En l'estiu passat açò era una situació impensada. Quan ja comença a mostrar les seues primeres lluentors la primavera en la ciutat de València, el seu equip, el de l'escut de la ratapinyada, comença a alçar-se en la classificació.
Europa està lluny, és cert, però el descens sembla quedar definitivament arrere. Amb el triomf del Real Madrid a Las Palmas la nit d'ahir, el Valencia iguala en la classificació als canaris, i supera al Betis, al Màlaga i al Leganés, als qui va véncer este dimarts a Mestalla pel compte mínim.
Voro ho ha fet realment molt bé. Dels cinc partits que s'han concentrat en menys de quinze dies, ha aconseguit un empat contra el Betis, un triomf davant l'Athletic i el Real Madrid i una derrota difícil de creure contra l'actual finalista de la Copa del Rei, l'Alavés. El cinqué és el partit del pròxim diumenge contra l'Atlético Madrid.
El conjunt del Túria sembla fonamentar la seua vàlua a pesar que Santi Mina i Rodrigo estan lesionats. Elements com Fabián Orellana i Zaza (confirmats per Alexanko, el director esportiu confirmat) han contribuït a este ressorgiment, així com Enzo Pérez, Mangala i Parejo, que es consoliden com a referents en les seues respectives zones.
A 13 punts del Vila-real, l'últim amb possibilitats en la zona europea, i a 10 del Granada, el primer de la perillosa zona de descens, el València es mira a l'espill com dient: complir no era tan difícil.
El repte és seguir fent-ho.