caixa popular

No Rodrigo, no party

Els de Marcelino sumen la seua cinquena victòria consecutiva i lleven la tercera posició al Real Madrid

No Rodrigo, no party
08/04/2018 -

A Marcelino no li agrada perdre ni a les bales. De nou, onze de gala, sobre el verd i a fer gaudir a Mestalla amb una nova victoria (1-0) que recupera la tercera possició després de l’empat del Real Madrid amb l’Atlético de Madrid.

Montoya va tornar al lateral destre i Neto a defensar la porteria després de l’oportunitat per a Jaume. Va tornar l’electricitat ofensiva com en la visita de l’Alavés, un dels partits més complets de la temporada. Sis minuts van tardar els pupils valencianistes a obrir la bretxa entre dues els dos mons oposats que són Valencia i Espanyol aquesta temporada. El conjunt de Mestalla va demostrar de la seua eficàcia al contraatac, va agradar en el centre del camp i no va mostrar símptomes de debilitat defensivament. En la cara b, l’Espanyol de Quique Sánchez Flores -que no va viatjar en patir un procés gripal-, no va estar mal. Els pericos van demostrar ser un conjunt ordenat, amb ambició però sense encert de cara a Neto.

LaLiga

La millor versió de Guedes

Seria Melendo el primer a provar sort. Els pericos van eixir decidits, com ocorreguera en la primera volta a Cornellà, on van acorralar al Valencia sense premi algun perquè es van veure superats en el marcador. Aquesta vegada, el domini no va ser el mateix, perquè prompte s’encendria la bombeta creativa en la medul·lar valencianista. On uns altres haurien vist una passada de seguretat a la defensa per a iniciar un atac estàtic, Carlos Soler va veure una passada al carril contrari on la velocitat de Guedes va tornar a alçar a Mestalla. I el seu centre, a posar-li un altre gol en safata a Rodrigo, el davanter de moda en LaLiga. L’absolut espanyol no anava a desaprofitar el caramel del portuguès i amb Pau vençut solament va haver d’espentar, subtilment, amb el cap. El seu quinzè gol aquesta temporada.

LaLiga

Els pericos no baixarien els braços. Gerard va freqüentar la porteria valencianista. Provaria de totes les formes. Però o la falta de precisió o el porter valencianista sufocaven el perill. El lateral defensat per Montoya va ser la zona des de la qual va arribar tot el peril. Piatti i Jurado no van deixar de posar centres que no trobaven el premi del gol.

La intensitat valencianista va baixar després del gol. Com de costum, donava la sensació que malgrat trobar-se mostres de perill catalanes, el partit estava controlat. I al contraatac faltava matar-ho. Guedes, després d’una magnífica autopassada, es va plantar enfront de Pau, que va traure una bona mà. El portuguès va agradar com antany i Mestalla va tornar a gaudir de la seua velocitat i de la seua qualitat. Per davant Zaza i Rodrigo esperaven la seua oportunitat per a sumar un altre nou tant a la seua extensa llista. L’italià va estar prop de fer-ho, però de nou Pau -el pilar que va mantenir amb vida a l’Espanyol en la primera meitat- va respondre amb seguretat. Sense temps per a més, la trobada es va marxar al descans.

 

Relax per a acabar patint

L’Espanyol va acariciar l’empat amb un lliure directe de Piatti que solament Neto va ser capaç de parar per a evitar l’empat. Al marge, mateix guió. Els catalans no estaven disposats a deixar marxar el partit tan prompte, però arriben a la meta valencianista de forma tímida, mentre que els locals esperaven donar el colp definitiu amb la seua verticalitat.

LaLiga

Soler va posar en safata de nou a Rodrigo el que hauria sigut el seu segon gol, però aquesta vegada no va encertar enviant el seu remat amb el cap per a dalt quan Mestalla ja cantava gol. El cansament va ser pesant en les cames dels futbolistes. Les presses van afectar per a tots dos equips. El Valencia volia donar el colp definitiu, mentre que l’Espanyol va acabar bolcant-se a la recerca de l’empat. El centre del camp va acabar desert i el xoc es va convertir en una cercavila que no convenia al Valencia.

Aquesta vegada, el Valencia va mantenir amb vida a l’Espanyol fins al final del partit. La virtut de pastar la possessió i controlar el partit no va estar amb l’equip local, que va acabar imposant-se per la mínima aconseguint la cinquena victòria consecutiva en LaLiga i arrabassant la tercera posició al Reial Madrid. Tot és felicitat a Mestalla, que veu com resten set jornades i l’equip torna a ser un gran a l’altura o fins i tot per sobre del campió del món.

 

Fitxa tècnica:

1 Valencia CF: Neto, Montoya, Paulista, Garay, Gaya, Parejo, Kondogbia, Carlos Soler (Ferran Torres, min. 88), Guedes (Andreas Pereira, min. 82), Rodrigo i Zaza (Santi Mina, min 78).

0 RCD Espanyol: Pau López, Marc Navarro, Carlos Sánchez (Granero, min. 64), Jurado (Leo Baptistao, min. 60), Didac Vila, Melendo (Sergio García, min. 83), David López, Piatti, Hermoso, Darder i Gerard.

Gols: 1-0 Rodrigo (min. 6)

Àrbitre: Gil Manzano comité extremeny. Va amonestar als locals Soler (min. 54), Garay (min. 54) i Kondogbia (min. 90) i als visitants Carlos Sánchez (min. 15) i Leo Baptistao (min. 68)

Incidències: Partit corresponent a la 31ª jornada de LaLiga disputat en l’Estadi de Mestalla davant 36.296 espectadors.

 

tags


semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 − 2 =