La Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha finalitzat l'estudi sobre el compliment de les obligacions legals en matèria de transparència i incompatibilitats de la directora general d'Internacionalització, Mónica Cucarella. Aquest informe, elaborat per la Direcció general de Transparència i Participació, és un estudi sobre les possibles vies d'actuació existents per investigar de forma efectiva si existeixen indicis que s'haja produït alguna possible infracció de la normativa vigent per part de l'alt càrrec.
L'estudi realitza una anàlisi de la legislació vigent en matèria de transparència i incompatibilitats així com una valoració prèvia dels fets atenent a la documentació i a les consultes formulades a l'Advocacia de la Generalitat. Per tant, no és una recerca de caràcter disciplinari ni sancionador, únicament estableix les possibilitats d'actuació que existeixen en aquest cas. Ara correspon als òrgans competents dirimir si els fets que es detallen són susceptibles de donar motiu a l'obertura d'algun tipus de procediment sancionador i l'exigència de responsabilitats legals o polítiques. Aquests òrgans competents són, segons l'informe, la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques així com la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
L'estudi, que pot consultar-se de manera íntegra a la pàgina web de la conselleria www.transparencia.gva.es, exposa entre les seues conclusions que:
En matèria de transparència, la directora general d'Internacionalització té l'obligació de facilitar determinada informació a la Direcció general de Transparència i Participació per acomplir a les obligacions de publicitat activa relatives a la informació sobre alts càrrecs. Quant a l'obligació de lliurar la reproducció gràfica del títol acadèmic, després de ser requerida en nombroses ocasions la directora general d'Internacionalització va lliurar el 23 de juny de 2016 el rebut del pagament de les taxes d'expedició del títol. En aquest sentit, s'ha realitzat una consulta al Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern per determinar si a l'efecte del compliment de les obligacions de publicitat activa dit rebut és equivalent a la reproducció gràfica del títol acadèmic.
Quant a les declaracions d'activitats i de béns i drets patrimonials, s'ha conegut que la directora general d'Internacionalització tenia la condició d'apoderada de la societat mercantil La Industrial Constructora S.L., dada que es va ometre a la declaració d'activitats presentada en el Registre i publicada al Portal de Transparència GVA Oberta. En relació amb això, són els alts càrrecs declarants els que responen de la veracitat i certesa del contingut de les declaracions d'activitats i de béns i drets patrimonials.
Respecte a les incompatibilitats, l'informe constata que no existeix a priori incompatibilitat per la participació d'un 12% de la societat mercantil La Industrial Constructora S.L. mentre l'entitat no subscriga contractes o reba subvencions públiques. Si que existeix en principi una incompatibilitat en la condició d'apoderada que ha tingut fins al dia 24 de juny de 2016. No obstant això, a l'efecte de valorar la transcendència de la incompatibilitat caldria comprovar les actuacions efectivament realitzades en nom de la societat mercantil des de la seua presa de possessió com a alt càrrec.
Finalment l'informe valora les responsabilitats polítiques que poden existir per part de la directora general d'Internacionalització en la seua condició d'alt càrrec atenent, entre uns altres, als criteris que estableix el Codi de Bon Govern de la Generalitat. En aquest sentit, assenyala que la legitimitat dels alts càrrecs es basa no només en l'estricte compliment de la legalitat vigent sinó també s'emmarca en criteris de confiança política i ètica pública. Apunta l'estudi entre altres articles d'aquesta norma el que es refereix a l'exemplaritat i dignitat institucional que han de tenir els alts càrrecs, i per la qual han de contribuir en tot cas al prestigi, la dignitat i la imatge de la institució. Ara bé, la valoració i el judici de si aquests criteris concorren o no en el cas concret correspon únicament a l'òrgan superior de la confiança política del qual depenga.