València, què bonica eres!

Fem un recorregut per algun dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat

Guardar

plaza-redonda
plaza-redonda

València és una ciutat amb molta història. Llocs emblemàtics i nombrosos monuments inunden els carrers per a recordar als valencians les seues arrels, la seua cultura i la seua tradició, però també són un reflex de la riquesa patrimonial de la nostra ciutat. Per això, a València Extra, fem un breu recorregut per alguns dels espais característics de València.

Comencem per la tan coneguda Plaça Redona. Catalogada com Bé de Rellevància Local, i construïda per Salvador Escrig l'any 1840, aquesta plaça es troba envoltada per 34 edificis, aproximadament, que formen una de les places més populars de València.

Coneguda també com a Plaça Nova, Plaça del Cid o 'Clot', la Plaça Redona, des dels seus inicis, ha acollit xicotets comerços dedicats a la venda de tot tipus de productes, com a objectes domèstics o comestibles. I encara que, hui dia, estiguen més especialitzats en la venda de roba, merceria o souvenirs, encara segueix viva l'essència d'antany. I és que, Qui no ha anat alguna vegada a comprar a la Plaça Redona? Aquest emblemàtic lloc de València sempre formarà part de la memòria col·lectiva dels veïns d'aquesta ciutat.

El Micalet Foto: Rafa Esteve. El Miguelete

Un dels edificis més característics de València, sens dubte, és 'El Miguelete' o 'Torre del Micalet'. El seu accés per una interminable escala de caragol, de 207 graons, i amb una altura de 51 metres, aproximadament, és un dels llocs més visitats per a poder contemplar, des de la terrassa, les extraordinàries vistes que ofereix la nostra ciutat.

La construcció de la torre del Micalet, campanar de la Catedral de València, es va iniciar l'any 1381. No obstant això, a causa de la seua complexitat, el Micalet no es va acabar fins a 1429. En el seu interior, existeixen tres sales diferenciades: La presó, la del campaner i la de les campanes. Aquesta última és l'única que pot ser visitada si es coincideix amb els campaners. Així i tot, si encara no has pujat al Micalet, no t'ho penses més, i deixa't portar per la màgia del lloc.

Per descomptat, tampoc ens podem oblidar de les famoses creus de València. Actualment, existeixen 14 creus de terme, entre les quals es troben la del Camí de Morvedre, la més antiga, la Creu del Canyamelar, la Creu de Conca o, una de les més conegudes, la Creu Coberta, situada en l'antic Camí Real de Xàtiva.

Aquesta obra gòtica, que data de 1376, no solament se li va atribuir durant molts anys, 'La Creu del Miracle', sinó que a més ha sigut un referent de la ciutat de València, ja que, d'una banda, marca el final del carrer més llarg de la ciutat, Sant Vicent Màrtir, i per un altre, ha donat el nom a un barri sencer, que sent com a part d'ell aquest monument.

I és que aquestes creus es construïen per a marcar els límits geogràfics de la ciutat, però també existeixen teories que atribueixen la seua construcció al record de la Reconquesta de València per Jaume I, qui manava alçar una creu en aquells llocs on acampava al sitar la ciutat, o on ocorria un fet miraculós.

Valencia Foto: Valencia.es. Almudín

Finalment, parlem de l'Almodí, construït l'any 1307 sobre l'antic alcàsser musulmà. En aquest edifici, s'emmagatzemava el blat i altres grans per a la venda i distribució per la ciutat. I és que si es té en compte que l'escassetat de gra era un dels problemes prioritaris en aquella època, comptar amb un edifici com aquest era de vital importància. Així, fins al segle XV, l'Almodí va ser propietat real. Després, va passar a càrrec del 'Consell Municipal de la Ciutat', encarregat de la custòdia i el proveïment de gra.

En l'actualitat, aquest edifici és un centre d'exposicions i museu, gestionat per l'Ajuntament de València. Va ser en 1969 quan es va declarar Monument Nacional.

Encara queden molts llocs importants per nomenar, com els extraordinaris mercats, La Llotja o la Catedral de València. Nombrosos espais, integrats en la ciutat, que, a voltes, passen desapercebuts per l'enrenou del dia a dia, però que cal no oblidar tota la història que, cadascun d'ells, guarden.

Destacats