El València Basket va escrivint la història amb lletres d'or esta temporada. No hi ha millor forma de celebrar 30 anys que arribant a totes les finals a les quals es podia arribar i complint l'objectiu d'entrar en l'Eurolliga. Serà la segona final de la Lliga Endesa que dispute en la seua història. La Copa del Rei i l'Eurocup es van fregar amb la punta dels dits, amb la Lliga Endesa, malgrat el complicat rival que es té davant, es pot somiar. Després d'una sèrie de playoff en la qual el conjunt taronja ha demostrat la seua fam de triomf, les seues ganes d'alçar un títol. Divendres que ve els de Pedro Martínez es mesuraran al Real Madrid, una empresa àrdua complicada però no impossible doncs l'afició taronja i l'equip té ganes de celebrar el seu 30 aniversari amb el millor regal de la història.
El primer quart va estar marcat per la fam taronja. Diot, Sato, San Emeterio, Sikma, Dubljevic van eixir amb el ganivet entre les dents i moltes ganes d'escriure al costat de la seua afició una pàgina més en la història del club. Un electritzant inici de partit va posar el marcador a 15-4 (minut 5,45) gràcies a l'encert de Romain Sato i a la fèrria defensa que el conjunt taronja estava imposant en el parquet. El Baskonia intentava reaccionar però no era capaç de perforar l'anella local doncs a més, els de Pedro Martínez es van fer els amos del rebot defensiu en este quart (van agafar 9 per un ofensiu del Baskonia). Al final d'estos primers deu minuts el València Basket va començar a fluixejar però va aparéixer Pierre Oriola per a tornar a posar distància en el marcador. Guillem Vives va forçar la màquina durant els últims minuts del quart per a donar descans a Diot pel que l'equip no va perdre manxa en cap moment i va acabar el quart amb 6 punts d'avantatge (23-17).
La Fonteta encoratjava al seu equip a fer un pas més en la pista. El segon quart va ser similar al primer en intensitat en defensa i encert en atac. Amb un parcial de 8-0 en els primers minuts, el conjunt taronja va tornar a marcar distància en el marcador (34-22) aconseguint la seua màxima renda en els compassos finals amb un més 15 (43-28). San Emeterio va ser imprimint a poc a poc la seua mà i l'equip començava a volar. A la mitja part s'arribava 11 per a dalt en el marcador (43-32).
Després del descans, el València Basket va pisar un poc el fre, o el Baskonia l'accelerador. En els primers minuts del quart el conjunt taronja va mantenir les distàncies però a partir de l'equador algunes males decisions, fallades en atac i el no aconseguir la forma d'eixir de la pressió a la qual s'estava veient sotmés van permetre que el conjunt de Vitòria s'acostara en el marcador, posant-se a 6 (52-46) faltant poc més de tres minuts per a acabar el quart. San Emeterio va tornar a aparéixer per a quedar-se amb un rebot faltant escassos segons per a acabar, jugada que va rematar Oriola per a deixar el marcador en un 62-52 faltant 10 minuts per a acabar. Avantatge que permetia somiar a la Fonteta.
Els últims deu minuts el Baskonia va intentar desmuntar a un València Basket molt ficat en el partit. Amb un San Emeterio amb unes ganes tremendes de donar-li la passada a la final al seu equip, va córrer, va robar, va anotar igual que la resta de l'equip però amb una lluentor especial. Amb una Fontenta lliurada, els de Pedro Martínez van estar concentrats quasi tots els minuts del partit i quan el marcador es reduïa semblava San Emeterio, Oriola i Thomas que se sumava a la festa (van acabar l'encontre amb 19, 18 i 15 punts respectivament) per a retornar el marcador al seu lloc. El Baskonia no aconseguia desmuntar als locals i la renda no va tornar a baixar de nou punts, més que suficient perquè el València Basket certificara la passada a la segona final de la seua història. Per què no somiar?