La ultradreta de carrer

Les agressions del 9 d'octubre i els disturbis de Barcelona posen de manifest el perill de l'extrema dreta en els carrers, encara que no es reflecteix en les urnes

Guardar

9 octubre
9 octubre

Marine Le Pen ja va apuntar que 2017 seria l'any del ressorgiment de la ultradreta a Europa. El Front Nacional va arribar a la segona volta de les eleccions franceses, i a Alemanya, el seu homòleg alemany va ser el tercer partit més votat en els últims comicis, amb el 13% dels vots. A Espanya i, més en concret, a la Comunitat Valenciana, no es pot dir que l'extremisme es trobe en els mateixos nivells, però la ultradreta es deixa veure cada vegada més en els carrers.

Dilluns passat, Dia de la Comunitat Valenciana, un grup de ultradreta format per membres d'España 2000 i socis de la penya ultra Yomus, entre altres, es va personar en la manifestació anual que organitza la Comissió 9 d'octubre per la presència de Arran i altres grups independentistes, als quals va acorralar i va agredir.

També el 12 d'octubre, després de la manifestació anual, aquesta vegada a Barcelona, es van produir enfrontaments entre membres socis dels grups de ultradreta: la penya valencianista ultra Yomus, el Frente Atlético, i els Hooligans Sabadell. Aquests disturbis van acabar amb 25 identificats i múltiples destrosses en la terrassa del cafè Zurich, en la Plaça de Catalunya.

https://twitter.com/shul_evolution/status/918441987120025603

Les dades electorals de la ultradreta

A pesar que ja s'han obert investigacions en tots dos casos, la preocupació d'una part de la societat resideix en el fet que aquestes agressions i disturbis s'arriben a produir. No obstant això, és necessari destacar que Espanya és l'excepció a Europa, perquè el moviment ultradretà és minoritari en vots. No arriba al 1% en tot el territori estatal. I és que si per alguna cosa es caracteritzen aquest tipus de partits, com Espanya 2000 (Comunitat Valenciana) o Plataforma per Catalunya, és pel seu caràcter encara local i regional.

Malgrat aquesta fragmentació geogràfica, sí existeix un partit estatal que arreplegaria la ideologia més escorada a la dreta, encara que no violenta: VOX. Va ser el partit més votat d'aquest fragment electoral en els passats comicis de 2016, aglutinant a tan sols el 0,2% dels votants (47.000 en dades absolutes).

En la nostra Comunitat, VOX i Espanya 2000 són els més arrelats, encara que en les últimes votacions a les Corts, únicament van obtenir el 0,73% dels vots, prop de 17.500 paperetes, molt lluny d'obtenir representació parlamentària. I si ens fixem en el municipi de València, va ser l'1,13% de l'electorat el que va votar per ells. Dades que revelen que, com més local és l'àmbit, més força tenen aquests moviments.

Destacats