Molts anys portava l'afició valencianista acostumada a veure al seu equip lluitar pels llocs europeus o la part alta de la classificació de la Lliga. No obstant això, des de fa unes temporades el València CF no té rumb ni en l'esportiu, ni en l'econòmic, ni en el social. Els deutes del club i la inestabilitat econòmica van fer que, per a solucionar el problema, el club blanquinegro caiguera en mans de Peter Lim, propietari del grup Meriton Holdings Limited, que després de pagar cent milions d'euros pel 70% de les accions aconseguia el control.
L'afició va creure, com havia ocorregut en altres clubs del futbol espanyol, que l'arribada de capital estranger vindria acompanyada de 'grans fitxatges' i títols de manera quasi immediata. No obstant això, gens més lluny de la realitat que el club de Mestalla estava vivint i, després de quasi tres anys al comandament del club, la seua presidenta Layhoon deixava el dilluns el càrrec per a passar-li el testimoni a Anil Murphy, arribat al club fa sis mesos. Este canvi podria deure's a les crítiques rebudes al projecte dels asiàtics en la passada Junta General d'Accionistes que els van deixar molt clar l'actual 'divorci' de l'afició amb el seu club.
Tal vegada una de les decisions que van marcar el futur esportiu del Club fora que el nou propietari imposara a Nuno com a entrenador del València CF, aglutinant quasi tot el poder i deixant la porta oberta a Rufete, Ayala i Salve. Començava el 2015 i el projecte esportiu a Mestalla començava a fer aigües malgrat que aconseguiria tornar a la Champions. Eixa seria de les poques alegries viscudes per l'afició en els últims temps doncs esta temporada ha estat coquetejant gran part de la mateixa amb els llocs baixos de la taula, fins i tot amb el descens.
Poques jornades queden per a tancar la campanya 2016/17. Pocs mesos perquè l'entrada del nou president, Anil Murphy, de ple en el club. Escàs temps per a reconduir un projecte esportiu que va a la deriva sense rumb fix i canviant de capità (en la banqueta tan sols Voro ha donat una mica d'estabilitat al conjunt blanquinegre després de passar per l'en estos últims temps fins a vuit entrenadors Pellegrino, Valverde, Djukic, Pizzi, Nuno, Neville, Ayestarán i Prandelli) i tan sols queden dos jugadors des que Lim prenguera possessió del Club. Tal vegada, una vegada aconseguida quasi la permanència en la Primera Divisió, siga moment de reflexionar sobre el projecte valencianista, sobre el futur i sobre la possibilitat de confiar en gent de la 'terreta', en professionals que senten els colors per a retornar al València CF al lloc on no hauria d'haver desaparegut.