"Hui hem arribat a un acord fonamental entre tots els grups municipals de l'Ajuntament per a proposar un esborrany a la Generalitat i avançar en la capitalitat", ha exposat l'alcalde Joan Ribó, després de reunir-se aquest matí amb representants dels diferents grups municipals de l'Ajuntament. Ribó ha explicat que la Carta Municipal de Capitalitat suposa "l'ampliació de competències per part de l'Ajuntament i es demanen els recursos necessaris a la Generalitat per a poder-les desenvolupar". Es preveu que els Pressupostos de la Generalitat incloguen un crèdit específic per a la ciutat.
L'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha reunit aquest matí amb representants dels diferents grups municipals de l'Ajuntament per a donar compte del treball elaborat per l'equip tècnic en l'elaboració de l'esborrany de la Llei de Carta Municipal de València. Aquesta legislació atorgarà a la ciutat d'un règim municipal especial amb l'objectiu de reforçar la seua autonomia per a fer possible un govern més eficaç, eficient i més propera a la ciutadania. "Aquesta capitalitat és una qüestió molt important per a la ciutat de València perquè es demanen en una llei els recursos necessaris per a fer iniciatives que, d'alguna manera, ja s'estan fent i que moltes vegades ens falten els recursos per a dur endavant", ha dit l'alcalde.
En la reunió amb l'alcalde han estat presents els regidors Pere Fuset, en representació de Compromís; Sandra Gómez, de PSPV-PSOE; Neus Fàbregas Santana, de València en Comú; Alfonso Novo, del Partit Popular; i Fernando Giner, de Ciutadans. Les conclusions a les quals s'han arribat en aquesta trobada es traslladaran a la direcció general de l'Administració local i, posteriorment, es crearà una comissió mixta integrada per representants de la Generalitat i l'Ajuntament, que tindrà per objecte l'estudi i l'elaboració de la Carta Municipal de València. Una norma que després haurà de ser tramitada a les Corts Valencianes.
La Carta Municipal de València aborda "el tractament singularitzat" d'aquesta ciutat "derivat tant de la seua condició de capital de la Comunitat Valenciana com dels factors que provenen de la seua condició de gran ciutat", on es tenen en compte els nuclis històrics dels Pobles de València, així com el seu patrimoni natural i mediambiental".
El text fa referència al Consell Social de la Ciutat, com a òrgan consultiu, i, en l'àmbit financer, es preveu que els Pressupostos de la Generalitat incloguen un crèdit específic per a la ciutat que tinga en compte els efectes econòmics i socials de la capitalitat. En la disposició final es concedeix a l'Ajuntament el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei per a adaptar les seues normes orgàniques a aquesta.
L'esborrany de llei s'estructura en un títol preliminar i sis títols amb 80 articles, una disposició final i una transitòria.
LA CARTA MUNICIPAL TÍTOL PER TÍTOL
Al títol preliminar es disposa el règim jurídic especial de la ciutat, constituïda en capital de la Comunitat Valenciana. Aquest aspecte és la primera vegada que es recull en una normativa. A més, es regulen els títols de la ciutat, els símbols, i també es menciona el patrimoni històric, monumental i mediambiental —amb una referència especial a l'Albufera—, així com la singularitat demogràfica i territorial que suposen els Pobles de València.L'organització del Govern municipal i l'administració municipal apareixen recollides al primer títol, junt amb les relacions interadministratives. Al segon títol es regula la potestat normativa de l'Ajuntament i les classes de normes municipals, distingint entre reglaments, ordenances i bans municipals. Pel que fa a la garantia de la participació ciutadana, el títol tercer contempla la creació dels mecanismes i els espais necessaris per a l'accés efectiu a les diferents formes de participació.
Al llarg del títol quart —el més llarg de la norma— es clarifica el règim de competències atribuïdes a la ciutat per la Comunitat Autònoma. Així, es reconeix "l'autonomia constitucionalment garantida, que ha d'assegurar-se per part de la Generalitat, mitjançant l'atribució suficient de competències, així com el finançament adequat per a l'exercici d'aquestes". Pel que fa a l'urbanisme, el consistori assumeix algunes competències que hui corresponen a la Generalitat i que l'Ajuntament té capacitat d'exercir en aquesta llei, com ara, en matèria de plantejament municipal i les seues modificacions (incloses les modificacions del mateix Pla General Estructural), o l'avaluació ambiental i la declaració urgent d'ocupació en l'expropiació forçosa. A més, es proclama "l'objectiu de crear un patrimoni municipal de vivendes en règim de lloguer suficient", així com "l'establiment de servicis de mediació per als usuaris de vivendes que es vegen privats d'elles com a conseqüència de processos civils, o la tramitació d'ajudes públiques en matèria de lloguer social i per a la pobresa energètica".
Aquest títol també recull que "vetlarà per una coordinació transversal de les polítiques que afavorisquen la relocalització del sistema agroalimentari cap a models sostenibles", i també es posa l'accent en la mitigació del canvi climàtic. En l'àmbit cultural, es reconeix en aquesta norma el valor cultural de l'Arxiu Històric Municipal i l'interés cultural de les Falles, i s'indica que "es promouran i es difondran les festivitats tradicionals més representatives", com ara les de Sant Vicent Màrtir, Sant Vicent Ferrer, el Corpus, la Mare de Déu dels Desemparats i la Setmana Santa Marinera, a més de les festivitats populars dels barris i Pobles de València.
Al mateix temps, la Carta Municipal de València proclama els principis generals de la mobilitat urbana sostenible i "inclou l'orientació de les polítiques públiques cap a la progressiva conversió en zona de vianants dels centres històrics, les àrees comercials i altres àmbits. A més, s'indica que l'Ajuntament promourà polítiques per a la igualtat de les dones i per a garantir els drets i les llibertats de tots els col·lectius de la ciutat, així com accions de recepció i acollida.
El títol quart de la norma també contempla un capítol d'ocupació, amb accions en formació, orientació i emprenedoria; de turisme i promoció econòmica; i de solidaritat i cooperació al desenvolupament, on s'indica que el consistori assumirà els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. Aquest apartat inclou a més un capítol sobre internacionalització, on s'indica la idea de fer visible la ciutat cap a l'exterior, i un altre sobre telecomunicacions i tecnologies de la informació i la comunicació, on s'apunta la capacitat de les noves tecnologies com a ferramenta per a reduir la bretxa digital.