Universitat i Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals reflexionen sobre el patrimoni immaterial i les seues experiències al territori valencià

Xavier Rius: «La vertebració del territori adquireix un sentit més ample des de la projecció cultural que aporten els Instituts d’Estudis Comarcals, per això cal un merescut reconeixement al seu treball i ajudar al foment de les investigacions i els estudis d’àmbit comarcal»

Guardar

el-vol-dels-tornejants-a-algemesi
el-vol-dels-tornejants-a-algemesi
El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals, en col·laboració amb la Diputació de València i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, organitzen el tercer Congrés Universitat de València-FIECOV que abordarà, al llarg dels dies 3 i 4 de novembre, el patrimoni immaterial i les seues experiències en el territori valencià. La Universitat de València i la xarxa de centres d’estudis promouen una nova trobada anual entre ambdues institucions, en aquesta ocasió en format de congrés, amb la finalitat d’intercanviar experiències i reflexionar sobre el patrimoni immaterial en matèria d’estudis, recerques i treballs de posada en valor realitzats en les comarques i municipis valencians. El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha recordat que un dels objectius marcats pels actuals gestors de l’Àrea de Cultura i de la Institució Alfons el Magnànim ha estat «recolzar la tasca desenvolupada pels Centres i els Instituts d’Estudis Comarcals», amb la clara intenció «d’atorgar un reconeixement públic a aquesta xarxa de producció cultural, científica i de mobilització social», ha subratllat el diputat. En aquesta línia, el Congrés UV-FIECOV 2017 pretén aprofundir en el valuós i variat patrimoni cultural immaterial a partir de propostes d’estudis i casos pràctics, nous i actuals, que se centren en l’escala local, atès que com arreplega la UNESCO es tracta «d’un important factor del manteniment de la diversitat cultural enfront de la creixent globalització». Aquesta iniciativa està oberta al públic en general, especialment dirigida a la comunitat universitària –docents, investigadors, estudiants i tècnics–, als instituts d’estudis comarcals –i els seus membres i especialistes–, així com als experts de l’administració local i de la societat valenciana –associacions, col·lectius i altres particulars–. Presentació de 25 comunicacions Les jornades arrancaran en la vesprada del divendres, amb un acte inaugural que comptarà amb les intervencions del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez; el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; la degana de la Facultat de Geografia i Història, Ester Alba; el vicerector de Participació i Protecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla; i el president del FIECOV, Josep Vicent Frechina. Acte seguit tindrà lloc una ponència de Luis Pablo Martínez, inspector de patrimoni moble de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, sota el títol Els valencians, pioners en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Balanç i perspectives. A continuació, es coneixeran els huit treballs relatius al bloc ‘Música i sonoritat’, amb el posterior debat. Les jornades es reprendran el dissabte, 4 de novembre, amb l’exposició dels nou treballs del bloc ‘Experiències i territori’, i les huit propostes envers la ‘Festa, gastronomia i paisatge’. Així mateix, el professor del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València, Gil-Manuel Hernàndez, defensarà la ponència Focs artificials. Les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per a dissabte, a les 13:30 hores, està previst l’acte de cloenda amb la intervenció de Jorge Hermosilla, Josep Vicent Frechina i el director de la col·lecció d’Estudis Comarcals de la Institució Alfons el Magnànim, Manel Pastor.
Destacats