr. Puig; recorde que la paraula ensenya, però l'exemple arrossega. Quin exemple està vosté donant?