El Llevant UD va mantenir una jornada més la imbatibilitat del Ciutat de València a pesar de no trobar el seu joc en els primers 45 minuts de partit. El gol de Nino només començar el partit deixava congelats als de Muñiz que es van veure incapaços de trobar la forma d'arribar amb perill a l'àrea rival. Per la seua banda, l'Elx jugà a plaer per la gespa del camp granota fins al descans. El Llevant no tenia ganes de cedir més punts dels necessaris per al que va eixir de nou amb el ganivet entre les dents. Amb un ritme alt i a la recerca d'ocasions, en el minut 7 de la segona part una mà en l'àrea il·licitana deixava en safata el gol del conjunt granota. Amb l'1-1 en el marcador, els de Muñiz van començar a trobar-se còmodes en la gespa i ja quasi en els últims minuts de l'encontre un enderrocament de Casadesús en l'àrea rival feia que el col·legiat xiulara la segona pena màxima a favor dels granotas. Juan Muñoz va ser l'encarregat de signar una remuntada que costava quasi sang, suor i llàgrimes.
El conjunt granota va eixir al terreny de joc fred com la vesprada. I gelat es va quedar en el minut 2 de la trobada quan Nino aprofita la fallada d'entesa entre Raúl i Postigo per a posar el 0-1 en el marcador. El Llevant va intentar reaccionar però els primers 45 minuts no van ser capaços de trobar ni el ritme ni el control del partit. Juan Muñoz ho intentava acompanyat de Rubén García i Lerma però les idees no fluïen i les jugades no arribaven a ser tot lo perilloses que devien per a aconseguir l'empat. Era el mateix Lerma el que tenia en les seues botes la millor ocasió granota en el minut 28. A poc a poc l'Elx es va anar ensenyorint del terreny de joc sent els visitants els que creaven més joc i jugades perilloses. Raúl es va haver d'emprar a fons en el minut 39 a pesar que la jugada havia sigut invalidada per fora de joc. Després de 45 minuts en els quals el Llevant no es trobava còmode i no aconseguia trobar els buits pels quals entrar a l'àrea il·licitana es va arribar al descans a l'espera de poder revertir en la segona part la imatge que s'estava donant.
I així va ser, els de Muñiz van eixir amb el ganivet entre les dents, sense ganes de deixar que després d'un any l'Elx s'emportara els tres punts del Ciutat de València. Els canvis que el tècnic va introduir en el descans (van entrar Casadesús i Muntanyés per Rubén i Insa) van donar vida a l'equip. L'inici va ser un calc de la primera part però en esta ocasió amb el Llevant com a protagonista. El conjunt granota assetjava la porteria de Juan Carlos que s'havia d'emprar a fons en més d'una ocasió. I 7 van ser els minuts que va tardar el Llevant en general l'ocasió. Un penal a favor dels locals després d'una mà d'un defensor posava l'empat en el marcador. Casadesús va ser l'encarregat de llançar la pena màxima i després de fallar en primera instància va ser el mateix el que va espentar el rebutge al fons de la porteria de Juan Carlos.
Amb l'empat en la butxaca, els de Muñiz van voler anar a aconseguir la victòria però l'Elx no volia deixar escapar l'oportunitat si es fes mínim amb un dels punts. El Llevant va mantenir les revolucions però amb el pas dels minuts va ser perdent velocitat. No obstant això, quan el Ciutat de València quasi donava per bo l'empat, Víctor Casadesús és derrocat dins de l'àrea i el col·legiat, que no li'l pensa, xiula una nova pena màxima a favor del conjunt granota. En esta ocasió va ser Juan Muñoz l'encarregat de llançar el penal i el sevillà anota el 2-1 signant a escassos quatre minuts per al final del partit la remuntada. A la rematada, el Ciutat de València continua sent un fortí inexpugnable en el qual, de moment, des de fa més d'un any ningú és capaç d'arrancar els tres punts a un equip que sòlidament camina feia la Primera Divisió.